Tal
dia com avui, el 14 d'abril de 1931, fa 90 anys, Espanya va intentar donar un
salt al futur per fugir d'una estructura de país ancorat en una monarquia
corrupta, que mantenia una organització de la societat amb una estructura
gairebé medieval: als pobles encara manaven el cacic local, l'alcalde i el
capellà. És justament per això que amb la proclamació de la II República s’aspirava
a un procés de transformació, generant un canvi que col·loqués al país com una
de les democràcies més avançades del moment. Cada 14 d'abril és especial per
als que ens sentim republicans, però el d'aquest any ho és potser una mica més,
amb una monarquia borbònica esquitxada per la corrupció una altra vegada i el els
valors republicans en alça als carrers.
L'arribada
de la República, al 1931, va fer créixer l'esperança massiva de deixar enrere
la incompetència i la corrupció sustentada per la monarquia de l'època, més
interessada a crear entramats corruptes, que en estructurar un país que posés a
l'interès comú com a centre d'organització social. La breu etapa republicana va
ser un dels períodes més esperançadors de la història moderna d'Espanya, i per
això possiblement també va ser dels més tergiversats. Cal separar, com qui diu,
el gra de la palla per recordar-la tal i com era, i així poder entendre el seu
llegat per fer-li justícia.
Era
obvi que, partint del model d'aquell estat corrupte, el nou projecte republicà
reformista, necessitava molt més temps per desenvolupar-se. Les reformes
econòmiques, socials, polítiques, culturals i de règim de família que van
impulsar les esquerres eren una autèntica declaració de guerra per les classes
que sustentaven el "statu quo" econòmic i social heretat de la
monarquia corrupta d'Alfons XIII.
Aquesta
nova organització de l'Estat, molt més rupturista amb els privilegis d'una
oligarquia que s’havia mantingut en el poder durant segles, va irrompre amb
propostes tan actuals com la defensa dels drets de la dona. Aquests exemples
paradigmàtics van acabar sent intents insuficients de posar en marxa les
reformes promeses per part
dels governs republicans. Sense oblidar que les resistències de les forces
conservadores com: l'oligarquia econòmica, l'Església catòlica i una part de la
cúpula militar, no estaven disposats a renunciar als seus privilegis.
Quedava
molt clar que les reformes econòmiques, socials, polítiques i culturals que van
impulsar les esquerres implicaven tensar la corda amb la cúpula del poder
econòmic i social amb la monarquia al capdavant. Concretament tres millores
clau com: la reforma agrària, la del sistema de relacions laborals i la del
sistema educatiu suposaven un punt d’inflexió massa radical pel règim. Aquesta
revolució suposava un terratrèmol polític i social que sacsejava els grups de
poder existents en aquell moment. Amb la República es donava pas a un sistema
en què els espanyols deixaven de ser súbdits d’un règim medieval, per passar a
ser ciutadans de ple dret.
Les
oligarquies defensores de la "madre pátria", van evidenciar la ferma
convicció de frenar el creixent anhel transformador que envaïa els carrers. Tot
i que l’antic règim no van tenir més remei que acceptar el canvi en un
principi, tot seguit van començar a conspirar contra la República i, com que
per la via democràtica no van poder acabar amb moviment republicà, ho van
acabar fent per la via dictatorial amb un cop d’Estat militar que va derivar en
la guerra civil.
Si
una part de la societat van voler mutar la pell de país, els poders fàctics es van
posar ràpidament a teixir estratègies comunes per desmantellar l'esperit
reformista. Tota aquesta combinació d'ambicions socials va suscitar l'oposició
fèrria de l'Església, de la cúpula militar, els cacics latifundistes, la
burgesia industrial i els banquers.
Davant
d'aquesta evolució social, es va crear una aliança conservadora molt forta que va
exercir tot el control en els mitjans de comunicació de l'època, invertint
molts diners en posar les màximes dificultats possibles per al desenvolupament
dels valors republicans. Amb la qual cosa, la dreta va arribar a la conclusió
que una esquerra unida guanyaria les eleccions de 1936 i que, davant d'això,
l'única solució per als seus interessos era subvertir l'Estat democràtic i de
dret amb un cop militar que acabés amb la II República.
La
dreta inicia una campanya d'intoxicació contra els valors d'una II República
incipient, provocant als anarquistes, que van veure en la República una
continuació de l'anterior sistema corrupte i igual de nociva que la monarquia
borbònica. Frustrant als seguidors dels partits d’esquerres, la qual cosa acaba
repercutint en una fractura de la coalició que va afavorir la victòria
electoral de les dretes a les eleccions de 1933, desmantellant d’aquesta manera
les reformes, iniciant una contrareforma que intensifica les divisions socials.
L’enrenou social i polític, escalfa els carrers i és l'excusa perfecta perquè
la dreta acusi la República de ser incapaç de mantenir l'ordre públic,
justificant d'aquesta manera la necessitat d'un cop militar.
La
veritat és que la II República aspirava a dur a terme una profunda
modernització del país amb: la reforma agrària, l'establiment d'un nou marc de
relacions entre l'Església i l'Estat o la reforma militar, però de manera molt
especial una reforma educativa que afectés a tots els nivells de l'ensenyament.
Creant escoles, formant mestres, promocionant un ensenyament laic i mixt. Però un
Estat que tenia a la població sotmesa amb un analfabetisme imperant, no podia permetre
que s’obrissin les finestres de l’Estat perquè entressin aires reformistes i
democràtics. Tot el llegat de la II República va ser ampli, però els 40 anys de dictadura
franquista, i la seva repressió sobre els partits i les organitzacions que van
proclamar la República, han portat a l'oblit d'aquests èxits.
La
II República va ser la primera institució que va acabar restablint les
llibertats i drets en el sentit més ampli com: el sufragi universal, el masculí
i sobretot el femení, va modernitzar l'Estat concedint les autonomies a
Catalunya i Euskadi, va voler sotmetre l'exèrcit al poder civil.
És
justament per tots aquests avenços que es van aconseguir, que em pregunto si
només és pura nostàlgia. Em nego a renunciar a la reconquesta dels valors
republicans i la seva plasmació en aportacions en camps tan diversos com la
cultura, l'economia, el món del treball o la política. Recuperant els principis
ètics en els quals es van assentar aquests valors, i que avui tant necessitem.
No podem oblidar el paper que van jugar les dones en la vida social, cultural i
política, ni els avenços que es van dur a terme en el terreny educatiu que
s'assemblen poc amb la realitat dels anys trenta. Però el que ningú pot posar
en dubte és la immensa tasca realitzada en la construcció d'una societat
d'homes i dones lliures i iguals.
La
II República va ser l'intent de el poble espanyol de lluitar pels seus drets i
conquerir la seva plena ciutadania. Per tant, crec que el millor homenatge que
podem fer a la II Republica és tornar-la a proclamar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada