Les primeres victòries de la República Catalana.

No cal tenir una bola de vidre, per a endevinar el que es pregunta la gran majoria de catalans. Tothom sabíem que l'opció del xoc de trens era un camp inexplorat, en el qual no teníem referències del que succeiria en el futur més proper.

Desconeixem quina serà la reacció de la ciutadania a cadascun dels atacs que suportarem del Govern d'Espanya enarborant la bandera del 155 de la Constitució. Personalment crec que la ciutadania del nostre país mantindrà el compromís i la valentia que van exhibir l'1 d'octubre per defensar la democràcia. Cada atac de l'Estat espanyol és probable que desencadeni una resposta coordinada i mesurada, en forma de mobilitzacions, vagues generals i posicionaments unànimes de tot el sector independentista.

Però incertesa a part, la lluita que el sector independentista ha lliurat per defensar la democràcia i constituir la República Independent de Catalunya, ha obtingut ja les primeres victòries que s'han evidenciat tan a nivell nacional, com internacional. Aquests èxits han remogut els pòsits de la "Transició democràtica del 78", fent aflorar a la superfície les misèries d'un procés que ni va ser transició, ni va ser democràtica.

Entre els èxits que el "Procés català" ha aconseguit vull ressaltar el de fer surar el franquisme que s'ocultava darrere de la façana del Partit Popular. Ha posat en evidència, no només la inspiració franquista del traspàs de l’antiga Aliança Popular a l’actual Partit Popular, sinó també la mentalitat feixista dels fills de les elits de l'època franquista, coneguts més popularment com els "Sorayos". El simple fet de tensar la corda ha visibilitzat al Congrés i el Senat espanyol, el fet que havia estat el primer Parlament europeu en acollir la ultradreta des de fa més de 40 anys.

Un altre gran èxit, del moviment independentista català, ha consistit en ridiculitzar a l'esquerra espanyola i catalana. Aquest vendaval independentista s'ha endut per davant a personatges històrics com: Pere Navarro, Joan Herrera o Joan Saura. Sense oblidar que a Catalunya va aconseguir fracturar l'esquerra catalana, forçant a desaparèixer en les sigles d'IC-V, obrint al PSC en canal i posant contra les cordes els moviments articulats al voltant de "Els Comuns".

Pel que fa a l'esquerra espanyola, el "Procés" ha aconseguit fracturar el PSOE de dalt a baix. Ha destapat les misèries d'un partit que s'autodenominava d'esquerres, però que en realitat mantenia a la ultradreta al govern. Un partit en el qual el seu principal Federació (l'andalusa) ha fet de l'anticatalanisme la seva bandera, exactament igual que la ultradreta del Partit Popular. També va obrir una crisi de lideratge a PODEM.

Un tercer gran èxit del procés independentista és haver ridiculitzat una institució com la monarquia. Institució sobre la qual s'havia bastit una estructura de ressorts per protegir-la durant tota la transició. La descomposició de la Corona va començar amb l'aflorament dels dubtes sobre la seva honradesa al llarg de tota la transició. Escàndols com: els excessos personals del rei emèrit, el procés judicial de la germana de l'actual rei, els dubtes sobre les fonts de finançament de la institució monàrquica o l'espectacle de bragueta fluixa ofert fins al moment, han escombrat tot el glamur artificial que s'havia teixit sobre la Corona. Sense oblidar que el “Procés” ha fet aflorar el tarannà ultradretà de l'actual rei d'Espanya, mostrant-se incapaç d'exercir la funció de mediador al què la Constitució l'obliga.

El quart gran èxit del "Procés", ha estat el poder destapar la manca de pluralitat democràtica dels mitjans de comunicació espanyols. Hem vist com les empreses de l'Ibex 35 (les autèntiques propietàries d'aquests mitjans), s'han conjurat per tergiversar la realitat i informar de forma tendenciosa i esbiaixada a la població espanyola, per poder alimentar l'anticatalanisme a tota la península ibèrica.

I finalment vull destacar un altre gran favor que el "Procés" ha fet a la democràcia espanyola. Ha posat en evidència la manca de separació entre els poders de l'Estat espanyol. Hem vist un Poder Judicial submís davant un Poder Executiu embogit i exempt de valors democràtics. Un Poder Executiu que és liderat pel partit que té més imputats per corrupció de la Unió Europea.

