Arxiu del blog

dilluns, 21 de gener del 2008

El show del PP ens insinua una campanya electoral divertida.

Estem davant d'una campanya electoral que, en cap de les enquestes publicades fins a ara, dóna a cap partit com guanyador amb majoria absoluta.

Si ens hem de fiar dels moviments que es produeixen en l'escenari d'aquest teatre desgavellat que és la política nacional, sembla que els voltors comencen a planejar en cercles més en l'òrbita Popular que en la Socialista.

No és que Zapatero sigui un líder sòlid (a l'estil de Felipe González), però almenys en la seva casa el tenen ficat en una urna de cristall, per a què no es desgasti i aquest treball ja l’assumeix la seva guàrdia pretoriana.

En el cas de Rajoy, la situació és molt diferent. En el programa Polònia de TV3 van realitzar una sàtira molt incisiva, en la que mostraven a don Mariano com una marioneta, que era moguda en els seus fils pel sector dur del partit i que actualment dirigeix les destinacions polítiques de la gavina blava.

Don Alberto diu que s’en va a la seva casa, perquè no el deixen jugar els seus companys. Donya Esperanza, que és més llesta que la fam, no vol deixar passar la seva oportunitat i el repta dient que ella no s’ho creu. A que no tens collons d'anar-te’n Alberto?

Si don Alberto pica l'ham de donya Esperanza, ella es treu de damunt de forma definitiva un rival perillós. I si don Alberto no pica, llavors haurà de desdir-se de tot el que va amenaçar amb fer, amb la qual cosa la seva imatge quedarà afeblida.

Per si això fora poc, entra en escena un altre personatge esperpèntic com és el senyor Pizarro. L'home de la liquidació de 2.500 milions de les antigues pessetes. Que s'esforça per activa i per passiva en repetir fins a la sacietat que no és veritat que ell digués "ENDESA abans alemanya que catalana". Sembla com si no sabés que existeixen les hemeroteques.

I per acabar d'arreglar-ho don Manuel dient. Fiqueu seny que ens hi juguem les garrofes. De fet es l'únic que hi veu clar.

Pensem que el major càstig per a qui no s’interessa per la política és que seran governats per persones que sí s'interessen.

Lo Bep.