Arxiu del blog

dijous, 6 de setembre del 2012

Socialistes catalans "No és això companys, no és això".

Així comença una cançó del Lluís Llach en la qual feia una reflexió sobre els camins que prenen els nostres polítics, allunyant-se cada cop més de l'opinió majoritària de la ciutadania. Aquest ha estat el cas de la recent "caça de bruixes" iniciada pel Primer Secretari. del Partit Socialista de Catalunya i actual alcalde de Terrassa Pere Navarro.

Aquest cop de timó que Navarro ha executat ha generat un nou episodi de tensió entre les famílies socialistes a Catalunya. L'ala catalanista ha criticat l'arraconament a què Pere Navarro ha sotmès a les seves cares més visibles, enmig de retrets, lamentacions, crits, crítiques i alguns aplaudiments.

Des de dins del partit han volgut presentar aquests canvis com un "relleu generacional", intentant maquillar una decisió política de molt calat, que marcarà definitivament el rumb del Partit Socialista de Catalunya en el futur més proper.

La veritat és que quan miro cap l'evolució dels socialistes catalans en els últims 20 anys, sem dibuixa un partit ple de complexos i prejudicis. D'una banda el complex d'acostar-se a un nacionalisme català progressista, en el que ja han desembarcat tant Esquerra Republicana de Catalunya com Iniciativa per Catalunya, per la influència que exerceix el "cinturó roig de Barcelona" amb el seu habitual discurs, ja amortitzat, de l'encaix federal de Catalunya a Espanya. D'altra banda el prejudici de submissió política a les línies marcades pel PSOE espanyol.

 És clar que aquest cop de timó de Pere Navarro porta en si mateix la decisió de recuperar la confiança de l'opinió pública des d'un angle més esquerrà, deixant de banda la línia centrista que el PSC havia exhibit en l'última dècada. Aquesta deriva esquerrana dels socialistes catalans té com una de les causes en el posicionament del PSC a la ciutat de Barcelona, on la federació dirigida, amb mà de ferro, per Carles Martí està convençuda que la seva redempció electoral arribarà per la esquerra i no pel centre.

Personalment tinc molt clar que aquest gir del PSC el portarà a una posició claudicant i seguint la línia continuista de les últimes legislatures a Madrid. No hi haurà discrepàncies amb un PSOE hermètic i controlat encara per felipistes i guerristes.

D'altra banda, les formes que ha exhibit Pere Navarro per executar a l'ala catalanista, són pròpies d'un alcalde acostumat a fer alcaldades, demostrant una total falta de sensibilitat amb el treball d'un dirigent històric del partit, com l’Higini Clotas, menyspreant la seva figura i buscant una sortida airosa al Joaquim Nadal, que prestant-se a aquest joc ha demostrat la seva capacitat d'empassar el que faci falta, deixant de banda la dignitat política per mantenir un càrrec a qualsevol preu. Tot i això, cal recordar que el càrrec de l'Higini Clotas com a vicepresident de la mesa del Parlament, no és un càrrec del partit, és un càrrec votat pel Parlament de Catalunya i el PSC no el pot utilitzar com a moneda de canvi en problemes interns. Pere Navarro no pot frivolitzar amb una institució com el Parlament de Catalunya de la qual ell ni tan sols és membre.

Així doncs, a la vista del rumb polític que ha emprès el PSC. Jo em pregunto: Quan naixerà un partit per als socialistes catalans? I quan dic catalans em refereixo a un partit que anteposi els interessos de Catalunya per sobre de les consignes del PSOE.