La fatxenderia només condueix al ridícul i la que ens va mostrar José Zaragoza a més va demostrar ignorància.

El secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i nombre dos de José Montilla, José Zaragoza, va dir que les obres públiques són competència de la Generalitat, encara que el permís sobre l'aigua sigui del Govern central. Per tant, cal començar-les a temps per a tenir-les a punt quan l'àrea metropolitana de Barcelona entri en situació de excepcionalitat i just en aquest moment, el govern central no tindrà cap altra opció que cedir a transvasament del Segre.

És, si mes no, interessant el posicionament d'aquest personatge (Pepe Zaragoza), que fa tot just cinc anys no deixava de manifestar-se contra els transvasaments i es mostrava partidari de garantir un equilibri territorial en la gestió dels recursos naturals. Zaragoza desafia a la gent de Lleida i al president del Govern.

Sembla ser que aquesta miopía política que mostra José Zaragoza, es contagia a altres representants polítics de diferents partits, en els quals podem veure que la seva concepció de Catalunya només arriba fins a la Panadella. Personalment penso que molts d'aquests Ayatolas urbans, creuen que els Monegros comencen justament a partir de Cervera.

La gent de Lleida no vol ni desitja que la de l'àrea metropolitana de Barcelona no pugui beure aigua, com tampoc ho vol de cap altra zona del nostre país. Però ens rebenta moltíssim que professionals de la comunicació com Josep Cuní, intentin generar una imatge d'insolidaritat dels lleidatans i les lleidatanes, pel sol fet de posar en qüestió una mesura com aquest transvasament.

L'àrea metropolitana de Barcelona té garantida l'aigua de boca per al seu consum, perquè en comparança amb l'aigua d'ús domèstic o industrial, l'aigua de boca, és d’un volum molt més reduït. El que passa és que s'està intentant vendre garçes per perdius, ja que l'aigua que es vol transvasar del riu Segre no és per a beure malgrat denominar-la aigua de boca. Aquesta aigua serviria per a tot, ja que aniria a parar a l'embassament de la Baells, des d'on es poden realitzar tots els usos. Per tant, només estaria garantit que es destinés a aigua de beure exclusivament si anés a parar a una potabilitzadora.

Vist això, potser caldria recordar-li al José Zaragoza que ell secret de la saviesa, del poder i del coneixement és la humilitat.

Lo Bep.

La sequera com element visualitzador de la imbecilitat de la classe política.

És ben cert que per a conèixer el límit de imbecilitats que poden arribar a dir-se per part d'una classe política mediocre, hauria'm debuscar en el llibre dels récords per a superar marques realment insospitades.

Tenim uns afeccionats a la política, que estan exercint de polítics professionals altament remunerats. Això no seria dolent si després, el seu nivell de professionalitat estigués a l'alçada per a donar solució als problemes que la nostra societat té.

És evident que aquesta època de sequera que estem patint, no ha vingut de la nit al dia. Ha donat el temps i els símptomes necessaris perquè haguéssim pogut preveure mesures d'actuació, que permetessin no haver de prendre decisions amb sobresalts i tensions innecessàries.

El dret a l'accés d'aigua de boca per a 5 milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, és del tot innegable i a més necessita d'una implicació solidària de tot el territori.

Però el dret d'uns milers de persones que fa més de tres anys que sofreixen restriccions d'aigua de boca als pobles de la Segarra i les Garrigues, havent d'aprovisionar-los d’aigua amb camions cisterna. També exigiria durant aquests tres anys una actuació digna d'un país solidari amb el seu territori.

Ara estem en un terreny perfectament abonat perquè aquests polítics mediocres facin el que més els agrada, utilitzar una demagògia barata per a opinar i parlar del que els interessa, sense tenir ni puta idea de com promoure una política de la gestió de l'aigua coherent i eficaç.

Primer va ser la ministra en funcions de Medi ambient i després la número dos de l'Executiu, Teresa Fernández de la Vega, les quals van desautoritzar el transvasament d'aigua del Segre a Barcelona i ahir va ser, finalment, el president del Govern.

