Un
exemple molt patent és el desig d'humiliació que des del nacionalisme
imperialista espanyol, es pretenen infringir als símbols catalans. Aquest 155
humiliant va començar amb l'espantada d'empreses de Catalunya cap a diverses
ciutats espanyoles, mitjançant el canvi de seu social. Es tracta d'un càstig
col·lectiu, que perjudica per igual a independentistes i als que no ho són.
Pretenen realitzar un escarment general per la gosadia posar en qüestió la
"sacrosanta unidad del Estado", que volen que serveixi com un avís a
navegants. Estem advertits del preu de la democràcia.
Aquesta
estratègia medieval que porta a terme el govern espanyol, utilitza totes les
eines pròpies de les dictadures més radicals. Conscients que una de les
premisses per minar la moral del contrincant, és atacar-lo per la part que més
li fa mal. En aquest cas el 155 humiliant s'ha acarnissat amb els col·lectius
més febles de la nostra societat. Van començar al mes de juny intervenint
comptes de la Generalitat per interferir en les polítiques socials. Conscients
que agreujant la distribució dels ajuts als col·lectius més desfavorits,
provocarien que aquests col·lectius s'aixequessin contra el Govern de
Catalunya.
Les
subvencions que estaven assegurades i pressupostades abans que Montoro posés
les mans a les butxaques de la Generalitat. Aquestes subvencions es van
bloquejar per la intervenció desmesurada d’un govern espanyol embogit, sota la
bandera del 155 humiliant.
Aquesta
estratègia fa que l'actual ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat,
Dolors Montserrat, hagi tingut la poca vergonya de fer un tweet en què deia
textualment "desde el Gobierno trabajamos para no dejar a nadie atrás, por
eso hemos liberado el pago de las subvenciones del Tercer Sector de #Cataluña
que se encuentran bloqueadas por el incumplimiento de la Generalitat". S'han bloquejat subvencions com: la
Convocatòria Ordinària de Subvencions a Projectes i Entitats (COSPE), les que
estaven a càrrec del 0,7% de l'IRPF o les de l'Institut Català de la Dona.Cal
ser molt mesquí per fer política amb les precarietats de col·lectius com:
persones sense llar, infància vulnerable, persones grans, persones amb discapacitat,
entre molts altres.
Val
a dir que hi ha una mica de programat i una mica d'improvisat en les accions
del 155 emocional. Estava prevista la pluja de menyspreus sobre Catalunya,
paper que ha recaigut en els mitjans de comunicació i específicament en les
cadenes de televisió, així com a les xarxes socials. Ni al País Basc van rebre
tanta humiliació, insults, vexacions, desqualificacions i ultratges durant els
llargs anys de la violència terrorista.
No
vull ser pessimista, però estic convençut que l'estratègia de la humiliació
contra Catalunya, estarà en escena un llarg període de temps. És possible que
els efectes demolidors del cop d'Estat del 155, s'oblidin després de les
eleccions del 21-D, però la frontera entre espanyols i catalans continuarà més
vigent que mai, ja que l'ha alçat l'altre 155. El 155 invisible que ha
utilitzat l'escarni i la violència emocional contra tota la ciutadania
catalana, fins i tot a aquells ciutadans que no simpatitzaven amb la proposta
sobiranista.
Així
doncs, sempre ens mantindrem “tossudament alçats” contra aquells botxins que
utilitzin estratègies de guerra psicològica com la humiliació i la submissió
d'un poble pacífic que aspira a ser lliure. Mai aconseguireu arrencar-nos les
nostres idees, Franco (el vostre líder) no ho va aconseguir durant els seus 40
anys de dictadura. Vosaltres (PP, PSOE i Ciutadans) tampoc ho heu aconseguit
durant els vostres 40 anys de postfranquisme.
