Arxiu del blog

divendres, 3 d’agost del 2012

Vergonya al Tercer Sector per l'espectacle del Parlament de Catalunya.

Aquest matí he tingut la curiositat i la paciència de veure la intervenció dels consellers de la Generalitat de Benestar Social i d'Economia. En la qual haurien de haber donat explicacions a la Mesa del Parlament, sobre el retard del pagament de les nòmines del mes de juliol pels serveis concertats amb les entitats socials.

Si he de ser sincer, no esperava grans descobriments de les intervencions dels consellers en qüestió. Però el que és més fotut, és que tampoc esperaven molt de les aportacions que poguessin fer els partits de l'oposició. Els uns i els altres (govern i oposició) no han estat a l'altura del que esperaven les entitats socials.

D'una banda els consellers del govern de la Generalitat, s'han dedicat a proclamar a tort ia dret el gran paper que desenvolupen les entitats, de l'anomenat Tercer Sector, per la cohesió social de Catalunya. Han posat sobre la taula i els valors de ciutadania i de solidaritat que històricament han desenvolupat aquestes entitats en el teixit social català. No obstant això, el govern d'Artur Mas no ha actuat d'acord amb el discurs d’enaltiment dels valors del Tercer Sector social català.

L'argument del govern per a la justificació de la mesura que han pres és massa socorregut. Sempre la culpa la té Madrid. I no dic que no tinguin raó en una part de la seva argumentació, però el seu argument cau pel seu propi pes quan comproves que el Govern de la Generalitat podria haver pres mesures com: la recuperació de l'impost del patrimoni, la creació de línies de finançament per Tercer Sector de l'Institut Català de Finances o la retallada en les despeses d'assessors i savis.

D'altra banda l'oposició ha tornat a caure en el mateix parany, de qüestionar sistemàticament sense fer aportacions possibilistes per resoldre el problema de finançament de les entitats socials. L'oposició s'ha enrocat en un discurs previsible i sense un interès social, per les obvietats i els continus afalacs a les entitats socials que eren presents a l'acte.

Entenc que com a país tenim els polítics que ens mereixem, en un sistema polític caduc i controlat pels aparells dels partits, com vam poder veure recentment amb el cas de l’Ernest Maragall a qui se l’ha qüestionat per haver discrepat de la línia oficial del partit .

Sincerament esperava molt més de tots plegats. Creia que per un dia, però sobretot per la transcendència humana del tema que s'havia de tractar avui, serien capaços d'afrontar un debat pensant especialment en clau de país, en els milers de ciutadans i ciutadanes que s'han vist afectats per aquest retard en el pagament de les nòmines. Lamentablement m'han decebut tots i continu pensant que "tenim uns polítics que no ens els mereixem".