Tenien raó els feixistes del Partit
Popular quan es vanagloriaven que el dictador assassí ho va deixar “tot lligat
i ben lligat”. L'oligarquia espanyola que va apoyar a Franco per donar el Cop
d'Estat el 18 de juliol de 1936, va continuar remenant les cireres després de
la mort de Franco al 75.
No és d'estranyar doncs, que la
catalanofòbia orquestrada pels partits del 155 i amb el suport de mitjans de
comunicació en mans de l'oligarquia de l'Ibex 35, hagin fomentat un odi cap a
tot el que faci olor de català.
Aquestes actituds d'odi visceral, no
són noves a Espanya. Les pràctiques hostils per Setmana Santa, pràcticament
eliminades a tot Europa, tenen un rerefons antisemita, de quan el cristianisme
culpava als jueus de la mort de Crist.
Aquest tipus d'actes, com el de Coripe,
executats per mentalitats feixistes s’han de perseguir amb tenacitat en països
democràtics. Si no correm el risc que es repeteixin, tal com ha estat un cas
pràcticament similar a Polònia de clar contingut antisemita, que ha
escandalitzat observadors internacionals. Els dos actes tenen la mateixa arrel,
com és la arcaica tradició de matar jueus el Diumenge de Pasqua, que ja va ser
suprimida en la majoria de països europeus fa dècades. Per aquest motiu la UE
investiga Polònia actualment per pràctiques poc democràtiques. Crec que seria
bo que aquesta investigació també pogués abastar al Regne d'Espanya per
desemmascarar un feixisme que ha continuat latent en la segona meitat del segle
XX.
Al meu entendre l'estratègia de l'odi
que han utilitzat contra Catalunya VOX, PP, Ciutadans i l'ànima feixista del
PSOE, ni és normal, ni és natural. Pensem que la sang que va vessar ETA en la
seva lluita terrorista, la va utilitzar el règim del 78 per guanyar-se la
confiança de les diferents democràcies europees. Ara necessitaven un altre el
cap de turc, per poder-lo culpar de tots els mals que assetgen el país. És evident
que encoratjar l'odi, ja sigui contra Euzkadi o contra Catalunya, té una alta
rendibilitat electoral a la resta d'Espanya.
Però la pregunta que jo em faig és: A
quant està el preu de l'odi? Segons el poder judicial. I sembla que aquest preu
fluctua a l'alça o a la baixa en funció de qui és el que exerceix l'acció.
Quan es tracta de retirar llaços grocs
de l'espai públic català, de posar-se un nas de pallasso al costat d'un policia
o tenir a casa una careta de llibertat d'expressió amb un xiulet, el preu de
l'odi cotitza a nivells altíssims. Tan alts que mobilitzen fiscals, advocats de
l'Estat i jutges hiper ventilats, que estiren la llei fins a límits
sobrenaturals.
Quan es tracta de simular
l'afusellament del president de la Generalitat a l'exili, d'encoratjar al crit
de "a por ellos" a la Guàrdia Civil perquè generi violència a
Catalunya, quan milers de tweets s'alegraven de l'atemptat gihadista comès a
Barcelona celebrantque hi hagués víctimes catalanes, llavors el preu de l'odi
s'enfonsa en la misèria.
Probablement si el poder judicial, que
és qui hauria de mantenir l'equidistància necessària per salvaguardar la
credibilitat de la justícia, fes la seva feina, no ens trobaríem amb un sistema
judicial qüestionat per diferents sistemes judicials europeus d'alta solvència
com el belga, l'alemany o el suís.