Escolta Felipe rei!

Escolta Felip reiet, permet-me que t’escrigui en aquesta llengua que em consta que tu tant coneixes i que tan sovint exhibeixes cada cop que ens visites.

 

Aquesta missiva és per dir-te que els catalans fotem el camp del teu reialme una mica cansadets de de ser els cornuts de la pel·lícula i sobre pagar el beure. Com comprendràs és molt difícil sentir-nos vinculats al teu regne, quan som conscients de les nostres limitacions i que no estem a l'altura que la teva corona es mereix.

 

Aquests últims anys, els catalans hem estat abduïts per un grup de descerebrats independentistes, que ens han convençut per a que renunciem a la seguretat de la teva confortable monarquia, per arriscar-nos a crear una vergonyosa república catalana plena de rojos i maçons.

 

En la passada edició dels premis "Princesa de Asturias", ja ens vares advertir que "España tiene que resolver el inaceptable intento de secesión por medio de la Constitución" i la veritat és que ens vas deixar bastant inquiets, perquè ja estàvem força convençuts que la Constitució era aquella llei que era com la "Paraula de Déu" que en cap cas podia modificar-se, tal com sempre ens has advertit. Però mira tu per on, quedava un forat en l'article 155, que era com un paper en blanc perquè hi poguessis escriure i modificar tot el que et donés la gana. Redéu que llestos que sou els espanyols!!!

 

El meu psiquiatre de capçalera, que és una mica roig tot s'ha de dir, em va explicar ahir que l'aplicació d'aquest article de la Constitució era un Cop d'Estat en tota regla al govern elegit per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Quan m'ho va dir em vaig quedar una mica inquiet. Jo li vaig dir: No pot ser que el Felip, tan jove i tan modern, fes el mateix que "algú" que va simular fer el 23 de febrer de 1981 un Cop d’Estat per a acollonir als "rojos pelogrosos" i fer que el franquisme planegés de nou sobre el panorama polític del teu regne.

 

En aquest mateix discurs ens vas recriminar que vivim en " Un país abierto y solidario en el que reconocerse todos y en el que los pueblos que lo integran viesen protegidas, reconocidas y respetadas sus lenguas, sus culturas y sus instituciones, formando un patrimonio común que sin duda nos enriquece y nos identifica". Jo t’he entès perfectament.

 

Quan parlaves de "país abierto" estic segur que et referies a les fronteres que teniu obertes perquè no s'ofeguin al mar els milers de persones que vénen a buscar-se un futur. T'agraeixo la picada d'ullet que ens has fet als catalans, al referir-te a nosaltres quan parlaves que érem un país solidari. Gràcies per reconèixer-ho d'una manera explícita, però la solidaritat dels catalans no és infinita i ara hem de abocar la nostra solidaritat a la nostra gent que degut a l'asfíxia del govern del teu país, estan patint molta precarietat.

 

Quan parles de protegir, reconèixer i respectar la nostra llengua, cultura i les nostres institucions, veig la teva magnanimitat al "respectar" amb sentències del Tribunal Constitucional la modèlica immersió lingüística de la nostra República catalana. Així mateix també percebo el respecte del govern del teu reialme per a la cultura de Catalunya amb la retenció de la part que encara no s'ha lliurat dels "papeles de Salamanca" o l'anul·lació de la taxa del cinema per a la promoció del cinema en català . També vull agrair-te que al teu discurs fessis una referència clara i inequívoca al respecte cap a les nostres institucions democràtiques com la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Sóc conscient que això del 155 és només una collonada d'aquesta tropa de franquistes que tens al govern.

 

Escolta Felipe rei! Permet-me que t’ agraeixi personalment tots els esforços que des de la monarquia espanyola heu fet per inculcar el respecte a la legalitat. No et preocupis que jo ja sóc conscient que ton cunyat no té res a veure amb la corona (ell és basc i els bascos ja se sap com són). En referència als "relliscades" del teu pare, sóc el primer que entén que l'home ja té una edat i que si li ve de gust buscar companyia femenina a compte de l'erari públic ... que menys que donar-li un caprici!

 

Gràcies per tot noi... i bon vent i barca nova!