Aplicant
la llei de probabilitats, les possibilitats que 3030 votants donin com a
resultat un empat tècnic a 1515 vots per cadascuna de les dues opcions, és
infinitament remota. Sense tenir en compte que en cap moment s'han donat
informacions de possibles vots en blanc o vots nuls.
Aquesta
situació és una autèntica anomalia democràtica. Precisament els que s'omplien
la boca de que volien exercir la democràcia fins a les últimes conseqüències,
l'únic que han aconseguit és passar-se de rosca i caure en un ridícul
democràtic en voler organitzar una suposada consulta, que ha tingut moltíssimes
ombres en la seva execució i transparència.
Tota
aquesta comèdia va començar el mateix dia en què es va anunciar aquesta massiva
“teràpia de grup”, per a justificar-se de voler trencar amb el procés cap a la
independència. De fet els cupaires ja havien donat pistes del festí que volien
organitzar. En primer lloc ja van posar les condicions que els actuals diputats
només podrien expressar el contingut de les quatre ponències, sense que
poguessin emetre opinions personals en favor o en contra de cap d'elles. Un
altre punt que ens ha de fer pensar és que ja van proposar d'entrada que les
votacions poguessin ser secretes, condició "sine qua non" per poder fer
una autèntica tupinada als resultats obtinguts.
Amb
tot aquest panorama, ha començat a transpirar fora de l'organització la tensió
interna que s'havia fet evident, a mesura que ens acostàvem a la data del 27-D.
Segons sembla les intervencions que es van succeir durant el debat obert del
matí, van posar de relleu les dues ànimes de la CUP. Aquest fet, que no és
exclusiu dels cupaires, ja ha destrossat altres partits durant la ventada
sobiranista a casa nostra. Partits amb dues ànimes han saltat a trossos al
llarg dels últims sis anys, només vull posar com a mostra a Convergència i
Unió, la mateixa Unió Democràtica, el PSC i en menor grau ICV.
Tots
havíem assumit d'una manera clara i decidida que la "Puta i la
Ramoneta" havien mort amb la desaparició del pujolisme. L'electorat passava
factura a la indefinició política i a la demagògia del doble joc. Hi ha temes
en què la ciutadania vol posicions clares "blanc o negre", res de
matisos de gris per distreure el personal.
Així
doncs, aquest aquelarre anticapitalista deixa el panorama polític molt més
obert que abans i amb un marge de reacció molt més petit per evitar les
eleccions anticipades del mes de març. Jo crec que si els cupaires ens aboquen
a unes eleccions per Sant Josep, tindran moltes dificultats per justificar la
seva immaduresa política i el seu suposat independentisme.
Tota
aquesta pornografia política disfressada de puritanisme democràtic, l'únic que
ha aconseguit és desprestigiar un moviment social i democràtic, nascut de les
eleccions del passat 27-S. És hora que, entre tots, assumim que no podem
començar un procés d'independència tenint com a companys de viatge a "nens
i nenes de casa bona" disposats a jugar a fer de polítics. Ara més que
mai és necessària una nova majoria que confirmi si realment el poble de
Catalunya vol aspirar a la creació d'una República catalana independent.
I per això, es
fa del tot necessari acudir novament a les urnes, assumint el risc del desgast
polític que hagi suposat aquesta actitud dels cupaires, faci que la
participació caigui i que el resultat del bloc independentista sigui pitjor que
el del 27-S. Millor això que posar-nos en mans de gent inconscient, que és
incapaç de prioritzar el model de país per sobre del model de gestió.
