La interpretació del feminisme segons Comissions Obreres i UGT.

 

La vaga per reivindicar les polítiques d'igualtat de gènere que s'ha fet aquest 8 de març, ha desbordat totes les previsions hagudes i per haver. Aquesta mobilització ha tingut èxit, tot i el posicionament descaradament masclista dels dos sindicats majoritaris  com són Comissions Obreres i UGT.

 

La Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada el 1948, consagra la "igualtat de drets entre homes i dones", abordant tant els temes d'igualtat de gènere com els de justícia social cap al col·lectiu femení.

Al 1979, l'Assemblea General de Nacions Unida va adoptar la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CETFDCM) per a la implementació legal de la Declaració sobre l'eliminació de la discriminació contra la dona. I d'això ja en fa 39 anys, de manera que dedueixo que aquests sindicats (CCOO i UGT) han tingut temps, més que suficient, per implementar les reivindicacions més que necessàries.

Precisament aquesta mateixa convenció defineix la discriminació contra les dones en els següents termes: "Qualsevol distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o resultat menyscabar o anul·lar el reconeixement, gaudi o exercici per part de les dones, sigui quina sigui el seu estat civil, sobre la base de la igualtat de dones i homes, dels drets humans i de les llibertats fonamentals en l'àmbit polític, econòmic, social, cultural, civil o qualsevol altre ".

 

Per tant, crec que en ple segle XXI és descaradament inacceptable que aquestes organitzacions, que tenen com a missió fundacional defensar els drets dels treballadors i treballadores, hagin fet un ridícul tan estrepitós convocant només dues hores de vaga. És evident que aquest "postureig" que han intentat fer per sortir a la foto i no fer emprenyar als poders fàctics que els financen, ha estat un error d'estratègia que ha posat en qüestió la utilitat d'aquests sindicats.

Ja no parlem només de lluitar contra la injustícia d'una bretxa salarial imposada per un teixit empresarial clarament masclista, sinó que des que la ultra dreta espanyola va prendre el comandament del govern al 2011, Comissions Obreres i UGT s'han amagat per evitar que el propi govern tiri de la manta i tregui a la llum totes les seves misèries de la mala gestió de projectes d'inserció laboral. Han hagut de ser les organitzacions sindicals minoritàries les que han donat suport, sense complexos, a la denúncia social per la igualtat de gènere.

Però al marge del dret a l'equiparació d'oportunitats (que no aguanta cap tipus de discussió), hi ha el dret a la vida. Espanya és un país masclista per definició, la prova de tot això la tenim en les xifres de dones que han patit aquest tipus de violència. Des del 1 de gener de 2003 fins al 21 d'abril 2017, segons les dades oficials, 920 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles. Des que el 2013 es comptabilitzés també a les víctimes menors per la violència de gènere, han mort 23 nenes i nens. L'any 2017 va ser el més mortal, amb 8 menors assassinats. A aquesta xifra caldria sumar-hi altres morts de dones provocades per actes criminals comesos per homes diferents al company, no comptabilitzades en les estadístiques.

Així doncs, a la vista d'aquestes xifres estem davant d'una crisi social tremendament preocupant. Però el més preocupant és la ceguesa voluntària de Comissions Obreres i d'UGT, que onegen la bandera de la llibertat com esquer argumental, però que a l'hora de la veritat es rendeixen als dictàmens d'un govern que els té agafats pels ous i que els fa actuar igual que els titelles.

La meva àvia sempre deia "no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure".

Quan el corporativisme s'utilitza com a eina de submissió.

L'anomenat "procés" polític de Catalunya continua el seu objectiu de desemmascarar a una democràcia de disseny, que es va construir cimentant les bases inspirades en el franquisme més totalitari.

El "procés" va començar executant tant a la "Puta", com a la "Ramoneta". D'aquesta manera va destrossar partits com CiU, PSC, Unió o ICV. Dels quals només subsisteix el PSC, que ha hagut de ser teledirigit des de Madrid pels barons del PSOE. Aquesta profunda higienització de la política catalana, ha posat sobre la taula el tema principal de debat. Dret a la independència si o dret independència no.

Doncs bé, el "procés" continua arrencant les caretes d'aquells que s'amagaven darrere d'equilibris d'equidistància entre l'independentisme i la repressió de l'independentisme. El President del Parlament de Catalunya, el Molt Honorable senyor Roger Torrent, va ser convidat per l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), ​​per a la sessió solemne en homenatge a Sant Raimon de Penyafort, juntament amb un núvol d'advocats i de juristes encapçalats per Jesús Maria Barrientos (President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), Francisco Bañeres (fiscal en cap de Catalunya), Concha Taló (fiscal en cap de Barcelona) i Eugeni Gay (exvicepresident del Tribunal Constitucional), davant els quals Torrent els va dir a la cara "Cal denunciar l'existència de presos polítics, acusats de rebel·lió i sedició per delictes inexistents".