Per tant, estic convençut que el poble espanyol li deu molt a l'independentisme català i a l'actitud democràtica, pacífica i assenyada del poble català.



Escolta Felipe rei!

Escolta Felip reiet, permet-me que t’escrigui en aquesta llengua que em consta que tu tant coneixes i que tan sovint exhibeixes cada cop que ens visites.

 

Aquesta missiva és per dir-te que els catalans fotem el camp del teu reialme una mica cansadets de de ser els cornuts de la pel·lícula i sobre pagar el beure. Com comprendràs és molt difícil sentir-nos vinculats al teu regne, quan som conscients de les nostres limitacions i que no estem a l'altura que la teva corona es mereix.

 

Aquests últims anys, els catalans hem estat abduïts per un grup de descerebrats independentistes, que ens han convençut per a que renunciem a la seguretat de la teva confortable monarquia, per arriscar-nos a crear una vergonyosa república catalana plena de rojos i maçons.

 

En la passada edició dels premis "Princesa de Asturias", ja ens vares advertir que "España tiene que resolver el inaceptable intento de secesión por medio de la Constitución" i la veritat és que ens vas deixar bastant inquiets, perquè ja estàvem força convençuts que la Constitució era aquella llei que era com la "Paraula de Déu" que en cap cas podia modificar-se, tal com sempre ens has advertit. Però mira tu per on, quedava un forat en l'article 155, que era com un paper en blanc perquè hi poguessis escriure i modificar tot el que et donés la gana. Redéu que llestos que sou els espanyols!!!

 

El meu psiquiatre de capçalera, que és una mica roig tot s'ha de dir, em va explicar ahir que l'aplicació d'aquest article de la Constitució era un Cop d'Estat en tota regla al govern elegit per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Quan m'ho va dir em vaig quedar una mica inquiet. Jo li vaig dir: No pot ser que el Felip, tan jove i tan modern, fes el mateix que "algú" que va simular fer el 23 de febrer de 1981 un Cop d’Estat per a acollonir als "rojos pelogrosos" i fer que el franquisme planegés de nou sobre el panorama polític del teu regne.

 

En aquest mateix discurs ens vas recriminar que vivim en " Un país abierto y solidario en el que reconocerse todos y en el que los pueblos que lo integran viesen protegidas, reconocidas y respetadas sus lenguas, sus culturas y sus instituciones, formando un patrimonio común que sin duda nos enriquece y nos identifica". Jo t’he entès perfectament.

 

Quan parlaves de "país abierto" estic segur que et referies a les fronteres que teniu obertes perquè no s'ofeguin al mar els milers de persones que vénen a buscar-se un futur. T'agraeixo la picada d'ullet que ens has fet als catalans, al referir-te a nosaltres quan parlaves que érem un país solidari. Gràcies per reconèixer-ho d'una manera explícita, però la solidaritat dels catalans no és infinita i ara hem de abocar la nostra solidaritat a la nostra gent que degut a l'asfíxia del govern del teu país, estan patint molta precarietat.

 

Quan parles de protegir, reconèixer i respectar la nostra llengua, cultura i les nostres institucions, veig la teva magnanimitat al "respectar" amb sentències del Tribunal Constitucional la modèlica immersió lingüística de la nostra República catalana. Així mateix també percebo el respecte del govern del teu reialme per a la cultura de Catalunya amb la retenció de la part que encara no s'ha lliurat dels "papeles de Salamanca" o l'anul·lació de la taxa del cinema per a la promoció del cinema en català . També vull agrair-te que al teu discurs fessis una referència clara i inequívoca al respecte cap a les nostres institucions democràtiques com la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Sóc conscient que això del 155 és només una collonada d'aquesta tropa de franquistes que tens al govern.

 

Escolta Felipe rei! Permet-me que t’ agraeixi personalment tots els esforços que des de la monarquia espanyola heu fet per inculcar el respecte a la legalitat. No et preocupis que jo ja sóc conscient que ton cunyat no té res a veure amb la corona (ell és basc i els bascos ja se sap com són). En referència als "relliscades" del teu pare, sóc el primer que entén que l'home ja té una edat i que si li ve de gust buscar companyia femenina a compte de l'erari públic ... que menys que donar-li un caprici!

