Les primeres victòries de la República Catalana.

No cal tenir una bola de vidre, per a endevinar el que es pregunta la gran majoria de catalans. Tothom sabíem que l'opció del xoc de trens era un camp inexplorat, en el qual no teníem referències del que succeiria en el futur més proper.

Desconeixem quina serà la reacció de la ciutadania a cadascun dels atacs que suportarem del Govern d'Espanya enarborant la bandera del 155 de la Constitució. Personalment crec que la ciutadania del nostre país mantindrà el compromís i la valentia que van exhibir l'1 d'octubre per defensar la democràcia. Cada atac de l'Estat espanyol és probable que desencadeni una resposta coordinada i mesurada, en forma de mobilitzacions, vagues generals i posicionaments unànimes de tot el sector independentista.

Però incertesa a part, la lluita que el sector independentista ha lliurat per defensar la democràcia i constituir la República Independent de Catalunya, ha obtingut ja les primeres victòries que s'han evidenciat tan a nivell nacional, com internacional. Aquests èxits han remogut els pòsits de la "Transició democràtica del 78", fent aflorar a la superfície les misèries d'un procés que ni va ser transició, ni va ser democràtica.

Entre els èxits que el "Procés català" ha aconseguit vull ressaltar el de fer surar el franquisme que s'ocultava darrere de la façana del Partit Popular. Ha posat en evidència, no només la inspiració franquista del traspàs de l’antiga Aliança Popular a l’actual Partit Popular, sinó també la mentalitat feixista dels fills de les elits de l'època franquista, coneguts més popularment com els "Sorayos". El simple fet de tensar la corda ha visibilitzat al Congrés i el Senat espanyol, el fet que havia estat el primer Parlament europeu en acollir la ultradreta des de fa més de 40 anys.

Un altre gran èxit, del moviment independentista català, ha consistit en ridiculitzar a l'esquerra espanyola i catalana. Aquest vendaval independentista s'ha endut per davant a personatges històrics com: Pere Navarro, Joan Herrera o Joan Saura. Sense oblidar que a Catalunya va aconseguir fracturar l'esquerra catalana, forçant a desaparèixer en les sigles d'IC-V, obrint al PSC en canal i posant contra les cordes els moviments articulats al voltant de "Els Comuns".

Pel que fa a l'esquerra espanyola, el "Procés" ha aconseguit fracturar el PSOE de dalt a baix. Ha destapat les misèries d'un partit que s'autodenominava d'esquerres, però que en realitat mantenia a la ultradreta al govern. Un partit en el qual el seu principal Federació (l'andalusa) ha fet de l'anticatalanisme la seva bandera, exactament igual que la ultradreta del Partit Popular. També va obrir una crisi de lideratge a PODEM.

Un tercer gran èxit del procés independentista és haver ridiculitzat una institució com la monarquia. Institució sobre la qual s'havia bastit una estructura de ressorts per protegir-la durant tota la transició. La descomposició de la Corona va començar amb l'aflorament dels dubtes sobre la seva honradesa al llarg de tota la transició. Escàndols com: els excessos personals del rei emèrit, el procés judicial de la germana de l'actual rei, els dubtes sobre les fonts de finançament de la institució monàrquica o l'espectacle de bragueta fluixa ofert fins al moment, han escombrat tot el glamur artificial que s'havia teixit sobre la Corona. Sense oblidar que el “Procés” ha fet aflorar el tarannà ultradretà de l'actual rei d'Espanya, mostrant-se incapaç d'exercir la funció de mediador al què la Constitució l'obliga.

El quart gran èxit del "Procés", ha estat el poder destapar la manca de pluralitat democràtica dels mitjans de comunicació espanyols. Hem vist com les empreses de l'Ibex 35 (les autèntiques propietàries d'aquests mitjans), s'han conjurat per tergiversar la realitat i informar de forma tendenciosa i esbiaixada a la població espanyola, per poder alimentar l'anticatalanisme a tota la península ibèrica.

I finalment vull destacar un altre gran favor que el "Procés" ha fet a la democràcia espanyola. Ha posat en evidència la manca de separació entre els poders de l'Estat espanyol. Hem vist un Poder Judicial submís davant un Poder Executiu embogit i exempt de valors democràtics. Un Poder Executiu que és liderat pel partit que té més imputats per corrupció de la Unió Europea.

Per tant, estic convençut que el poble espanyol li deu molt a l'independentisme català i a l'actitud democràtica, pacífica i assenyada del poble català.