Arxiu del blog

dijous, 26 de gener del 2012

El somriure del poder genera la desafecció de la ciutadania.


Una sensació d'indignació i de frustració cap a una justícia polititzada en el veí regne d'Espanya, genera una desafecció dels ciutadans cap als poders de l'estat. Ahir va ser un dia trist per a la democràcia quan vam veure que un jurat popular declarava "no culpable" (que és diferent de declarar "innocent"), l'expresident del París Valencià Francisco Camps.

Cada vegada es fa més evident que, en el veí regne d'Espanya, continuen manant els mateixos que ja ho feien en el règim franquista. És aquesta dreta cavernícola que controla els poders fàctics de l'estat, des del Exèrcit, l'Església Catòlica i el el gran capital dels nous i vells rics d'Espanya. Per a molta gent cada vegada està més clar que el poder judicial no només està al servei del poder executiu (és a dir està politizat fins a la medul·la), sinó que està al servei dels grans interessos econòmics d'Espanya, és a dir la ultradreta cavernícola de sempre .

La veritat és que no és casualitat que la sentència exculpatòria a Francisco Camps, coincideixi amb els processos al jutge Baltasar Garzón. Un per voler evitar que els acusats del cas Gürtel, en col · laboració amb els seus advocats, blanquegessin els diners que havien aconseguit amb la seva xarxa de corrupció amb el govern del Partit Popular, i un altre per voler evitar l'oblit de les víctimes de la dictadura feixista de Franco. Ensenyant al món sencer el tipus de sistema judicial que hi ha a Espanya.

La veritat és que per molt que m'esforci no puc entendre a la justícia espanyola, començant des del Tribunal Constitucional fins a l'Audiència Nacional, ja que s'està exhibint com un sistema judicial propi d'una república bananera, o millor dit una monarquia bananera. Han hagut de ser juristes de prestigi internacional, a nivell particular, i organitzacions representatives dels principals fòrums jurídics de diferents llocs del món, que han qüestionat la legalitat de la persecució a un jutge que no encaixa amb el que estableixen les cúpules judicials d'Espanya .

Respecte a la "no culpabilitat" de Francisco Camps es fa difícil d'oblidar els continguts de les gravacions que s'han exhibit en un judici. Sentint a la dona del propi Camps dir-li al "bigotis" frases com "t'has passat amb els regals, no calia tant" i l'individu en qüestió responent "però si això no és res". Ha estat un espectacle pornogràfic que no es pot maquillar amb la sentència d'un jurat popular que ha emès el seu veredicte amb cinc vots a favor i quatre en contra de la "no culpabilitat" de l'expresident de la Generalitat Valenciana. Alguna cosa fa pudor en tot aquest procés quan la corresponsal al País Valencià de la Televisió de Catalunya, la senyora Empar Marco, va manifestar en una crònica prèvia a la lectura de la sentència del jurat i emesa en l'edició del migdia del telenotícies, que els mitjans de comunicació es preguntaven què hi feia allotjat al mateix hotel que els membres del Jurat Popular, un jove militant del Partit Popular que havia assistit a totes les sessions del judici i que durant els dos dies de deliberació, en què els membres del jurat tenien d'estar aïllats, ell romania a escassa distància d'aquests membres al mateix hotel. Són respostes que probablement mai veuran la llum. Però que posen de manifest la justícia de pandereta que hi ha al regne veí.

Afortunadament, ara per ara, l'accés a la informació a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, facilita que els ciutadans puguem treure les nostres pròpies conclusions a partir de creuar informacions que ens arriben per diferents canals. És evident que l'art de separar el gra de la palla, és una virtut que cada un de nosaltres haurem de desenvolupar pel nostre compte, però cada vegada els costarà més fer-nos combregar amb rodes de molí.

Al meu entendre, el Partit Popular al fons està incòmode amb aquesta sentència. Primer perquè rehabilitar políticament a Francisco Camps serà una tasca impossible, després d'haver sentit totes les converses que s'ha demostrat en el judici, i segón perquè difícilment es pot donar novament confiança a un personatge que ha mostrat la cara més deplorable de la política.

Però, tot i això, haurà de donar-li una sortida airosa perquè Camps no estiri de la manta i posi moltes vergonyes al descobert. Per tant, en els propers mesos veurem quines són les estratègies que des del carrer Gènova, s'articularan perquè l'expresident estigui tranquil i no suposi un risc excessiu per a la legislatura de Mariano Rajoy. Crec que el Partit Popular haurà de donar una imatge de transparència i desmarcar-se de personatges com Francisco Camps i altres que aniran apareixent en la investigació de la trama Gürtel.