Aquest atac al món jurídic va fer mal, molt de mal! Tots els lacais al servei de M. Rajoy van haver de aixecar-se en mig del discurs i abandonar la sala per escenificar davant els seus mentors el rebuig a la "trampa" del Col·legi.

Tot i que una part dels assistents van aplaudir el discurs, la gran majoria van callar o van visibilitzar la seva protesta per no sortir retratats i posar en perill la seva cartera de clients. El món de l'advocacia sempre s'ha caracteritzat per un corporativisme molt superior al d'altres col·lectius professionals.

Torrent va tenir la gosadia de recordar-los que estem davant d'una crisi d'Estat de Dret que s'evidencia de manera específica en: una falta de separació de poders provocant que el poder judicial sigui sotmès pel Poder Executiu, i la manca de garantia efectiva dels Drets i les Llibertats fonamentals.

Puc entendre que s'aixequessin aquells que fan homenatge a un poder judicial teledirigit per M. Rajoy. Però no puc entendre a aquells que van aixecar la seva veu contra el President del Parlament de Catalunya, invocant una suposada inadequació de les seves paraules a l'acte.

El nivell de submissió de l'advocacia barcelonina al poder del 155, va quedar patent definitivament quan la presidenta de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, va recriminar al president del Parlament seves paraules.

En primer lloc el President del Parlament, a dia d'avui, és la primera autoritat de Catalunya i no pot dirigir-se a ell tractant-de tu.

En segon lloc representa el Parlament elegit en les passades eleccions del 21 de desembre. Amb la qual cosa té la representativitat del poble català.

En tercer lloc, el president del Parlament, va posar de relleu la deriva antidemocràtica que està patint Catalunya i que han denunciat desenes de juristes d'Espanya i de l'àmbit internacional.

Prou de gent venuda al franquisme i la ultradreta espanyola.

 

Les entitats d'iniciativa social i la bretxa digital.

El proper 26 de febrer s'iniciarà una nova edició del Mobile World Congress, que posarà en contacte a milers de professionals del sector de la telefonia mòbil, de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquesta sinergia tecno-econòmica no és casual. Cada vegada es fa més patent que la nostra societat està orientada a interrelacionar-se digitalment. Tant les relacions entre les persones, com entre aquestes i les empreses o les administracions evolucionen cap a una intervenció digital completa.

Com en moltes altres facetes de la vida, també en l'àmbit tecnològic tindrem una societat que evolucionarà i funcionarà a dues velocitats. Els seus col·lectius més fràgils estan condemnats a ser víctimes de la bretxa digital, agreujant més la seva situació personal de vulnerabilitat.

Aquest mateix destí el comparteixen les mateixes entitats socials sense ànim de lucre, que no disposen dels recursos econòmics suficients per a digitalitzar-se, per poder mantenir el ritme creixent d'implementació digital, per millorar els programes de suport a les persones excloses tant del món real com el món digital.

Precisament per poder abordar aquest nou repte cívic, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, ​​l'Obra Social la Caixa i la Fundació Mobile World Capital, va posar en marxa el projecte m4Social (www.m4social.org), per aconseguir crear una plataforma, que posés en contacte tot el coneixement existent sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i així poder donar resposta a les necessitats socials mitjançant la tecnologia digital.

Aquesta iniciativa reivindica el valor social del mòbil, molt més enllà del que representa la telefonia, i posa sobre la taula tot el potencial que pot tenir per facilitar les necessitats dels col·lectius més febles. El principal objectiu del m4Social no és altre que incrementar el nombre de projectes tecnològics i d'empreses d'emprenedors, que tinguin en el seu ADN les necessitats d'aquells col·lectius que no tenen l'accés a aquesta tecnologia bàsica.

D'aquesta manera, el m4Social neix per ser l'aglutinador que posa en contacte les necessitats socials, amb els desenvolupadors d'aplicacions per al telèfon mòbil i els finançadors dels projectes per poder materialitzar-los.

Els àmbits en què m4Social està actuant són tan variats com necessitats tenen les persones i les organitzacions. En relació amb les persones, vull destacar el paper indispensable que aquesta plataforma té en el tipus de tecnologies per a les persones amb discapacitat. Des aplicacions que ajudin a millorar l'autonomia personal, o millorar la capacitat relacional de la pròpia persona amb el seu entorn social més pròxim, fins a aplicacions per a la localització de persones amb problemes de memòria. Pel que fa a les organitzacions del Tercer Sector permetrà elaborar eines que optimitzin la gestió diària en les pròpies organitzacions, perseguint una major eficiència en la gestió dels recursos i una millor qualitat de les dades obtingudes.

La incorporació dels smartphone a la nostra vida quotidiana és una realitat ineludible que ens envolta, i aquesta circumstància no es pot obviar ni desaprofitar en el procés d'intervenció social. I és precisament per això, que el nou context de la Societat de la Informació i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació incideixen, de manera directa, en els àmbits econòmic, polític, social i cultural de la nostra societat. Fent imprescindible una profunda transformació social, econòmica i política i que no deixi a ningú pel camí.