Arxiu del blog

diumenge, 25 de febrer del 2018

Quan el corporativisme s'utilitza com a eina de submissió.

L'anomenat "procés" polític de Catalunya continua el seu objectiu de desemmascarar a una democràcia de disseny, que es va construir cimentant les bases inspirades en el franquisme més totalitari.

El "procés" va començar executant tant a la "Puta", com a la "Ramoneta". D'aquesta manera va destrossar partits com CiU, PSC, Unió o ICV. Dels quals només subsisteix el PSC, que ha hagut de ser teledirigit des de Madrid pels barons del PSOE. Aquesta profunda higienització de la política catalana, ha posat sobre la taula el tema principal de debat. Dret a la independència si o dret independència no.

Doncs bé, el "procés" continua arrencant les caretes d'aquells que s'amagaven darrere d'equilibris d'equidistància entre l'independentisme i la repressió de l'independentisme. El President del Parlament de Catalunya, el Molt Honorable senyor Roger Torrent, va ser convidat per l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), ​​per a la sessió solemne en homenatge a Sant Raimon de Penyafort, juntament amb un núvol d'advocats i de juristes encapçalats per Jesús Maria Barrientos (President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), Francisco Bañeres (fiscal en cap de Catalunya), Concha Taló (fiscal en cap de Barcelona) i Eugeni Gay (exvicepresident del Tribunal Constitucional), davant els quals Torrent els va dir a la cara "Cal denunciar l'existència de presos polítics, acusats de rebel·lió i sedició per delictes inexistents".

Aquest atac al món jurídic va fer mal, molt de mal! Tots els lacais al servei de M. Rajoy van haver de aixecar-se en mig del discurs i abandonar la sala per escenificar davant els seus mentors el rebuig a la "trampa" del Col·legi.

Tot i que una part dels assistents van aplaudir el discurs, la gran majoria van callar o van visibilitzar la seva protesta per no sortir retratats i posar en perill la seva cartera de clients. El món de l'advocacia sempre s'ha caracteritzat per un corporativisme molt superior al d'altres col·lectius professionals.

Torrent va tenir la gosadia de recordar-los que estem davant d'una crisi d'Estat de Dret que s'evidencia de manera específica en: una falta de separació de poders provocant que el poder judicial sigui sotmès pel Poder Executiu, i la manca de garantia efectiva dels Drets i les Llibertats fonamentals.

Puc entendre que s'aixequessin aquells que fan homenatge a un poder judicial teledirigit per M. Rajoy. Però no puc entendre a aquells que van aixecar la seva veu contra el President del Parlament de Catalunya, invocant una suposada inadequació de les seves paraules a l'acte.

El nivell de submissió de l'advocacia barcelonina al poder del 155, va quedar patent definitivament quan la presidenta de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, va recriminar al president del Parlament seves paraules.

En primer lloc el President del Parlament, a dia d'avui, és la primera autoritat de Catalunya i no pot dirigir-se a ell tractant-de tu.

En segon lloc representa el Parlament elegit en les passades eleccions del 21 de desembre. Amb la qual cosa té la representativitat del poble català.

En tercer lloc, el president del Parlament, va posar de relleu la deriva antidemocràtica que està patint Catalunya i que han denunciat desenes de juristes d'Espanya i de l'àmbit internacional.

Prou de gent venuda al franquisme i la ultradreta espanyola.