Arxiu del blog

dissabte, 24 d’octubre del 2009

El meu amic Félix.


Vagi per davant que això no és una cançó dedicada a Félix Rodríguez de la Fuente. Aquesta era una de les afirmacions preferides de la classe política i financera de Barcelona, això sí, abans que el nostre amic Félix Millet caigués en desgràcia (si és que pot dir així).

Sembla ser que "el meu amic Félix" ha estat capaç de posar de potes enlaire no només a la judicatura catalana, sinó també el finançament de partits polítics i algunes organitzacions "notables" de la ciutat de Barcelona.

D'una banda "el meu amic Félix" ha aconseguit que el jutge Juli Solaz hagi estat criticat per un bon nombre de companys jutges, fins a arribar a anomenar-lo als micròfons de Catalunya Radio "el jutge caragol" per la lentitud a instruir el sumari del cas, donant marge a una possible destrucció de proves que poguessin suposar denúncies de major nivell per a "el meu amic Félix" i el seu compintxe.

Tinc la sensació d'estar vivint una experiència Berlusconiana pel que fa a condicionar l'actuació de la justícia en benefici de l'acusat. No sabria explicar el perquè, potser perquè no és necessari explicar-lo.

El fiscal continua obstinat a augmentar el nivell de les acusacions per a obligar al jutge Solaz a ficar a "el meu amic Félix" i el seu compintxe a la presó, sostenint que la gravetat de les penes associades als delictes que se'ls imputen -falsedat en document mercantil i apropiació indeguda-, que podrien suposar al voltant de 14 anys de presó, permetria per si sola i més enllà de consideracions relatives al seu suposat arrelament o a la seva pretesa absència de perillositat, l'ingrés a la presó d'ambdós.

Per l'amor de Déu! Com anem a posar a la presó a un home que ha sabut gastar-se 500.000 € en unes vacances familiars a Dubai. A aquest home se li hauria de donar una càtedra a la facultat de Turisme de qualsevol universitat prestigiosa del nostre país. No cregueu que és fàcil gastar-se aquests diners i quedar-se tan ample.

El treball que ha fet "el meu amic Félix" per a Catalunya té un valor incalculable per al desenvolupament i el creixement futur del nostre país. Principalment per tres aspectes:

Primer: Ha humanitzat unes de les principals icones de la cultura catalana. Ens ha fet veure que organitzacions simbòliques com l'Orfeó Català o el Palau de la Música Catalana, que són humanes i com a tals poden ser utilitzades al seu caprici: demanant donatius a la ciutadania en campanyes publicitàries, obtenint subvencions astronòmiques de les administracions i implicant a les principals empreses en la seva xarxa de mecenatge. I tot això amb la confiança que li han donat per la seva vinculació familiar amb Lluís Millet (fundador de l'Orfeó Català). Demostrant que de txorissos n’hi ha de casa bona.

Segundo: Ha posat els collons per corbata a la classe política catalana, a l'evidenciar que, des del seu feu, "el meu amic Félix" havia repartit amb la mà trencada a qualsevol organització política necessitada de finançament. D'aquesta forma ha aconseguit que ningú utilitzi políticament i amb la boca gran, aquest escàndol per a batalletes de cara a la galeria.

Tercer: Ha aconseguit que, per fi, els fiscals i els jutges es tirin els trastos pel cap. En aquest país estàvem acostumats que no es pot criticar ni la Corona (amb el que a mi em posa) ni la judicatura, doncs "el meu amic Félix" ha aconseguit que jutges i fiscals deixin de ser tan corporativistes i que per una vegada treguin les seves misèries a relluir.

Com podeu veure, ningú ha fet tant per Catalunya com "el meu amic Félix".