A mesura que ens acostem a la data
establerta per al referèndum del 1 d'octubre, la tensió entre el Govern
d'Espanya i el govern de Catalunya està arribant a nivells que podríem qualificar
com a "xoc de trens".
El Govern d'Espanya s'ha tret de la
màniga una intervenció fiscal intentant controlar els comptes de la
Generalitat. Justament el dia que l'enquesta del CEO assenyala que el pròxim 1
d'octubre acudiran a les urnes el 67,5% dels catalans amb dret a vot i que el
62,4% votaran que sí i el 37,6% que no.
A l’espavilat del Rajoy no se li ha
acudit altra sortida que la d'intentar una asfíxia econòmica de la Generalitat,
paralitzant les ajudes a crèdit del Fons de liquidació Autonòmica (FLA)
enarborant el lema de "ni un sol euro dels catalans per al referèndum
".
Ignorant que amb aquesta mesura
perjudica a tots els catalans, tant independentistes com els més recalcitrants
unionistes, obviant que s'està atacant als catalans que suposadament es pretén
protegir. Intenten jugar amb els diners que arriba de Madrid a través del FLA,
exigint concessions en la gestió d'autogovern per desmuntar l'actual sistema.
Aquesta suposada amenaça de retallar el
finançament s'evidencia com una sortida cap endavant per sembrar el pànic entre
l'electorat independentista. Provocar una "suspensió de pagaments"
Catalunya equival al fet que el posseïdor del deute català (que no és altre que
el Regne d'Espanya), entraria exactament en la mateixa fase de "suspensió
de pagaments" a la qual volen sotmetre a Catalunya.
Aquesta situació és un acte
d'impossible que les autoritats europees, amb Àngela Merkel al capdavant, puguin
acceptar com a tal. Bàsicament perquè posaria en perill la viabilitat econòmica
d'un Estat com el Regne d'Espanya al qual Brussel·les no podria rescatar. Per
tant només puc qualificar de "farol" aquest anunci del govern de la
banda del Partit Popular.
El que sembla clar és que ningú s'ha
posat a tremolar al Govern de la Generalitat i que Rajoy haurà de ser més
creïble en les seves amenaces. La veritat és que feia temps que no teníem un
exemple tan clar de l'ancestral tendència al suïcidi de la política espanyola.
Pretendre obviar el diàleg, amenaçar i pujar l'aposta en cada desafiament per
acabar guanyant al contrari asfixiant-lo, és una prova de l'egocentrisme
castellà que pretén amagar la seva mediocritat fent desaparèixer la identitat
dels seus adversaris.
Com exemple podem veure que l'actual
deute de la Generalitat de Catalunya és de 75.000 milions d'euros, dels quals
50.000 milions els deu al Govern d'Espanya pel xantatge fiscal a què ha sotmès
a Catalunya en els últims anys. Espanya accedia al finançament del Banc Central
Europeu (BCE) a interès zero, per després transferir-lo amb condicions al
govern català cobrant-li interessos. Aquesta ha estat una altra forma d'espoli
fiscal que Catalunya ha patit en els últims anys, a part de les famoses
balances fiscals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada