Arxiu del blog

dimarts, 3 d’octubre del 2017

I amb el somriure.... la revolta!

L'1 de novembre hem estat tots cridats a expressar la nostra opinió sobre si Catalunya hauria de ser un Estat independent en forma de República. Tothom hi estava convidat, encara que tot un Estat espanyol ha intentat per terra, mar i aire evitar la seva materialització.

Mariano Rajoy i tota la seva maquinària (mediàtica, judicial i militar) estava programada per a sotmetre qualsevol indici d'organització refrendària. Han jugat un paper ridícul en perseguir ombres durant més de tres mesos, buscant armes letals com paperetes, sobres i urnes. Necessitaven exhibir la seva eficàcia policial i militar, mostrant els trofeus aconseguits gràcies a la seva perspicàcia. Havien intervingut més de 10 milions de paperetes i ho celebraven com si haguessin guanyat la Champions League. Tota la seva posada en escena estava orientada per demostrar el seu poder, amb la doble intenció de transmetre seguretat a nivell internacional i molta por a casa nostra.

En els últims anys l’electorat espanyol ja havia estat adoctrinat en una catalanofòbia visceral, teixida pels mitjans de comunicació espanyols controlats per les grans famílies de l'Ibex 35, que s'han encarregat de crear una realitat paral·lela perquè la ultradreta espanyola del Partit Popular pogués tenir munició per afrontar les seves campanyes electorals. Atiar aquest odi cap a tot lo català ha estat el bàlsam que els ha permès superar la desaparició de la banda terrorista ETA.

La voluntat independentista de la societat catalana, sempre els ha preocupat molt més que la sang vessada en el conflicte basc. Catalunya és per al nacionalisme espanyol el rival a batre. La cultura catalana i la seva llengua sempre han estat el gran perill que pot diluir una cultura espanyola, que el Partit Popular ha creat a cop de toros, cobles i vi.

Aquests últims mesos la maquinària del Tribunal Constitucional ha fet la seva feina suspenent tota l'arquitectura legal del referèndum. Amb això deixava el terreny abonat perquè el Partit Popular pogués utilitzar la força desmesurada per satisfer les ànsies d'aixafament polític, cultural i econòmic de Catalunya. Aquells crits de "A por ellos" ja eren el toc de xafarranxo de combat per saciar l'anticatalanisme arrelat a cop de telenotícies.

Rajoy necessitava no caure en el mateix error que va cometre en el 9-N. Llavors l'extrema dreta espanyola, amb Ciutadans com palmeros, es va sentir perdedora del desafiament català ja que aquell dia van votar 2,3 milions de persones. Ara Rajoy s'havia compromès a evitar que es pogués repetir l'escenari en celebrar el referèndum de l'1-O.

Aquesta estratègia tampoc intel·ligent, ha fet que el Govern de la Generalitat sabés gestionar els seus escassos recursos per sortir victoriós de la contesa de l'1 d'octubre. Fent que es poguessin comptabilitzar més de 2 milions de vots, tenint en compte que s'havien requisat urnes amb vots i s'havien tancat més de 300 col·legis electorals. La comunitat internacional ha pogut veure la violència desmesurada de les forces i cossos de seguretat espanyols.

Utilitzaven la violència, però no hi havia contenidors cremant. Provocaven amb actituds fatxendes, però trobaven mans alçades i somriures. Atacaven alcaldes democràtics, però els ciutadans els defensaven. En definitiva, volien sembrar la por, però han aconseguit aglutinar la gran majoria demòcrata catalana.

Rajoy ha decidit pagar el peatge del totalitarisme que ha exhibit al món sencer, per guanyar les simpaties d'una Espanya amarada d'anticatalanisme. El poble català ha exhibit la força suficient per fer el que el poble espanyol mai ha aconseguit, una cosa tan coherent com trencar amb un Estat heretat del franquisme, desobeint una legislació injusta i per això antidemocràtica.

Com deia el president de la Generalitat, Catalunya s'ha guanyat el dret a existir com a nació. Per aconseguir-ho ha necessitat dos armes de destrucció massiva del totalitarisme, com són el somriure i una ferma convicció de la seva pròpia essència. I amb el somriure... la revolta!