Per la nostra dignitat #NiUnPasEnrera.

El President de la Generalitat va proclamar la República Catalana, en compliment de la legislació emanada del Parlament de Catalunya i com a mostra de voluntat per al diàleg amb l'Estat espanyol, va sol·licitar al mateix Parlament que la suspengués temporalment.

Moltes han estat les pressions que ha rebut el Govern de Catalunya, per fer un primer pas per diluir la tensió i mostrar-se obert al diàleg sense complexos ni línies vermelles. El mateix Puigdemont ha d’exhibir una exquisida cintura per entomar les pressions externes i conjugar-les amb les pròpies del seu equip. "Junts Pel Sí" té un equip variat en què cada un té el seu pare i la seva mare. La pròpia ex Convergència (PDCat) té en el seu si línies de pensament independentista i d'altres que enyoren la política de "peix al cove" de l'època del Pujol.

Encara que Puigdemont hagués tingut el suport de tots els partits que hi ha a la coalició de JxSí i hagués jugat al gat i la rata, a l'hora de proclamar la independència, per forçar posicionar-se a les forces unionistes de l'Estat espanyol, es veu al atzucac d'haver de dir alt i clar que el passat dimarts 10 d'octubre va proclamar a Catalunya com a Estat independent en forma de república sense embuts, per molt que li pesi a l’Artur Mas i a tota la vella guàrdia convergent.

Al meu entendre, Catalunya ha de culminar el "Procés" que es va començar a gestar al 2010. Qualsevol altra sortida la invalidaria el propi poble català, que no entendria sis anys de manifestacions multitudinàries amb més d'1 milió de persones, perquè ara el estat espanyol pogués aixafar tota aquesta exhibició de dignitat dels últims anys.

Tots els líders i lideresses que van encapçalar i encapçalen les mobilitzacions (Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixar i el propi Carles Puigdemont), eren conscients des del primer moment que assumien l'honor de representar al poble de Catalunya en aquest capítol de la història, exposant-se als atacs i la repressió d'un Estat espanyol segrestat pel feixisme de la FAES, personificat en una part important del Partit Popular, Ciutadans i les velles glòries del PSOE.

Tots els nostres líders són persones prou intel·ligents com per pressuposar que estarien a primera línia del punt de mira de la repressió franquista. El mateix Ernest Maragall advertia a Puigdemont i Junqueras, a través del Twitter, que havia arribat l'hora "que assumissin el risc de la llibertat". A ningú se li escapa que si els 10.000 Piolins que continuen de creuer per Catalunya, és el símptoma que indica que l'Estat espanyol entrarà, enarborant el "155 de la Constitució", per terra mar i aire a tot Catalunya.

Espanya té set de venjança i necessiten empoderar-se mitjançant la humiliació de Catalunya. Amb ella creuen que podran enfonsar el catalanisme i revertir l'excés d'autonomia de Catalunya per equiparar-la a la del "cafè per a tots".

Ara entrarem en una etapa en què serà més necessari que mai recuperar la confiança entre la ciutadania i el govern. Per aconseguir-ho la CUP tindrà un paper protagonista, en què haurà de gestionar els greuges i desacords encaixats en la sessió parlamentària del passat dimarts, per fer un front comú per encarar al nacionalisme espanyol que necessita visualitzar-se triomfant.

Penso com Joan Fuster que "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Per tant, els ciutadans del carrer hem de fer una autèntica demostració de coherència i de pacifisme. La humiliació institucional, la repressió a les manifestacions i les provocacions per incitar la violència, seran les armes que l'Estat espanyol utilitzarà sota la bandera del 155. És aquí justament on es jugarà la victòria final de tot aquest procés. La societat catalana ha emmirallat al món per la seva maduresa, serenitat i cultura pacifista. Aquesta és la nostra arma i és imprescindible que sortim al carrer sense por convençuts de la nostra reivindicació.

Avui és més necessari que mai aplicar-nos la recepta del president màrtir Lluís Companys que deia "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres ". Som-hi !!!