Arxiu del blog

dilluns, 8 de juny del 2009

El Parlament Europeu és un gran cementiri d'elefants.

Com ja era de preveure les enquestes del CIS encerten només relativament i de vegades, poc, és una veritat a mig fer que depèn de qui les faci o per a quin client les faci. Per exemple, l'últim baròmetre del CIS semblava haver decebut als simpatitzants del PP i haver entusiasmat als del PSOE que veien la victòria electoral a l'abast de la mà.

Ja és sabut per tothom que els ciutadans d'aquest país no s'atreveixen a manifestar el seu vot a les enquestes. És cert que el Partit Popular té una massa de simpatitzants que oculten les seves preferències polítiques a les eleccions. El famós vot ocult del Partit Popular.

Alguna cosa passa a Europa que no és capaç de mobilitzar a la ciutadania perquè acudeixi a les urnes. L'índex de participació a tota Europa, sense que Espanya sigui una excepció, ha estat molt baix, al voltant del 43,4%.

Ho sento molt, però jo no m'acabo de creure que els electors no es mobilitzin perquè veuen a les institucions europees molt lluny. Jo cre que aquestes eleccions se celebren com a plebiscits en clau nacional. Els propis partits polítics, solen enviar a Brussel·les a persones que o bé són desconegudes, o bé desitgen allunyar-les de la lluita diària pel control dels partits. Sense anar més lluny només tenim que veure el que han fet amb el Josep Borrell al PSOE, o bé al Jaime Major Orella al Partit Popular. Realment eren persones incòmodes per als aparells del partit.

A nivell europeu, el centre dreta moderat que és majoritari a Europa i jo afegiria neoconservador a Espanya, ha guanyat clarament en un moment de manifesta debilitat de l'esquerra Europea que potser hauria de replantejar-se, i fer-ho de manera conjunta, el nou escenari global d'acció política. Aquesta situació em fa plantejar algunes qüestions respecte a la situació política a Espanya:

• S'està arribant de manera soterrada i passant desapercebuda a un nou escenari d'extrems molt més radicalitzats?

• Estem assistint, un altra vegada, a la marcada divisió social de fa anys, d'esquerra arriscada (Matrimoni gai, laïcisme, avortament) i de dreta ultraconservadora i radical?

• Què ha passat amb el centre, i sobretot amb els que fa anys eren els seus votants?

Crec que la resposta a aquestes preguntes és la que lo Mariano Rajoy pretén respondre amb el famós gir cap al centre del Partit Popular. Probablement Rodríguez Zapatero hagi de començar a plantejar-se però, deixar de ser el més progre de la classe, per a començar a tocar de peus en el sòl i lluitar per aquesta àmplia franja electoral de centre.

Personalment en no sóc gens partidari de concebre a la democràcia com a quelcom consistent a triar el menys dolent de tots els candidats, excepte quan l'inevitable és obligatori. Però no és el cas. No és jurídicament obligatori votar a ningú. Per tant, els primers que han de creure en Europa, són els propis aparells dels partits polítics, posant a primeres espases com a candidats per a la materialització d'un projecte polític concret. I no posant a aprenents de polítics, més o menys carismàtics i que a l'única cosa que aspiren és a guanyar els 7.665,31 euros bruts de sou que els esperen. Això sí, dietes i desplaçaments a part.

Deixem-nos d'històries, si la ciutadania no acudeix a les urnes d'una forma normalitzada i raonable, que sigui equiparable a les eleccions internes dels diferents països de la Unió Europea, estem traient de l'anonimat a moltes opcions polítiques minoritàries i en algunes ocasions perilloses com el Partit Pirata Suec, l’exdirigent de l'ONCE Miguel Durán o el partit de la Rosa Díez que han guanyat un escó en el Parlament Europeu.

Personalment crec que en política no s’hi val tot i que hagi hi tronats polítics com aquests al Parlament Europeu, només depèn de la conscienciació cívica que tinguem com a electorat.

1 comentari:

XAVIER VALDERAS LÓPEZ ha dit...

Hola, Bep:

Primer, per molts de anys per el teu aniversari. Es curiós que tú sàpigues el que guanyaran els eurodiputats (uns 7655 euros bruts), quan jo no he pogut trobar aquesta dada encara que en un principi fou la meva intenció , però sí vaig aconseguir algunes dades sobre els guanys dels polítics del nostre país, que ja havia insertat en el meu blog sobre el últim tema referent a les eleccions europees.

Personalment jo ja hem feia la idea de que aquestes eleccions només servíem per a obtenir el millor sou de un diputat possible al mon, i per aquesta i altres raons de més en principi pensava formar part de la majoria de la abstenció. Però la candidatura de Miquel Durant me va animar per a votar. Llàstima que no ha sortit escollit, perque segurament que aquest sí que hagués fet alguna cosa en favor dels minusvalids.

Per altre banda, a pesar de que la lectura electoral indica un cert vot de castig per a Zapatero, penso que el espectre polític apenas fluctua de una banda a altre. Esta comprovat de que existeix un electorat que sempre son fidels als seus partits polítics, y que una important massa de indecisos son els que en el últim minut donen la victoria a un o a l'altre.

I finalment, dir-te que la empresa que millor encerta les enquestes, es la de la Gallup nord-americana, que empra tècniques molt sotisficades. Altre cop, millor consultis les enquestes de la Gallup, que molt poques vegades se ha equivocat.

Una abraçada i fins aviat.