Avui qui no està en el Facebook no existeix!

És estrany l'instint que ens guia a les persones a entrar a repetir pautes que s'estandarditzen per modes. Igual que un ramat que es mou en bloc en la direcció a la que es dirigeixen un grup reduït d'individus.

Aquest és el cas que s'està donant a nivell social amb l'aparició d'eines tecnològiques, que et permeten singularitzar la teva presència a la societat. Un exemple molt clar podrem trobar-lo 'en l'aparició de blocs personals a Internet o l'aparició d'eines de contactes personals com el Facebook, o el que vindria a ésser en una traducció més o menys lliure el llibre de contactes personals.

Últimament aquesta eina està rebent moltes crítiques sobre la privadesa de les dades dels seus usuaris. Donat el cas que aquests podrien tenir un contracte per a tota la vida amb l'empresa, ja que sembla ser que és molt difícil donar-se de baixa de la popular xarxa social.

Encara que el lloc permet desactivar un compte, els servidors guarden còpies de seguretat de la informació per temps indefinit, en cas que l'usuari vulgui reactivar el servei. Aquesta informació en general no està disponible per als membres de Facebook encara que arriba a tenir des d'adreces d'e-mail, fins a domicilis i números de targetes de crèdit.

Eliminar la totalitat de les dades per complet és un procés llarg i complicat, que molts usuaris no assoleixen mai i uns altres només ho aconsegueixen amb temps i extensos intercanvis per e-mail amb l'empresa, després d'esborrar la informació de forma manual. En el propi portal de contactes existeix un grup anomenat "Com esborrar el teu compte de Facebook permanentment", que té 4.300 membres, tant dintre com fora de la xarxa social.

Per una altra banda, recentment va saltar a la notícia en els mitjans de comunicació, que alguns capos de la màfia italiana tenien creats grups de contactes dintre de la xarxa d'aquest "Llibre de les cares". I en justa lògica, familiars de les víctimes de la Cosai Nostra, entre ells els dels jutges Falcone i Borsellino, han demanat la retirada de les pàgines. Tot i que des de la seva seu central en Palo Alto (Califòrnia), Facebook ha invocat una estranya moral en la que estableixen una croada letal contra l'aparició d'imatges de persones nues, però amb una total perversitat permeten l'aparició de criminals mafiosos. El seu eslògan sembla molt clar: Mamelles no, criminals sí.

Doncs bé, jo també he sucumbit a la moda del Facebook dels collons. Un dia anava amb una amiga pel carrer i em va dir "mira aquell grup de persones d’allà t'està mirant". Al que jo vaig contestar "és clar per què vaig en cadira de rodes" i ella finalment va sentenciar "No és per això, és per què a la teva cara es veu que no tens un compte obert al Facebook”.

Com podeu comprovar, vaig perdre el cul per a no ser assenyalat amb el dit.

Cony de país.

El finançament de Catalunya i un president amb nom de xorisso.

La cirereta del pastís l'acaba de posar avui un histriònic personatge com el president de Cantàbria Miguel Ángel Revilla(que per cert té nom de xorisso). Sembla ser que aquest home cada vegada que demana un taxi a Madrid s'arma un sidral entre els taxistes. Ahir l'agraciat va ser un tal José Antonio Moreno. Ell va ser l'encarregat de dur-lo fins al Palau de la Moncloa, ja que allí l’esperava el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per a parlar de política autonòmica i economia.

A la sortida de la seva entrevista institucional, el Revilla va muntar el seu espectacular show a la sala de premsa de la Moncloa i entre altres perles, es va referir també a l'actitud de Catalunya en el debat del finançament autonòmic i va reclamar que cap comunitat sigui "insolidària" (altra vegada ens hem de sentir l'insolidaris que som), ja que l'Estat ha de corregir els desequilibris que existeixen entre regions.

El senyor amb nom de xorisso va dir "Entenc la postura de totes les comunitats, però si fóssim tan insolidaris que cadascun cobri només en funció del que paga estaríem carregant-nos el sistema de reequilibri de rendes".

I com a justificació va treure a relluir la seva sagacitat política argumentant "A Catalunya hi ha un govern complicat on Montilla està sota la pressió d'un partit nacionalista i una esquerra que li estan forçant a plantejar reivindicacions que espero que Zapatero sàpiga bregar de manera adequada". Jo li recomanaria que no sofrís, per quin Zapatero fins a ara ha sabut bregar perfectament amb "el problema catalan".

Després de demanar actituds més solidàries de Catalunya, va començar a treure la seva carta als reis, per a acabar recordant li al Zapatero la típica expressió. Que hay de lo mio! Amb una sèrie de peticions com: el finançament de les despeses per a acabar les obres de l'hospital Marquès de Valdecilla, ja que el pressupost realitzat en temps de l'anterior Govern del PP es va quedar curt en 100 milions sobre 2.100. També va demanar finançament per a l'autovia de l'aigua i impuls per a l'arribada de l'alta velocitat a Cantàbria. I li va proposar a Zapatero la possibilitat que se celebri el Dia de les Forces Armades a Santander. Cony amb el Revilla!!!

Això sí, per sobre de tot els catalans som uns insolidaris. Insisteixo en el que he dit anteriorment. Un president amb nom de xorisso.

Curiosa iniciativa la de divulgar la no creença en Déu.

Al món podem observar una forma clara i objectiva, que existeix una relació directa entre l'augment de cultura a i de coneixements, amb l'augment de posicionaments ateus de la societat.

Sembla ser que la necessitat de sentir-se protegits per un ésser superior "anomenat Déu", va en relació al nivell cultural i la posició econòmica de les persones.

Així, com sembla ser que dos autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) lluiran a partir del dilluns, i fins al dia 18 de gener, el missatge "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida".

És curiós que hi ha una organització que es dediqui a recollir fons per a difondre un missatge, que aquestes altures del nivell cultural de la nostra societat, hauria d’estar més que superat. La campanya, que ja s'ha dut a terme a Londres, Manchester, Birmingham i Edimburg, està encapçalada per una organització anomenada British Humanist Association, que a l'octubre del 2008 va començar a recaptar fons per difondre aquest missatge arreu del món amb l'objectiu de sensibilitzar als ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de "fer-se visibles''.

Veurem el temps que triguen els Ayatolás de les religions presents al nostre territori (cristiana, musulmana, hebrea, etc.), a mostrar la seva intranquilitat per aquest missatge. Estic convençut que no tenen una confiança ferma en la fe del seu ramat i temen que actes com aquest, en els quals se sembra el dubte, puguin generar malestar en les seves ovelles.

En realitat aquesta associació (la British Humanist Association), també es defensa la necessitat dels ateus "de sentir-se orgullosos de les seves conviccions i de reivindicar per a ells els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel sol fet de posseir o manifestar unes creences religioses".

Res, que recent sortits del Nadal, anem a alimentar polèmiques.

Que Déu ens agafi confessats.