El sistema judicial espanyol al servei de l'IBEX 35.

Mal van les coses quan el mateix president de Tribunal Suprem d'Espanya i del Consell General de Poder Judicial, Carlos Lesmes, no se li ocorre una altra declaració que dir que "El Consell General del Poder Judicial es crea per a dues funcions en les que no pot intervenir el govern: el nomenament de càrrecs i la disciplina, perquè al jutge se’l controla amb el pal i la pastanaga ". Mai ningú havia dit les coses tan clares com quan el propi Carlos Lesmes admet sense ruboritzar-se que "al jutge se’l controla".

Aquesta afirmació que podria quedar-se en una relliscada o ficada de pota, té una especial rellevància quan al setembre de 2020 va ser presentada, davant la Comissió Europea, una nova denúncia per corrupció judicial sistèmica en la qual es torna a posar com a exemple la impunitat, del Banc Santander o el poder de lobby que exerceixen els grans despatxos d'advocats que tenen la capacitat d'accedir de manera immediat a jutges i fiscals.

L'Estat espanyol ha estat denunciat una altra vegada davant la Comissió Europea per corrupció judicial, i molt em temo que no serà l'última, ja que la ciutadania ja n’està farta del funcionament del sistema judicial, que prioritza sistemàticament els interessos de les elits davant dels de poble.

A més, la dita denúncia fa referència a les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques en els quals es recull la mala consideració que tenen els espanyols sobre la Justícia i la corrupció dels jutges, que consideren en un 80% que és bastant o molt necessària una reforma de l'Administració de Justícia perquè al 59% els inspira poca o cap confiança, i el 51% considera que el grau d'independència dels jutges és força baix o molt baix per la seva politització i corrupció.

El franquisme ancorat en una gran part de la judicatura tolera que determinats jutges, de la corda franquista, puguin tenir una incontinència verbal que hauria d’impedir als jutges fer manifestacions de censura o aprovació als altres poders de l'Estat, trencant l'aparença d'imparcialitat del Poder Judicial.

Cada dia que passa es fa més evident que un sector ideològic s’ha fet l’amo de les estructures del poder judicial i està contínuament exculpant qualsevol sortida de to d'un magistrat filo-franquista, mentre que al magistrat Santiago Vidal el van sancionar perquè en la seva condició de magistrat havia tingut una actuació continuada que acreditava la pèrdua objectiva de la seva neutralitat política. Està clar que si la ideologia és la seva, la bona, la acceptable, no passa res, però si és la de l'enemic, cal sotmetre-la a base de cops i garrotades.

Aquesta és la, anteriorment esmentada, política del pal i la pastanaga que exerceix el Carlos Lesmes amb la seva tropa, que es dedica a protegir els que són dels seus i intentar dur a Tribunal Constitucional la llei que li podria impedir continuar amb els nomenaments a dit que ha estat fent, fent una provocació i un pols a la sobirania popular.

Hi ha casos molt paradigmàtics sobre com s'adoctrina a la judicatura per donar la "resposta adequada" a segons quin tipus de demandes judicials. Cada dia que passa està més clar que la connivència que la ciutadania veu entre la banca i la Justícia arriba al seu punt màxim de pornografia, quan el denunciat és un banc com el Santander. Hi ha jutjats a Espanya en els quals totes les causes que arriben de l'entitat càntabra són arxivades. A l'Audiència Nacional, i més en concret el jutge Fernando Andreu, va arxivar el cas dels 2.000 milions d'euros ocults a Suïssa, el que era un clar exemple d'evasió fiscal. El mateix Baltasar Garzón, va arxivar la querella de Rafael Pérez Escolar per apropiació indeguda, suborn, prevaricació, estafa, malversació de cabals públics, falsedat en document mercantil, maquinació per alterar el preu de les subhastes en relació de la compra de Banesto i que va ser qualificada com la “més gegantina malversació de cabals públics de la història financera espanyola”. Tot això ha passat després de l'escàndol dels cursos de Baltasar Garzón a Nova York que van ser patrocinats pel Santander.

El sistema judicial espanyol pateix dels mateixos mals que el sistema polític. Està clar que les empreses de l'IBEX 35, amb la banca com a estendard, no solament acullen polítics descatalogats, sinó que les portes giratòries de la Justícia també afavoreixen a la banca. Parlem molt de la transferència de càrrecs polítics a l'empresa privada però passa desapercebuda com jutges i fiscals de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem deixen els seus llocsal sistema judicial, per anar a treballar com a advocats en bufets privats defensant a les entitats que, precisament, van ser jutjades per ells mateixos . El cas del jutge Gómez Bermúdez és un dels més paradigmàtics perquè en el seu moment va intentar ser president de sala en la querella de Pérez Escolar o va ser el ponent de la doctrina Botín.

Aquests nous lletrats, lluny de limitar-se a defensar els seus clients en els tribunals, s'han convertit en directors d'acurades operacions en què la seva agenda de contactes té un paper estel·lar en la defensa dels interessos de les grans corporacions empresarials.

Davant d'aquesta situació, em pregunto: podem parlar obertament de l'existència de corrupció judicial a Espanya? Són moltes les denúncies interposades per la societat civil i per ciutadans que així ho mostren. En la meva opinió només es podrà revertir la situació amb una revolució absoluta el tercer poder que busqui d'una manera definitiva l'absoluta independència dels tribunals respecte als interessos dels poders financers o de les grans famílies. Només així a Espanya s'aconseguirà no només que la Justícia sigui justa, sinó que a més de ser justa també ho sembli.