Miguel
Blesa fou un personatge que va coincidir amb José María Aznar preparant les
oposicions a inspector d'Hisenda, en principi m'aixeca totes les sospites del
món quan Aznar el nomena President de Caja Madrid al 1996. Aquest càrrec el va
ocupar al llarg de 14 anys en els quals va sumir a l'entitat en estafes com el
de les targetes "Black", en els quals retribuïen de forma il·legal
als membres del seu Consell d'Administració sense tributar a Hisenda. Amb
aquestes targetes es van arribar a gastar 15,2 milions d'euros que molt
hàbilment distribuïa entre sindicalistes, polítics de diferents administracions
de Madrid (Comunitat de Madrid, Ajuntament de Madrid, Administració de l'Estat,
etc.) entre els quals també hi havia el líder socialista Pedro Sánchez. Després
de convertir-se en Bankia, l'entitat va haver de ser rescatada per 22.500
milions d'euros de les butxaques de tots els espanyols.
La
relació del personatge de Miguel Blesa amb els patriarques de la corrupció del
Partit Popular, continua en ser imputat pels crèdits concedits per Bankia a
Aerolíneas Argentinas, propietat de Gerardo Díaz Ferrán que actualment està a
la garjola per ser una "ànima càndida".
A
més de la seva íntima amistat amb Aznar "el carnisser de les Açores",
Blesa també era considerat una persona del cercle més proper a Florentino
Pérez. Dos dels grans fitxatges que va fer el Reial Madrid sota la presidència
del magnat peper (el de Figo, el 2000, i el de Cristiano Ronaldo, el 2009) es
van fer amb el suport financer de Caja Madrid.
De
fet, Miguel Blesa només va entrar a la presó acusat de frau per l'operació de
compra del City Nacional Bank de Florida en què va perdre prop de 500 milions
d'euros de Bankia. El seu accés al poder polític era tan gran, que el jutge que
el va imputar i el va dur a presó preventiva per dues vagades (Elpidio José
Silva) va ser expulsat de la carrera judicial.
El
Tribunal Superior de Justícia de Madrid el va condemnar a 17 anys i mig d'inhabilitació
per la seva actuació en la instrucció del cas Blesa. El tribunal va considerar
que el jutge Silva va decidir enviar a la presó el Blesa per "motivacions
insòlites". El tribunal que va condemnar el jutge Silva no va escatimar
qualificatius degradants a la seva actuació. Deixant molt clar que tot
l'aparell judicial estava al servei del llavors acusat Miguel Blesa.
Amb
tot aquest historial "presumptament delictiu" de Miguel Blesa, no és
d'estranyar que la seva xarxa de contactes dins de la banda del Partit Popular
era molt extensa. Fins al punt que la informació que Blesa disposava de
persones molt influents de la política espanyola i de la Casa Reial, podrien
posar en risc l'estabilitat del sistema "presumptament democràtic" de
l'Estat espanyol.
Actualment,
algunes línies d'actuació de destacats membres del poder judicial, escapen al
control dels dos partits (PP i PSOE) que s'han repartit el poder els últims 30
anys a Espanya. Per tant, Miguel Blesa ha passat de ser un personatge necessari
per cometre "presumptament" diferents abusos, a convertir-se en un
personatge perillós que pot fer trontollar el Status Quo del poder econòmic i
polític de l'Ibex 35.
Així
doncs, que ho vagin embolicant amb paper de cel·lofana i un llaç vermell la
"teoria del suïcidi", que jo no la compro a cap preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada