Crec que passarem un estiu calentet políticament, ja que en un mes i mig s'han de resoldre les dues grans incògnites que pengen en el futur del poble de Catalunya.
Sembla ser que el Zapatero no té encara resolt el tema del finançament que li correspon a Catalunya, segons el que estableix l'Estatut d'autonomia aprovat al 2006. És evident que la resolució d'aquesta incògnita és la pedra de toc que orientarà les línies polítiques catalanes en el futur més proper.
L'Estatut de Catalunya marca una dada objectiva sobre el total de l'import que l'estat central ha de retornar a les arques de la Generalitat. Sobre aquesta dada objectiva hi haurà interpretacions positives i negatives sobre la forma i el fons d'aquest finançament. Amb el que tinc la sensació que els partits polítics de l'actual arc parlamentari de Catalunya, estan començant a preparar les seves maquinàries político electorals, en previsió de com es vagin desenvolupant els fets aquest estiu.
Està clar que si el finançament s'acosta al que preveu l'Estatut de Catalunya, José Montilla i el Partit Socialista de Catalunya afrontarà un final de legislatura dolça i amb grans expectatives per a afrontar les eleccions de finals del 2010. En aquest supòsit, tant Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Republicana de Catalunya haurien de lluitar per capitalitzar el protagonisme d'un èxit negociador, que en principi la ciutadania atorgarà als socialistes.
Si el finançament es queda molt lluny del que preveu l'Estatut de Catalunya, Iniciativa i Esquerra Republicana abandonaran el vaixell a tot córrer per a reposicionar-se en la futura campanya electoral autonòmica.
El mateix conte es pot aplicar a Convergència i Unió. Ja que si el sostre de finançament és el previst a l'Estatut, haurien d'organitzar una campanya electoral molt imaginativa per a fer enfosquir l'èxit socialista i molt probablement tinguin moltes possibilitats de continuar quatre anys més en l'oposició. Sent necessari plantejar-se una reorganització de cadascun dels dos partits (líders inclosos) i una reformulació de la coalició, si és que es dóna el cas. Si el finançament obtingut no és la previst a l'Estatut, Convergència i Unió té el camí pla per a arribar a la Plaça de San Jaime.
Tampoc vull oblidar el posicionament que el Tribunal Constitucional ha de fer durant el mes d'agost. Arribat el moment de la veritat, per fi sembla que sabrem, si el TC s'atreveix a retallar l'Estatut després que aquest hagi estat aprovat a les Corts Generals i en referèndum pel poble de Catalunya. La veritat és que jo no tinc molta confiança en aquest succedani que tenim de TC que aquesta ple de feixistes, al meu entendre crec que ja ha decidit la sentència. Cal veure amb l'espantall que tenim de TC aquí Espanya, que després dels seus magistrats fent el gos i polititzar el cas durant tres anys, per fi sembla que donaran el veredicte que passarà a l'anul·lació de dos articles, el 102 que anul·larà l'obligació de saber català per a exercir la carrera judicial a Catalunya (lluint un corporativisme monumental) i l'articcle 78, que el Defensor del Poble podrà actuar a Catalunya, passant-se pel folro la figura homònima que existeix a l'organització política de Catalunya.
Penso que la mutilació estatutària que amb tota probabilitat tindrem, unirà els posicionament de les organitzacions polítiques amb representació parlamentària a Catalunya. Però si a aquesta situació crítica afegim les derivades que podrà produir-se del finançament de la Generalitat i la situació de crisi profunda que estan vivint la societat catalana, se'ns planteja un coctail difícil de pair i de repercussions impredictibles.
Però malgrat tot vull desitjar-vos unes bones vacances. Si més no, aneu rumiant a qui votareu.
1 comentari:
estem fotuts
Publica un comentari a l'entrada