El
"procés" va començar executant tant a la "Puta", com a la
"Ramoneta". D'aquesta manera va destrossar partits com CiU, PSC, Unió
o ICV. Dels quals només subsisteix el PSC, que ha hagut de ser teledirigit des
de Madrid pels barons del PSOE. Aquesta profunda higienització de la política
catalana, ha posat sobre la taula el tema principal de debat. Dret a la
independència si o dret independència no.
Doncs
bé, el "procés" continua arrencant les caretes d'aquells que
s'amagaven darrere d'equilibris d'equidistància entre l'independentisme i la
repressió de l'independentisme. El President del Parlament de Catalunya, el
Molt Honorable senyor Roger Torrent, va ser convidat per l'Il·lustre Col·legi
de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), per a la sessió solemne en homenatge a
Sant Raimon de Penyafort, juntament amb un núvol d'advocats i de juristes
encapçalats per Jesús Maria Barrientos (President del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya), Francisco Bañeres (fiscal en cap de Catalunya), Concha
Taló (fiscal en cap de Barcelona) i Eugeni Gay (exvicepresident del Tribunal
Constitucional), davant els quals Torrent els va dir a la cara "Cal
denunciar l'existència de presos polítics, acusats de rebel·lió i sedició per
delictes inexistents".
Aquest
atac al món jurídic va fer mal, molt de mal! Tots els lacais al servei de M.
Rajoy van haver de aixecar-se en mig del discurs i abandonar la sala per
escenificar davant els seus mentors el rebuig a la "trampa" del
Col·legi.
Tot
i que una part dels assistents van aplaudir el discurs, la gran majoria van
callar o van visibilitzar la seva protesta per no sortir retratats i posar en
perill la seva cartera de clients. El món de l'advocacia sempre s'ha
caracteritzat per un corporativisme molt superior al d'altres col·lectius professionals.
Torrent
va tenir la gosadia de recordar-los que estem davant d'una crisi d'Estat de
Dret que s'evidencia de manera específica en: una falta de separació de poders
provocant que el poder judicial sigui sotmès pel Poder Executiu, i la manca de garantia
efectiva dels Drets i les Llibertats fonamentals.
Puc
entendre que s'aixequessin aquells que fan homenatge a un poder judicial
teledirigit per M. Rajoy. Però no puc entendre a aquells que van aixecar la
seva veu contra el President del Parlament de Catalunya, invocant una suposada
inadequació de les seves paraules a l'acte.
El
nivell de submissió de l'advocacia barcelonina al poder del 155, va quedar
patent definitivament quan la presidenta de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, va
recriminar al president del Parlament seves paraules.
En
primer lloc el President del Parlament, a dia d'avui, és la primera autoritat
de Catalunya i no pot dirigir-se a ell tractant-de tu.
En
segon lloc representa el Parlament elegit en les passades eleccions del 21 de
desembre. Amb la qual cosa té la representativitat del poble català.
En
tercer lloc, el president del Parlament, va posar de relleu la deriva
antidemocràtica que està patint Catalunya i que han denunciat desenes de
juristes d'Espanya i de l'àmbit internacional.
Prou
de gent venuda al franquisme i la ultradreta espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada