El
President de la Generalitat va proclamar la República Catalana, en compliment
de la legislació emanada del Parlament de Catalunya i com a mostra de voluntat
per al diàleg amb l'Estat espanyol, va sol·licitar al mateix Parlament que la
suspengués temporalment.
Moltes
han estat les pressions que ha rebut el Govern de Catalunya, per fer un primer
pas per diluir la tensió i mostrar-se obert al diàleg sense complexos ni línies
vermelles. El mateix Puigdemont ha d’exhibir una exquisida cintura per entomar
les pressions externes i conjugar-les amb les pròpies del seu equip.
"Junts Pel Sí" té un equip variat en què cada un té el seu pare i la
seva mare. La pròpia ex Convergència (PDCat) té en el seu si línies de
pensament independentista i d'altres que enyoren la política de "peix al
cove" de l'època del Pujol.
Encara
que Puigdemont hagués tingut el suport de tots els partits que hi ha a la
coalició de JxSí i hagués jugat al gat i la rata, a l'hora de proclamar la
independència, per forçar posicionar-se a les forces unionistes de l'Estat
espanyol, es veu al atzucac d'haver de dir alt i clar que el passat dimarts 10
d'octubre va proclamar a Catalunya com a Estat independent en forma de
república sense embuts, per molt que li pesi a l’Artur Mas i a tota la vella
guàrdia convergent.
Al
meu entendre, Catalunya ha de culminar el "Procés" que es va començar
a gestar al 2010. Qualsevol altra sortida la invalidaria el propi poble català,
que no entendria sis anys de manifestacions multitudinàries amb més d'1 milió
de persones, perquè ara el estat espanyol pogués aixafar tota aquesta exhibició
de dignitat dels últims anys.
Tots
els líders i lideresses que van encapçalar i encapçalen les mobilitzacions
(Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixar i el
propi Carles Puigdemont), eren conscients des del primer moment que assumien
l'honor de representar al poble de Catalunya en aquest capítol de la història,
exposant-se als atacs i la repressió d'un Estat espanyol segrestat pel feixisme
de la FAES, personificat en una part important del Partit Popular, Ciutadans i
les velles glòries del PSOE.
Tots
els nostres líders són persones prou intel·ligents com per pressuposar que
estarien a primera línia del punt de mira de la repressió franquista. El mateix
Ernest Maragall advertia a Puigdemont i Junqueras, a través del Twitter, que
havia arribat l'hora "que assumissin el risc de la llibertat". A
ningú se li escapa que si els 10.000 Piolins que continuen de creuer per
Catalunya, és el símptoma que indica que l'Estat espanyol entrarà, enarborant
el "155 de la Constitució", per terra mar i aire a tot Catalunya.
Espanya
té set de venjança i necessiten empoderar-se mitjançant la humiliació de
Catalunya. Amb ella creuen que podran enfonsar el catalanisme i revertir l'excés
d'autonomia de Catalunya per equiparar-la a la del "cafè per a tots".
Ara
entrarem en una etapa en què serà més necessari que mai recuperar la confiança
entre la ciutadania i el govern. Per aconseguir-ho la CUP tindrà un paper
protagonista, en què haurà de gestionar els greuges i desacords encaixats en la
sessió parlamentària del passat dimarts, per fer un front comú per encarar al
nacionalisme espanyol que necessita visualitzar-se triomfant.
Penso
com Joan Fuster que "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres
serà feta contra nosaltres". Per tant, els ciutadans del carrer hem de fer
una autèntica demostració de coherència i de pacifisme. La humiliació
institucional, la repressió a les manifestacions i les provocacions per incitar
la violència, seran les armes que l'Estat espanyol utilitzarà sota la bandera
del 155. És aquí justament on es jugarà la victòria final de tot aquest procés.
La societat catalana ha emmirallat al món per la seva maduresa, serenitat i
cultura pacifista. Aquesta és la nostra arma i és imprescindible que sortim al
carrer sense por convençuts de la nostra reivindicació.
Avui és més necessari que mai aplicar-nos la recepta del president màrtir Lluís Companys que deia "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres ". Som-hi !!!