Permeteu-me que faci una exaltació de la militància del meu poble (Almenar), a partir de l'obra de Xavier Rubio en la qual explica la inquietant sorprenent batalla d'Almenar, amb els seus antecedents històrics i les seves conseqüències.
L'obra explica "de forma innovadora" una de les batalles més importants de la Guerra de Successió (1701-1714). El llibre, de l'Editorial Llibres de Matrícula, inaugura la nova col·lecció "Camp de Mart" dedicada a l'estudi de temes bèl·lics, de manera similar a com ho fa la coneguda Ospery britànica. Es vol impulsar d'aquesta manera la publicació d'estudis en català dels grans conflictes ocorreguts en terres catalanes.
La historiografia catalana mai ha tingut massa predilecció per estudiar de guerres que hem viscut a casa nostra. Sempre hi ha passat per alt, delegant aquesta feina als col·legues anglesos, o castellans, fins i tot, amb moments tant decisius com la Guerra de Successió.
L'autor ha reconstruït la batalla de manera exemplar: han estat consultades de manera exhaustiva una gran quantitat de fonts textuals i cartogràfiques, s'ha fet un minuciós estudi de camp directament sobre el terreny; també s'han fet prospeccions arqueològiques amb medis geofísics i anàlisi de fotos aèries. L'estudi també s'ha realitzant aplicant a bastament noves metodologies a partir de GIS, simulacions, teoria de jocs i teoria de la decisió.
El llibre de Rubio suposa un canvi de rumb en aquesta tradició, coixa d'estudis rigorosos -de la mateixa Guerra de Successió els llibres publicats es poden comptar, i de sobres!, amb els dits de la mà- i un canvi de rumb en la manera d'estudiar els camps de batalla.
La resultant és una nova i sorprenent lectura d'aquella batalla tant important i tan desconeguda, que va posar les bases d'un canvi en el devenir d'Europa que finalment no va reeixir. Però més enllà dels nous sabers generats, la investigació és especialment rellevant per la interacció de les metodologies emprades. La recerca sobre la Batalla d'Almenar marca, al nostre país, una nova manera d'investigar els Camps de Batalla.
Estem davant d'una obra cabdal en tant en quant marca un canvi de tendència en la interpretació i explicació d'espais de conflicte. L'aplicació de les rutines d'anàlisi derivades de la teoria de jocs i de la teoria de la decisió com a potent instrument per formular hipòtesis, l'aplicació sistemàtica de GIS, la prospecció i anàlisi directa del terreny així com el desenvolupament de models cartogràfics didàctics per comunicar coneixements esdevenen conquestes importants que, sens dubte, canviaran la manera d'historiar la guerra.
A veure si a partir d'ara som capaces de fugir del victimisme.
Lo Bep.