Arxiu del blog

divendres, 24 de juny del 2011

On és l'esquerra catalana?


Aquesta és la pregunta que ens fem molts ciutadans després de veure el gran daltabaix que ha suposat les últimes eleccions municipals, per als partits que van renunciar als seus pilars ideològics per construir una torre de Babel massa fràgil per considerar-la un projecte polític.

L'únic partit que va mantenir una certa coherència amb el seu propi ideari va ser Iniciativa per Catalunya. La qüestió, en qualsevol cas, seria que els seus postulats polítics no són compartits per la gran majoria de la ciutadania i per tant és una opció ideològica minoritària. D'altra banda tampoc hem d'oblidar la seva falta d'experiència política en la gestió, que va ocasionar grans escàndols com l'encobriment dels responsables dels cinc bombers morts a Horta de Sant Joan o el desprestigi del cos policial dels Mossos d'Esquadra.

El segon pilar del tripartit sembla que estava afectat d'una aluminosi identitària. Aquest és el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya, que va renunciar als seus postulats independentistes per facilitar la governabilitat amb un projecte d'iniciativa socialista, que tenia massa lligams amb un socialisme espanyol escassament federalista. Tot plegat va obligar els republicans a fer autèntics jocs de malabars per ocultar la seva excessiva dependència d'un socialisme massa espanyolista i despistar, d'aquesta manera, a la seva pròpia parròquia.

Aquesta esquizofrènia republicana ha estat castigada amb un escombrat total de la política municipal del nostre país. Ha arribat el moment en què Esquerra Republicana de Catalunya ha de reinventar-se i connectar directament amb el que el carrer està demanant a crits.

El tercer pilar, i el més important per mida i per experiència de govern, s'ha esquerdat totalment i ha quedat badat en dues parts. És el cas del Partit dels Socialistes Catalans. La propera tardor el PSC ha d'afrontar un Congrés que haurà de posar els fonaments d'un nou socialisme a Catalunya. Definitivament el PSC haurà de deixar de jugar a la puta i a la Ramoneta, haurà de identificar-se com un partit de centreesquerra, però caldrà aclarir i obertament si s'ha d'identificar com un centreesquerra d'inspiració progressista i catalanista o com un centreesquerra amb identitat espanyolista.

Al meu entendre, el PSOE ha donat mostres més que suficients de quina és la prioritat del socialisme espanyol. Els socialistes catalans van ser ignorats durant la preparació de l'estatut, durant el debat en el manipulat Tribunal Constitucional i en aquesta última etapa, són ignorats pel govern central a l'hora de buscar aliances amb Convergència i Unió.

Potser l'experiència del tripartit va ser un experiment antinatura que va afectar greument a la genètica identitària dels partits d’esquerra. Els líders que el van iniciar han desaparegut del mapa polític, tant Montilla, Carod Rovira, Saura, Puigcercós i per malaltia Pasqual Maragall.

La ciutadania s'ha decantat per opcions conservadores i, en plena crisi, ha donat les claus de casa a la dreta perquè intenti redreçar el rumb del país. Ara només em queda per veure si l'esquerra és capaç de redefinir el seu projecte polític escoltant les necessitats de la ciutadania o continuarà fent pallassades.