La indústria farmacèutica i el negoci de la por.

Avui he rebut un correu electrònic amb un enllaç a un vídeo d'una editorial del Iñaki Gabilondo, en la qual feia palesa l'organització del frau de la Grip A. Aquest enllaç m'ho ha enviat Nuria Pujol, totalment conscient que assoliria provocar la meva reflexió.

Ja vaig fer durant l'estiu un Post sobre els foscos interessos que mouen l'economia mundial. És evident que per a portar a terme aquest frau eren necessàries tres grans condicions:

Primera: que es donés un brot en un país subdesenvolupat o en vies de desenvolupament, perquè hi hagués un ràpid contagi i donades les precarietats sanitàries, un nombre de morts per a que ens fes fixar l'atenció en ell.

Segona: que les agències de salut de les organitzacions internacionals (Organització Mundial de la Salut) i les dels països més desenvolupats, estiguessin al mateix nivell d'engany, per a certificar científicament l'estafa.

Tercera: que els principals mitjans de comunicació, a nivell mundial, fessin d'aquesta notícia el seu centre d'atenció durant molts mesos, amb la finalitat de generar alarma social i necessitat de consumir milions de vacunes. Els mitjans de comunicació de masses, els principals accionistes de les quals, ho són també de les companyies farmacèutiques, estan jugant un important paper en tot aquest frau. No hi ha dia que els informatius deixin d'alarmar-nos amb algun nou cas de grip A, tot hi que altres malalties, la desnutrició o la guerra tinguin moltes més víctimes diàriament.

Està molt clar que els orígens del capital que s'amaga darrere de les majors indústries farmacèutiques a nivell mundial, darrere dels principals mitjans de comunicació del nostre planeta i que ajuda a "convèncer" als responsables científics de les agències de salut internacionals, és el mateix. Coincideixen accionistes que tenen repartit el seu capital en tota la trama.


Per això, no hem d'oblidar mai que el negoci de les multinacionals farmacèutiques són les malalties, si els efectes d'aquestes s'atenuessin o simplement s'aconseguissin eliminar, aquelles deixarien d'obtenir beneficis. Si per contra, es mantinguessin latents sempre o apareguessin altres noves, els beneficis per a les farmacèutiques augmentarien, gràcies a la venda dels medicaments ja existents o a la comercialització d'altres nous.

Aquest és el cas de personatges com el Donald Rumsfeld (Secretari de Defensa amb el Bush) que al costat d'altres membres de la seva banda, s'embutxacaran enormes quantitats de diners amb la venda d'aquestes vacunes de disseny.

Cada vegada es fa més evident que la grip A és un sinistre negoci de les companyies farmacèutiques, per a continuar augmentant els seus beneficis econòmics, i que estan utilitzant per a això, a una de les vies més contagioses, l'alarmisme portat a terme pels mitjans de comunicació.

La veritat és que no han descobert la sopa d'all. El fet de crear necessitats alarmants per a després oferir solucions, és un vell truc de mercadeig elemental, dissenyat amb un únic objectiu: recaptar diners. I en el cas del virus AH1N1 aquesta solució la trobaria la Indústria Farmacèutica, és clar! ells només troben la salvació si se'ls injecta una forta suma de diners per a "treballar" en un antídot i evitar una horrible pandèmia.

Cada vegada m'estic convencent més, que un dels filons de negoci més importants és la indústria de la por. Aquest indústria està alimentant a moltes boques de sectors com: la indústria farmacèutica, el món de les assegurances, la indústria militar i molts més que centren el principal valor del seu negoci a acollonir a la gent.

Les morts d'Horta de San Joan i la responsabilitats públiques.

Finalment ha esclatat el que es veia venir. Quan s'ha aixecat el secret del sumari del cas de l'incendi d'Horta de San Joan, han aparegut tot un seguit de professionals de la funció pública i de polítics que s'han quedat literalment amb el cul a l'aire.

Em sap molt greu el dolor que les famílies dels cinc bombers lleidatans morts hagin de reviure aquest episodi en els pròxims mesos. És l'únic punt negatiu que obertura del sumari ha tingut, perquè vull i desitjo que la mort d'aquests cinc professionals serveixi per a definir les relacions entre els professionals de l'administració publica i els responsables polítics.

Sembla ser que el Conseller Baltasar està començant a recollir els fruits del seu propi estil de govern. Un estil impulsiu i poc reflexiu que ja va fer palès en les intencions de fer un transvasament del riu Segre a la conca del riu Ter, amb nocturnitat i traïdoria. Traient pit i amenaçant a tort i a dret.

Jo personalment no el responsabilitzo d'haver anunciat públicament i amb molt èmfasi, que l'incendi va ser provocat per un llamp. Perquè al cap i a la fi, estava assessorat per un informe fet per uns professionals de l'administració pública. L'obertura del sumari ha desmentit radicalment els "criteris professionals" amb els quals es va elaborar l'esmentat informe. Per tant considero que el Conseller Baltasar no ens va mentir i l'única cosa que va fer és transmetre una mentida amb la qual va ser enganyat.

D'altra banda si que considero que el Conseller Baltasar és culpable d'encobrir la ineptitud d'uns professionals del Cos d'Agents Rurals, al no depurar responsabilitats entre els professionals que van elaborar l'informe.

