Mariano
Rajoy i tota la seva maquinària (mediàtica, judicial i militar) estava
programada per a sotmetre qualsevol indici d'organització refrendària. Han
jugat un paper ridícul en perseguir ombres durant més de tres mesos, buscant
armes letals com paperetes, sobres i urnes. Necessitaven exhibir la seva
eficàcia policial i militar, mostrant els trofeus aconseguits gràcies a la seva
perspicàcia. Havien intervingut més de 10 milions de paperetes i ho celebraven
com si haguessin guanyat la Champions League. Tota la seva posada en escena
estava orientada per demostrar el seu poder, amb la doble intenció de
transmetre seguretat a nivell internacional i molta por a casa nostra.
En
els últims anys l’electorat espanyol ja havia estat adoctrinat en una catalanofòbia
visceral, teixida pels mitjans de comunicació espanyols controlats per les
grans famílies de l'Ibex 35, que s'han encarregat de crear una realitat
paral·lela perquè la ultradreta espanyola del Partit Popular pogués tenir
munició per afrontar les seves campanyes electorals. Atiar aquest odi cap a tot
lo català ha estat el bàlsam que els ha permès superar la desaparició de la
banda terrorista ETA.
La
voluntat independentista de la societat catalana, sempre els ha preocupat molt
més que la sang vessada en el conflicte basc. Catalunya és per al nacionalisme
espanyol el rival a batre. La cultura catalana i la seva llengua sempre han
estat el gran perill que pot diluir una cultura espanyola, que el Partit Popular
ha creat a cop de toros, cobles i vi.
Aquests
últims mesos la maquinària del Tribunal Constitucional ha fet la seva feina
suspenent tota l'arquitectura legal del referèndum. Amb això deixava el terreny
abonat perquè el Partit Popular pogués utilitzar la força desmesurada per
satisfer les ànsies d'aixafament polític, cultural i econòmic de Catalunya.
Aquells crits de "A por ellos" ja eren el toc de xafarranxo de combat
per saciar l'anticatalanisme arrelat a cop de telenotícies.
Rajoy
necessitava no caure en el mateix error que va cometre en el 9-N. Llavors
l'extrema dreta espanyola, amb Ciutadans com palmeros, es va sentir perdedora
del desafiament català ja que aquell dia van votar 2,3 milions de persones. Ara
Rajoy s'havia compromès a evitar que es pogués repetir l'escenari en celebrar
el referèndum de l'1-O.
Aquesta
estratègia tampoc intel·ligent, ha fet que el Govern de la Generalitat sabés
gestionar els seus escassos recursos per sortir victoriós de la contesa de l'1
d'octubre. Fent que es poguessin comptabilitzar més de 2 milions de vots,
tenint en compte que s'havien requisat urnes amb vots i s'havien tancat més de
300 col·legis electorals. La comunitat internacional ha pogut veure la
violència desmesurada de les forces i cossos de seguretat espanyols.
Utilitzaven
la violència, però no hi havia contenidors cremant. Provocaven amb actituds fatxendes,
però trobaven mans alçades i somriures. Atacaven alcaldes democràtics, però els
ciutadans els defensaven. En definitiva, volien sembrar la por, però han
aconseguit aglutinar la gran majoria demòcrata catalana.
Rajoy
ha decidit pagar el peatge del totalitarisme que ha exhibit al món sencer, per
guanyar les simpaties d'una Espanya amarada d'anticatalanisme. El poble català
ha exhibit la força suficient per fer el que el poble espanyol mai ha
aconseguit, una cosa tan coherent com trencar amb un Estat heretat del
franquisme, desobeint una legislació injusta i per això antidemocràtica.
Com
deia el president de la Generalitat, Catalunya s'ha guanyat el dret a existir
com a nació. Per aconseguir-ho ha necessitat dos armes de destrucció massiva
del totalitarisme, com són el somriure i una ferma convicció de la seva pròpia
essència. I amb el somriure... la revolta!
