Arxiu del blog

dissabte, 13 de març del 2010

Les xarxes socials a Internet: un nou canvi de relació.


Estem devant d'un nou paradigma de relacions socials, pel que fa a la forma com les persones volem interactuar. Ens obrim a una participació molt més democràtica de la societat a la vida pública.

Encara que en el nostre país l'ús d'aquestes xarxes encara és recent, ja ha obligat a la classe política a prendre consciència de la necessitat d'acostar-se al poble, perquè la identitat digital dels polítics adquireix una importància pública cada vegada més gran. Conèixer qui és però, sobretot, qui ha estat un polític és tan senzill com començar a buscar pel Google i seguir per diversos mitjans d'Internet.

Estem davant l’anomenada Política 2.0. I no es tracta de noves estratègies de màrqueting, ni tampoc d'eines per a llançar missatges massivament a través de Facebook, Twitter o Myspace. En si mateixa, la Política 2.0 és tan democràtica que segurament jubilarà anticipadament a molts polítics professionals que ja fa massa temps que campen per aquest món.

Per tant, l'impacte que les xarxes socials a Internet han suposat per a la nostra societat i especialment per la vida política, és una mostra més que els vells poders no aconsegueixen adaptar-se als canvis que estan generant la tecnologia i les connexions entre les persones. Crec que la seva resistència és inútil, ja que l'evolució ens duu cap a una democràcia tan directa en la que els mitjans de comunicació i les estructures dels partits polítics probablement perdran aquest valor d'intermediari que tradicionalment han tingut entre la ciutadania i el govern de l'estat.

Aquest canvi és del tot inevitable i no té marxa enrere. Ho estan patint a la pròpia pell els mitjans de comunicació, incapaços de mantenir a una audiència cada dia més infidel i amb una possibilitat real de decidir. Cada dia farà serà menys necessari militar en un partit per a fer política, molt probablement arribarà el dia en que puguem prescindir completament d'aquestes estructures antigues, jerarquitzades i absolutament opaques que són els partits polítics.

La competència està servida. Internet s'ha convertit en una eina capaç d'agrupar idees i de convertir-les en un moviment. Per sobre de censures estatals, ideologies totalitàries i democràcies d'aparador, la xarxa suposa una globalització de la informació. Amb tots els avantatges de compartir informació sense tutela i tots els inconvenients d'haver d'escollir el gra de la palla.

Ara per ara, les xarxes socials han permès generar relacions de col·laboració, desenvolupar activitats en benefici dels participants, ampliar i estrènyer vincles, crear sentit de pertinença, socialitzar coneixements i experiències; en definitiva, reconstituir la confiança social i establir relacions d'intercanvi i reciprocitat entre les persones.

Tot i la força que aquestes xarxes socials estan assolin, tampoc és aliè el seu potencial al món de l'empresa. De fet, hi ha companyies que estan utilitzant la web social per a trobar nous clients, enfortir la seva reputació, i tenir un avantatge en la consecució d'aquest gran negoci. Encara que és cert que el blog d'una companyia o el seu compte en alguna en les xarxes socials no serà seguit per tants consumidors, no canvia el fet que encara així, afectarà les decisions que els Consells d’Administració puguin prendre.

Així podem posar en dubte l'afirmació de que "la informació és poder", perquè davant aquest nou escenari constatem que l'autèntic poder avui el té el que distribueix la informació, no només el qual la té.

Per tant i amb motiu de la gran transcendència d'aquest tema, dissabte que ve dia 20 de març, la nostra entitat organitza les 15 Jornades temàtiques ASPID, que aquest any portaran per títol "Xarxes socials, present i futur". Aquestes jornades es faran a l'Edifici Emblemàtic de la Universitat de Lleida, al campus de Cappont, a la qual us esperem a tots.

diumenge, 7 de març del 2010

La doble desigualtat de la dona amb discapacitat.


Que una dona condueixi un autobús, dirigeixi una fàbrica o sigui Ministra de Defensa és avui completament normal. No cal dir res sobre el fet comú a tots els països del primer món de que hi hagi dones que exerceixen la medicina, l'arquitectura, l'enginyeria, la docència a tots els nivells i qualsevol de les mil i una especialitzacions tècniques. Però cal entendre que el nivell d'esforç que aquestes dones han hagut de realitzar per a aconseguir arribar al seu objectiu, ha estat molt més intens que el que hauria hagut de realitzar un home.

Vivim en una societat marcadament masclista, en la qual a l'home se li pressuposa un mínim d'aptituds en les activitats de la vida social i laboral. Per tant, no és d'estranyar que una dona que vulgui aspirar a realitzar una funció directiva que estigui ocupant un home, haurà de demostrar les seves capacitats i predisposició des d'uns esglaons més avall que l'home.

Si a aquesta exclusió per qüestió de gènere li afegim una altra exclusió per qüestió de discapacitat, podem fer-nos una idea de la dificultat amb la que ha de lluitar una dona amb discapacitat.

Es fa necessari reconèixer aspectes com la sobreprotecció familiar que impedeixen el desenvolupament i l'autonomia de les persones amb discapacitat, en geneal, i de les dones amb discapacitat concretament, fent-se molt més evident. Això influeix directament en la major dificultat de la seva inserció laboral, suposant una major precarització laboral en les seves feines.

També la dona amb discapacitat sofreix més dificultats per a l'accés a les activitats d'oci i lleure, estant condicionada perquè no s'accepta a la família que puguin establir relacions fora de l'entorn domèstic, existint una sobreprotecció per la seva condició femenina, que la qüestiona com ésser lliure i capaç de prendre el control de la seva pròpia vida.

És precisament per aquesta negació del seu propi projecte de vida, que a la dona amb discapacitat se li ha qüestionat el dret de ser mare. Sense tenir en compte que aquest dret està per sobre de qualsevol condicionament imposat per la discapacitat.


Davant de tot aquest panorama, crec que les polítiques sobre la dona no han de ser una qüestió al marge de les mesures generals per a les persones amb discapacitat, sinó que s'han d'incloure de forma conjunta en totes les accions i mesures polítiques que s'abordin. La necessitat de realitzar una política transversal d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones i dintre d'ella una transversabilitat específica de la dona amb discapacitat.

Per tant, hem de treballar en el foment de l'autodeterminació que ens dugui a donar el pas des del concepte de demandant d'atenció i cures al de ciutadania plena, construint una societat democràtica, integradora i no excloent de persones que no puguin desenvolupar els seus drets bàsics com a conseqüència de l'origen del seu gènere i de la seva discapacitat.

Per això, vull posar de rellevància que el dilluns 8 de març és el dia internacional de la dona, i un reclam perfecte per a fomentar el debat sobre la necessitat de treballar per a la inclusió de totes les persones en la nostra societat.