Ahir vaig escoltar per Catalunya Radio les declaracions del president del col·legi d'Enginyers Forestals de Catalunya, en les quals denunciava que la formació que té el Cos d'Agents Rurals no és suficient per a garantir una resposta tècnica adequada en un cas com aquest.

Jo em plantejo si aquest informe l’hagués realitzat una consultora privada. Quin hauria estat la resposta del Conseller Baltasar? Potser emprendre una acció judicial contra la consultora i contra els quals van signar l'informe? En canvi quan es tracta de personal propi de l'administració i funcionaris amb el lloc de treball fix, no té collons d'exigir i depurar responsabilitats.

D'altra banda no hem d'oblidar l'actuació dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Perquè a la vista de les frases literals de les trucades dels bombers morts, han aparegut dubtes sobre la idoneïtat de l'estratègia dels comandaments del Cos de Bombers.

A mi se'm plantegen una sèrie de dubtes arran del descrit en el sumari com:

• Els protocols d'actuació són els adequats? Sembla ser que els sindicats majoritaris posen en dubte la idoneïtat d'aquests protocols.

• Les decisions preses pels comandaments dels bombers eren correctes? Tenint en compte que la climatologia era imprevisible, serà necessari avaluar si es van prendre uns riscos excessius enviant a aquests bombers al lloc on van trobar la mort.

• La designació dels comandaments dels bombers es fa amb un criteri tècnic o amb un criteri polític? És curiós que quan hi ha un canvi de govern a la Generalitat, hi ha una cascada posterior de nomenaments de càrrecs nous. Vull suposar que aquests nomenaments es fan sobre la base dels mèrits d'experiència i formació de les persones que accedeixen a ells.

• Per què hi ha hagut tanta pressa a atribuir la culpa al canvi de direcció del vent? Estaven encara recent morts i ferits els bombers, quan ja s’apuntava la responsabilitats al vent. En canvi ara sembla que sorgeixen dubtes sobre de si el vent va ser l'únic responsable.

Penso que exercir un càrrec públic suposa assumir responsabilitats quan les decisions han estat errònies, dimitint del càrrec si l'error és propi i depurant responsabilitats si l'és aliè. Amb la qual cosa penso que els Consellers Baltasar i Saura haurien de decidir si assumeixen ells alguna responsabilitat o l'exigeixen a algun dels seus subordinats. Però el que és molt clar és que algú la va cagar i ara no podem dir com el Bob Dylan que "la resposta està en el vent".

Líders vells, entitats a la deriva.

Les persones que estem al capdavant d’entitats sense ànim de lucre, ja siguin de l’àmbit social o cultural, formem part d’un equip que treballa per a portar a terme un objectiu conjunt que és la missió de l’entitat.

Tant les persones a nivell individual com els equips a nivell col·lectiu, tenim un període d’efervescència en el qual les aportacions a l’objectiu comú flueixen d’una forma constant, posteriorment passem a un període de maduresa en el qual es dóna una consolidació a les aportacions del període anterior, per a passar després a un període de ralentització de les activitats de l’organització. Aquest procés natural és extremadament delicat pel que fa a la capacitat de gestió que, les persones i els equips, siguin capaços de fer per a garantir un procés de creixement continuat de l’organització, serà la peça clau per a definir el futur de les nostres entitats.

El sector de les organitzacions de persones amb discapacitat, és un món en el qual hi ha massa líders que duen més de 20 anys al capdavant de les seves organitzacions. Aquest estancament suposa un tap perquè sorgeixin noves persones capaces d'involucrar-se amb les finalitats de les organitzacions.

Es fa necessari un canvi generacional en les organitzacions de base principalment, per a posteriorment impulsar aquest mateix recanvi en les organitzacions de segon i tercer grau com federacions i confederacions. Així mateix, és imprescindible l’entrada en escena de líders amb uns perfils professionals que garanteixin el nou paper que les seves organitzacions els exigiran.

Avui es necessiten capdavanters amb bones aptituds per a les relacions públiques, bons coneixedors del Tercer Sector social, hàbils ideològicament per a representar als seus propis col·lectius, lliures políticament per a ser respectat per tot l’arc parlamentari i sobretot convençuts de la causa que defensen.

Doncs en línia amb aquest discurs, dimarts que ve dia 12 de gener, l'Associació ASPID ha convocat l'Assemblea General Extraordinària per a l’elecció de la Junta de Govern que iniciarà el següent mandat del període 2010-2014. Aquest nou mandat és una bona oportunitat per a dur a la pràctica tot el que he exposat anteriorment i iniciar un relleu en la presidència d’ASPID.

Si les sòcies i els socis d’ASPID ens donen la confiança per al nou mandat, hem d’adquirir el compromís que, dintre d’aquest nou mandat electoral, donarem suport a una nova persona que lideri el destí de la nostra organització en el futur. Entre les persones que es presentessin a les pròximes eleccions, hi ha gent amb molta formació de base que aportarà tota la seva professionalitat i capacitat per a definir l’organització que volem.

El relleu generacional es fa necessari en totes les organitzacions i a ASPID també. És necessària una nova forma de dirigir i una nova forma de concebre els drets del nostre col·lectiu. Per tant, aquest nou mandat serà l’últim en el qual comparegui per a liderar l'Associació ASPID, després de 16 anys al capdavant. Massa temps, ara toca generar un canvi assossegat i tranquil.