Aquí no hi trobareu ni doctrines ni sentències. Només reflexions sobre com veig la vida i les persones que en ella hi actuen. Dieu el que penseu, sou a casa vostra.
Arxiu del blog
divendres, 26 de juny del 2009
Ha mort lo Manuel Lobato, un referent per a les persones amb discapacitat.
Avui divendres m'he assabentat de la mort del Manolo, una persona vital i molt intel·ligent, capaç de transmetre confiança, dignitat i compromís a tot aquell que s'acostés a la seva vida.
Al meu entendre lo Manolo va ser una persona honesta amb ella mateixa, intentant primer la lluita dels drets civils de les persones amb discapacitat, des de dintre del món associatiu organitzat. Des de les entitats de referència i des de les plataformes de representació a nivell estatal com COCEMFE. I recordo perfectament el dia que em va dir "Josep desde el sector organizado no puedo defender los derechos de las personas con discapacidad, sólo podría defender los intereses personales de sus dirigentes y esto no va conmigo".
Lo Manuel Lobato va ser una persona íntegra i compromesa amb els drets de les persones amb discapacitat fins a l'última cel·lular del seu cos.
Després de molts anys de tractar a persones amb discapacitat que pretenen representar a no se quants milions de ciutadans, només puc dir que cap d'ells s’assembla en fets i en idees al Manuel Lobato.
Us animo a llegir el memorial que fa del Manolo una companya seva, aquí us faig arribar l'enllaç.
Manolo company, la teva obra sempre estarà entre els que vam tenir la sort i el privilegi de compartir moments intensos amb tu.
Gràcies Manolo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
no el vaig tractar gaire, tot i així lamento molt la seva mort.
Una mostra més de que la gent vàlida no acaba de ser aprofitada per un col.lectiu, que en aquests moments ja no sé què defensa...
cuidat
Vull suposar que el col·lectiu defensa uns interessos comuns.
Però al marge d'això, es trist veure com marxen els 4 bons que hi ha.
A reveure Quim.
Realment és difícil trobar a persones amb la força per a fer sentir els drets de les persones amb discapacitat.
Estem en un sector en el qual no sempre es prioritza els interessos de les persones representades i això arriba a desvirtuar qualsevol lluita sectorial.
Vull creure que a les organitzacions de persones amb discapacitat acabarem imposant un model de gestió, en el qual ens sentim reflectits en els nostres interessos individuals.
Que tinguis un bon estiu Joaquín.
Publica un comentari a l'entrada