Arxiu del blog

dissabte, 12 de juny del 2010

El burca com a eina de distracció ciutadana.


Vagi per davant el meu respecte i defensa en favor de la dignitat de la dona en la nostra societat. Són molts anys de lluita feminista per aconseguir igualar el paper de l'home i de la dona dins de la societat occidental. El camí no ha estat fàcil per aconseguir els èxits conquerits fins ara i continua sent necessària la lluita activa perquè la dona arribi a tenir un paper d'igualtat plena en la nostra societat.

Però estic detectant que apareix una moda que és la de generar un fals debat en la nostra societat sobre l'ús del burca. I dic fals perquè el debat no sorgeix del carrer sinó que és creat per la classe política.

Alguns ajuntaments han decidit legislar sobre la utilització del burca a les seves dependències. Sincerament crec que això és una maniobra de cara a la galeria, per distreure l'atenció de la ciutadania sobre problemes municipals, ja que els ajuntaments no poden legislar sobre el burca al carrer perquè no tenen competències. La Generalitat mira cap altra banda i el govern estatal té altres problemes molt més importants pels que vetllar. Probablement seria bo per tancar el debat, que s'aprovés una normativa per a tot el país i no dependre d'ordenances municipals que responen, a vegades, a criteris electorals i partidistes sempre en clau local. Es pot donar la paradoxa que a Lleida es prohibeixi la burka i que a Alpicat estigui permès.

Per tant, hem de veure que el problema sorgeix quan una dona decideix anar pel carrer coberta la seva cara amb la burca o la niqab. Plantejem-nos que pot succeir quan tingui la regla i conseqüentment hagi de fer servir el burca o el niqab. Mentre estigui en fase d'escolarització, probablement estarà protegida pels propis serveis socials de la Generalitat. Però a partir dels 16 anys que acaba l'ESO, probablement aquestes noies quedin recloses a casa, fins que els seus pares decideixin casar la amb la persona que hagin pactat.

Potser hauríem hissar la nostra mirada més enllà dels Pirineus i observar el que està succeint a França. Al nostre país veí, s'ha organitzat un gran debat sobre el vel integral. Però com és costum, s'ha fet d'una forma més racional i el primer pas ha estat consultar el Consell d'Estat que ha emès un informe que indica que la llei Sarkozy, que està en tràmit parlamentari, pot contenir aspectes inconstitucionals. S'està debatent a l'Assemblea Nacional i es posen de relleu tots els punts de vista. Aquí, al país del toro i la pandereta, comencem per ordenances municipals i això vindria a ser com començar la casa per la teulada.

Hauríem de deixar de crear problemes allà on no n'hi ha i centrar-nos en el debat sobre els problemes reals que té la població. Fugir de demagògies barates que només fan que posar de manifest la manca d'eficiència de qui les provoca. Seria més útil que fos el propi govern de l'estat, el que aprovés una normativa sobre el vel integral, que deixar en mans dels municipis que només poden pronunciar-se sobre la vestimenta en els espais públics que depenen dels ajuntaments.

Al meu entendre aquesta és una altra prova del baix perfil dels nostres polítics, en voler distreure la població amb focs artificials per allunyar la mirada de la fosca realitat. Certament estic totalment d'acord amb l'afirmació del Groucho Marx que deia: "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats".

diumenge, 6 de juny del 2010

El Club Bilderberg com llotja de foscos interessos.


Fa relativament pocs dies es va anunciar en alguns fòrums d'Internet, que el passat dijous 3 juny, hi hauria una reunió del selecte Club Bilderberg. A aquesta reunió hi va assistir el Zapatero. També ha corregut pels mitjans de comunicació estatal, que hauria assistit la dona del Rei en representació de la Casa Reial.

Aquest club va ser creat el 1954 i promocionant per antics oficials de la SS de Hitler, amb l'objectiu d'intercanviar interessos econòmic i polítics a tot el món. Per tant, en un principi vull pensar que assistir a una reunió dels més poderosos del planeta seduiria a molts de nosaltres. Formar part de la nòmina de convidats al club Bilderberg hauria de ser un honor ... O potser no?.

En aquestes trobades, se solen reunir un centenar de banquers, caps de govern, economistes, presidents de multinacionals, acadèmics i responsables dels mitjans de comunicació. Tots ells es tanquen durant un intens cap de setmana pocs dies abans de la reunió del G8. El sistema de seguretat per protegir aquest grup és tan elitista com els seus membres. Entre ells, hi ha diversos agents de la CIA. Veritablement deixen en autèntic ridícul als millors guionistes de Hollywood.

Aquest comportament maçònic, basat en secrets ocults i il·lusions, s'ha utilitzat al llarg de la història per hipnotitzar a jutges i dirigents polítics. Llavors la pregunta que ens hauríem de fer és: Fins a quin punt aquestes forces de la foscor utilitzen l'estament jurídic, les empreses d'armaments, les empreses militars privades, els serveis d'intel·ligència i forces armades per promoure els seus plans perversos? Tal com s'insinua, els seus interessos no entenen ni de religions, races ni dogmes. El seu únic fi és el poder.


Segons els experts al Club Bilderberg, aquest funciona segons el sistema de cercles concèntrics. Concretament, aquesta associació compta amb un comitè directiu format per unes quaranta persones. Aquestes escullen els convidats de l'edició de l'any en curs segons l'agenda temàtica prevista. La norma més o menys establerta és que cada un dels membres del comitè directiu convidi a dues persones. En total, unes cent cinquanta persones com a màxim. Vaja, el que avui trobaríem en qualsevol casament.

Per descomptat, si ens atenim al obscurantisme i l'opacitat amb la que organitzen les seves trobades, podem deduir que les seves actuacions han de ser del tot il·legals. Que de fet, és per això que no es mostren públicament. Seria de gilipolles reunir-se per planificar les seves malifetes i després fer una roda de premsa.

Tot i això, la reunió d'aquest any 2010, es va celebrar a Sitges (Barcelona) i es rumoreja que l'organització ha anat a càrrec de José Manuel Entrecanales, el president d'ACCIONA. Això vol dir que el nostre país també hi ha algun personatge a qui li deixen treure el nas en aquest tipus de reunions. Per què al cap i a la fi, tots tenen el seu propi sistema de pensament, forma de compartir, rituals i fins i tot el seu codi de vestimenta pròpia amb grans ulleres d'Armani.


Els membres d'aquest club s'han convertit en un temple d'adoració dels mercats lliures, la inversió interna, la democràcia planificada i la privatització. És un grup format per homes i dones de vestits molt cars.

En la meva opinió, el Club Bilderberg és una amenaça a la sobirania de totes les nacions al mitjançar en un mercat que només entén de beneficis. Actuant d'aquesta manera s'estan convertint en el catalitzador d'un nou govern mundial.

Si he de ser sincer, tinc la sensació que estic veient la pel lícula "James Bond contra l'imperi del mal". Què hi ha de cert en tot això? No ho sé. El cert és que el obscurantisme estimula la imaginació i moltes vegades passa que la realitat supera en molt a la ficció.