Rodríguez Zapatero va expressar un no contundent a la proposta del Govern tripartitt que defensa el conseller de Medi ambient, Francesc Baltasar.

Amb la qual cosa, es demostra la falta d'experiència en la gestió de govern d'un Conseller com Francesc Baltasar, que sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare, es va inventar un transvasament en un riu en el que ell no tenia competències ni pintava res.

Finalment Zapatero va negar, tal com si va dir Baltasar, que la proposta era coneguda pel govern des de novembre i que el PSOE havia recomanat no fer-la pública fins a després del procés electoral. Aquesta situació em deixa totalment perplex. És que Baltasar no sap que està en un govern amb una coalició amb el mateix partit que Rodríguez Zapatero?.... Quins collons!!!

D'altra banda a Lleida, representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, han assenyalat que no és incompatible oposar-se al transvasament des de la Càmera catalana i formar part de l'Executiu català. Sembla que Esquerra Republicana de Catalunya encara no s'ha recuperat de la seva esquizofrènia política. Estem en un govern o no estem en ell.

En canvi els de Convergència i Unió, estan obstinats a portar l'aigua de França com única solució. Sense proposar cap política de gestió de l'aigua que pogués fer-nos tenir alguna esperança de futur.

Per la seva banda UGT de Catalunya dóna suport el transvasament, d'acord amb el Partits Socialista de Catalunya, però amb el rebuig de la cúpula a Lleida.

En canvi ICV del Pirineus avala a Baltasar, corrent el risc de quedar-se en pilota picada a les pròximes eleccions en el seu territori.

Pel que fa als sindicats d'agricultors: els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), sindicat pròxim a Convergència i Unió, convoca una manifestació. En canvi la Unió de Pagesos, sindicat pròxim al Partit Socialista de Catalunya, no la secunda.

I la meva pregunta és: Algú té intenció d'aplicar propostes dirigides a solucionar els problemes de la població a tot el territori de Catalunya? Si no és així, que pleguin tots.

Lo Bep.

No hi haurà transvasament, només es faran connexions temporals i puntuals. Quins collons!!!

Aquesta és la situació que s'està donant a les terres de Lleida. Ens tenen entretinguts durant la setmana, esperant que arribi el dijous i ens puguem distreure amb el "Polònia". De fet és d'agrair que tinguem una classe política que estigui tan abocada amb les necessitats de la ciutadania.

El Conseller d'Agricultura (per cert de Lleida), es va arrencar durant la fira de San Josep a Mollerussa, dient que “algú que s'imagina coses que estan allunyades de la realitat”. D'altra banda apareix el Conseller de Medi ambient i Habitatge negant fa una setmana que el Govern vulgui portar a terme el transvasament del Segre al Llobregat per a garantir el subministrament d'aigua de boca a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Sembla que són dues veus qualificades del Govern de la Generalitat, que a l'emetre aquestes opinions expressen la posició del govern català respecte a les remors de transvasament, que Convergència i Unió va començar a llançar durant les últimes etapes de la passada campanya electoral.

Doncs avui, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha dit d'una forma lenta i pausada (com en ell és habitual), però molt clarament, que el govern estudia la possibilitat de captar aigua del riu Segre para dur-la a l'àrea metropolitana de Barcelona de forma “temporal i esporàdica”. O sigui, que deixa amb el cul a l'aire als seus col·legues de govern, per a llançar el primer globus sonda per a veure com reacciona en la ciutadania.

És qüestió d'aplicar l'enginyeria lingüística per a dir que no hi haurà transvasament, que només conduiran aigua de la conca del Segre a la conca del Ter perquè puguin beure a Barcelona. Que n’aprenguin aquests lingüistes afeccionats!!!

Estaria bé que es donessin la mateixa celeritat a resoldre els problemes de les terres de ponent, a pesar del que poguessin opinar a Barcelona.

Seria necessari recordar que l'honradesa és sempre digna d'elogi, encara que no reporti cap utilitat, ni recompensa, ni profit.

Lo Bep.