 

Gràcies per tot noi... i bon vent i barca nova!

 

Per la nostra dignitat #NiUnPasEnrera.

El President de la Generalitat va proclamar la República Catalana, en compliment de la legislació emanada del Parlament de Catalunya i com a mostra de voluntat per al diàleg amb l'Estat espanyol, va sol·licitar al mateix Parlament que la suspengués temporalment.

Moltes han estat les pressions que ha rebut el Govern de Catalunya, per fer un primer pas per diluir la tensió i mostrar-se obert al diàleg sense complexos ni línies vermelles. El mateix Puigdemont ha d’exhibir una exquisida cintura per entomar les pressions externes i conjugar-les amb les pròpies del seu equip. "Junts Pel Sí" té un equip variat en què cada un té el seu pare i la seva mare. La pròpia ex Convergència (PDCat) té en el seu si línies de pensament independentista i d'altres que enyoren la política de "peix al cove" de l'època del Pujol.

Encara que Puigdemont hagués tingut el suport de tots els partits que hi ha a la coalició de JxSí i hagués jugat al gat i la rata, a l'hora de proclamar la independència, per forçar posicionar-se a les forces unionistes de l'Estat espanyol, es veu al atzucac d'haver de dir alt i clar que el passat dimarts 10 d'octubre va proclamar a Catalunya com a Estat independent en forma de república sense embuts, per molt que li pesi a l’Artur Mas i a tota la vella guàrdia convergent.

Al meu entendre, Catalunya ha de culminar el "Procés" que es va començar a gestar al 2010. Qualsevol altra sortida la invalidaria el propi poble català, que no entendria sis anys de manifestacions multitudinàries amb més d'1 milió de persones, perquè ara el estat espanyol pogués aixafar tota aquesta exhibició de dignitat dels últims anys.

Tots els líders i lideresses que van encapçalar i encapçalen les mobilitzacions (Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixar i el propi Carles Puigdemont), eren conscients des del primer moment que assumien l'honor de representar al poble de Catalunya en aquest capítol de la història, exposant-se als atacs i la repressió d'un Estat espanyol segrestat pel feixisme de la FAES, personificat en una part important del Partit Popular, Ciutadans i les velles glòries del PSOE.

Tots els nostres líders són persones prou intel·ligents com per pressuposar que estarien a primera línia del punt de mira de la repressió franquista. El mateix Ernest Maragall advertia a Puigdemont i Junqueras, a través del Twitter, que havia arribat l'hora "que assumissin el risc de la llibertat". A ningú se li escapa que si els 10.000 Piolins que continuen de creuer per Catalunya, és el símptoma que indica que l'Estat espanyol entrarà, enarborant el "155 de la Constitució", per terra mar i aire a tot Catalunya.

Espanya té set de venjança i necessiten empoderar-se mitjançant la humiliació de Catalunya. Amb ella creuen que podran enfonsar el catalanisme i revertir l'excés d'autonomia de Catalunya per equiparar-la a la del "cafè per a tots".

Ara entrarem en una etapa en què serà més necessari que mai recuperar la confiança entre la ciutadania i el govern. Per aconseguir-ho la CUP tindrà un paper protagonista, en què haurà de gestionar els greuges i desacords encaixats en la sessió parlamentària del passat dimarts, per fer un front comú per encarar al nacionalisme espanyol que necessita visualitzar-se triomfant.

Penso com Joan Fuster que "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Per tant, els ciutadans del carrer hem de fer una autèntica demostració de coherència i de pacifisme. La humiliació institucional, la repressió a les manifestacions i les provocacions per incitar la violència, seran les armes que l'Estat espanyol utilitzarà sota la bandera del 155. És aquí justament on es jugarà la victòria final de tot aquest procés. La societat catalana ha emmirallat al món per la seva maduresa, serenitat i cultura pacifista. Aquesta és la nostra arma i és imprescindible que sortim al carrer sense por convençuts de la nostra reivindicació.

Avui és més necessari que mai aplicar-nos la recepta del president màrtir Lluís Companys que deia "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres ". Som-hi !!!