Arxiu del blog

dissabte, 19 de gener del 2013

Històries de pocavergonyes o cròniques polítiques.

Estem vivint una època molt dura, que està ocasionant moltíssims sofriments i privacions a una gran part de la nostra societat. No hi ha dia que no ens aixequem amb notícies sobre retallades en prestacions públiques en l'àmbit de l'educació, sanitat, treball o serveis socials.

Estem veient que les mateixes persones que surten públicament a demanar-nos sacrificis i convèncer-nos que aquestes renúncies són pel bé de tots, surten pocs dies després per disculpar els seus partits, i en alguns casos, a disculpar-se a si mateixes per denúncies de malversació de fons públics o finançament il•legal de partits polítics.

Varem començar l'any 2012 amb la malversació de fons públics realitzada pel cap d'estat. El Rei d'Espanya va iniciar una cacera d'elefants convidat per un grup d'empresaris. Caldrà esbrinar els motius pels quals aquests empresaris van fer una inversió de prop de 100.000 €, per portar al cap dels Borbons de cacera. A més l'home es va trencar un maluc i la resta del país va haver de pagar les despeses sanitàries i el trasllat urgent des del país africà.

Hem continuat l'any amb ressons del cas Palau, del presumpte finançament irregular de Convergència. Ens vam ficar en una campanya electoral de les eleccions catalanes, en què el Partit Popular va utilitzar les clavegueres de l'Estat per influir en el resultat electoral, amb informes pirates inventats per suposats policies.

Tot just acabat el comici electoral, apareix el cas mercuri en què es destapa una trama de supòsits enriquiments il•lícits de l'alcalde socialista de Sabadell i part de la seva família, que arreplega els socialistes catalans en hores baixes i intentant treure l'aigua de la seva barca per evitar que s’enfonsi.

En iniciar al 2013 ens trobem amb la reaparició del cas Pallerols, que miraculosament es tanca amb un acord de les parts i l'acceptació per part d'Unió Democràtica de la responsabilitat civil subsidiària del finançament dels seus exmilitants.

Quan semblava que tot ja estava llest. Quan estàvem farts de sentir a María Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santa Maria i tot l'elenc de ministres i persones de rellevància del Partit Popular, donar lliçons d'honradesa a tots els altres partits. Va i el que va ser tresorer del Partit Popular els últims 30 anys Luis Bárcenas, es despenja i comença a dinamitar els fonaments de la que havia estat casa seva.

Bárcenas s'ha crescut davant les dades que l'incriminen perquè es va acollir a l'amnistia fiscal decretada pel Govern per, presumptament, blanquejar 10 milions d'euros a través d'una empresa. Una quantitat ingressada en comptes a Suïssa, el muntant total podria superar els 22 milions. I no havien transcorregut quatre hores des que els responsables del Govern i del PP, neguessin cap relació amb les activitats de Bárcenas quan, ahir, van haver de sortir de nou a la palestra per tornar a negar que els membres de la direcció del partit haguessin percebut sobresous procedents de constructores i empreses de seguretat. Al cas Bárcenas s'afegeix la situació compromesa del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, per l'assumpte de l'àtic de luxe a Marbella.

Aquests i molts altres casos oberts que abracen tota la geografia espanyola han contribuït a encendre totes les alarmes i a augmentar el descrèdit de la democràcia. Si a això hi afegim el duríssim moment econòmic que travessa el país, els sacrificis que comporta per a milions de ciutadans i el fet que molts d'aquests tèrbols assumptes arrenquin dels anys de la bombolla econòmica, anys en què molts ho van tenir molt fàcil per enriquir-se al marge de tot control, es comprendrà la immensa decepció social que s’està quallant.

Al meu entendre, crec que estem arribant al cap del carrer. La bretxa entre la classe política i la ciutadania s'està eixamplant cada dia més, propiciant el brou de cultiu idoni per a què la gent surti al carrer. No podem tolerar més corrupció impune. Urgeix una revisió del nostre sistema democràtic, començant per refer una Constitució desfasada i acabant per una separació de poders molt més marcada de la que tenim ara, que permeti al poder judicial actuar sense tanta politització.

Necessitem , com més aviat millor, una llei de finançament de partits que sigui transparent i que permeti controlar l'entramat d'interessos que es generen en la gestió de les administracions públiques i els interessos de les institucions privades. Tanmateix ens fa falta un sistema electoral que permeti que els ciutadans puguin votar a les persones de forma individual, és a dir amb llistes obertes. No podem continuar amb un sistema que sotmet als candidats a acatar els interessos del nucli dur del partit.

Ja n’hi ha prou! No ens podem permetre viure en un sistema enganyós que desvirtua l'autèntica voluntat del poble.