Consideracions sobre el paper que ocupen les ONG en la seva relació amb els estaments del poder.

Vull donar a conèixer les opinions que el Doctor en Ciències Polítiques i alhora professor de la Universitat Ramon Llull Josep Sort, fa en una entrevista en el diari Avui.

He de reconèixer que m'identifico totalment amb la majoria de les opinions que el professor Sort fa en aquesta entrevista.

Crec que les Organitzacions No Governamentals, cada vegada es fan més depenents dels governs i passen a ser Organitzacions pro Governamentals.

Penso que la dependència econòmica en la gestió dels projectes, que aquestes organitzacions gestionen, fan que es burocratitzin i es professionalitzin d'una forma brutal.
Aquesta macroestructura necessita d'una injecció constant de recursos econòmics, que han d'arribar d'una forma extraordinària per mitjà del finançament institucional.

Les escasses opcions d'obtenció de recursos econòmics al marge de les institucions públiques, fan que aquestes organitzacions es converteixin, en moltes ocasions, en meres comparses dels governs de torn. I tot això es produeix per no poder disposar d'una font de recursos propis, que permeti a aquestes ONG opinar i discrepar dels estaments governamentals.

Aquí teniu l'entrevista publicada al diari Avui.

Josep Sort: "Les ONG depenen del poder cada cop més".

"Aquestes entitats viuen de l’Estat i no gosen criticar el govern per la llei de la dependència.

El clixé dominant és que les ONG són, per definició, entitats bones, generoses i altruistes. Segons Josep Sort el clixé és incorrecte, i ho explica en aquesta entrevista.

Per què no a les ONG?
Jo diria no a la utilització que s’està fent de les ONG com a actors polítics a l’hora de dur terme certes polítiques per part de determinats governs. Les ONG van tenir un origen alternatiu, però s’estan convertint en instruments dels governs.

Expliqui’m casos concrets.
El govern francès, a l’Àfrica, on té un currículum poc galdós, utilitza les ONG per mantenir la seva influència sobre les excolònies. A Darfur el cas és anàleg, però amb ONGs nord-americanes: el govern americà augmenta la seva influència a la zona a través de les ONG. Els governs espanyols fan igual amb les ONG que actuen a Amèrica Llatina...

I les ONG que actuen a Catalunya?
A l’època del PP, hi havia ONG lligades al govern o als sectors més conservadors de l’Església que s’orientaven a la immigració llatinoamericana. Tot estava lligat a un objectiu de fomentar aquesta mena d’immigració, per tal promoure el castellà a Catalunya i la religió catòlica. A això s’hi prestaven, per exemple, ONGs vinculades a l’Opus Dei.

Parlem de les ONG progressistes...
Hi ha ONGs que protesten molt per Gaza, a les manifestacions que hi ha hagut darrerament. Però, per exemple, no diuen res de Txetxènia. Depèn de qui sigui el dolent de la pel·lícula, entre les ONG hi ha mobilització o no. No hi ha una actitud imparcial.

Les ONG reben fons públics via 0,7% de l’IRPF. Hi ha control de com s’utilitzen?
S’ha creat una classe dirigent, gestora d’aquestes entitats, una casta que no se sap davant de qui és responsable, i això és perillós. S’ha especialitzat i professionalitzat, i després ha utilitzat les ONG per fer el salt a la política i càrrecs rellevants. Les ONG són un trampolí per a promocions personals. I no, no hi ha un control democràtic d’aquesta casta.

El funcionament és poc transparent?
En termes generals, sí.

Es poc democràtic?
Hi ha un dèficit democràtic, però no vull generalitzar. Quant al finançament, amb les ONG passa com amb els sindicats, que cada cop més es converteixen en dependents del poder públic. I l’administració les colla i influeix en les seves línies d’actuació.

Digui’m un cas d’actuacions d’ONGs per no molestar els polítics...
La manca de dotació de les ajudes de la llei de dependència. Si les ONG han protestat una mica ha estat amb la boca petita. La manca de crítica al govern en aquest tema demostra que no són independents. La llei de dependència ha tingut un gran impacte mediàtic, que ha beneficiat el govern, però a l’hora d’executar-la ha estat un desastre perquè no hi ha diners. Les ONG ho haurien d’haver denunciat. Però no s’han mobilitzat.

Per què a la meva declaració d’IRPF he de triar el 0,7% a Església o a ONGs?
És molt criticable. Hi hauria d’haver la possibilitat d’una altra via... Ara som presoners d’unes determinades institucions i els hem de donar diners vulguem o no. Caldria que aquests diners poguessin anar cap a institucions en què realment hi hagués un control democràtic.

Faci’m un judici de l’actuació d’Amnistia Internacional.
Té molt de renom i s’ha convertit en un pes pesant de la política a escala global. Fa un esforç per ser independent dels governs, però molt sovint no hi reïx. De facto, els governs tenen el seu pes dins d’AI. Intenten controlar AI i, com a mínim, hi influeixen.

I Greenpeace? Què en pensa?
És una ONG que en la seva organització interna reprodueix l’estatalitat: s’organitza i pensa en termes d’Estat. La seva actitud és molt conservadora, en aquest aspecte. Tot el que no sigui ecologisme no interessa. La seva sensibilitat per les nacions que no tenen Estat és nul·la. A part d’això, ha tingut molt clar que cal fer política a través de l’espectacle.

Això és bo o dolent?
Saben que, perquè parlin de tu, has de fer espectacle. És una postura molt pragmàtica i realista.


Les seves posicions són constructives?
Jo diria que no: és més l’espectacle que fer res de positiu. No trepitgen terreny. Són als núvols i, de tant en tant, es llancen en paracaigudes en un lloc o altre. No hi ha el seguiment del problema, el dia a dia. I aleshores hi ha el problema de la terra cremada: per on han passat ells, no hi creix res.

Té problemes Greenpeace amb altres grups ecologistes?
Sí. N’hi ha hagut. Per exemple, va passar la polèmica de l’oposició al transvasament de l’Ebre. Hi havia la gent local, a peu de carrer, i després l’aristocràcia. Que era Greenpeace.