Arxiu del blog

dissabte, 20 de juliol de 2019

El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat: eina o postureig?

Per respondre aquesta pregunta, probablement podríem trobar arguments per catalogar-ho de cert postureig i arguments per considerar-lo una eina de futur.

Que el sector de les persones amb discapacitat està sumit en una crisi gairebé estructural, no és cap notícia nova. Com tampoc ho és que les organitzacions representatives d'aquest col·lectiu, han estat treballant dur per revertir les retallades pressupostàries argumentades en la crisi i posant a la persona al centre del debat, amb més o menys èxit en funció del govern de torn amb el que els ens ha tocat ballar.

Durant aquest període de retallades i sota la presidència del President Artur Mas, es va proposar la creació del Consell de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT), amb la finalitat de facilitar el diàleg entre el Govern de la Generalitat i el sector de la discapacitat. En aquell moment el sector de la discapacitat representat en el COCARMI, va decidir plantar-se i no participar en la creació d'aquest òrgan fins que no es desencallessin els pagaments deguts pel mateix Govern.

Va ser amb el president Puigdemont que es va constituir el CODISCAT i es va posar en marxa amb la participació de tots els departaments de la Generalitat i totes les federacions membres del COCARMI. Aquest òrgan es reuneix dos cops l'any en sessió plenària i quatre vegades l'òrgan de govern. S’hi tracten temes que no acaben de funcionar i s'exigeixen explicacions de cada situació.

El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat s'ha posat en marxa amb moltes reticències per part del propi sector de la discapacitat. Va haver-hi desconfiances en el nostre sector de la discapacitat física representat en Junta Directiva de la Federació ECOM, i també hi va haver debat en el propi Comitè Executiu del COCARMI.

El per què el sector ha acceptat participar en la posada en marxa d'aquest Pacte Nacional? És ben evident. Les retallades pressupostàries iniciades el 2012 i la seva posterior congelació, no poden atribuir-se només al Govern de la Generalitat. Els pressupostos catalans s'han utilitzat com a arma llancívola contra l'anomenat "Procés". L'última vegada que els pressupostos de la Generalitat es van aprovar en temps i forma va ser el 2009. En els deu anys següents, fins a aquest 2019 cap pressupost s'ha aprovat quan tocava, a tots se'ls ha hagut d'aplicar com a mínim una pròrroga tècnica. I no només això, sinó que en pràcticament la meitat d'aquest període -quatre anys- en realitat ni tan sols hi ha hagut pressupostos nous i s'han prorrogat definitivament els anteriors.

Els números del 2013  es van haver de prorrogar amb motiu de les eleccions anticipades que va convocar el President Mas, després que Mariano Rajoy rebutgés la seva proposta de pacte fiscal, i es van mantenir així durant tot l'any tot esperant l'assignació de més recursos per part del govern espanyol que mai van arribar. Els comptes del 2014, per contra, anaven camí de ser els primers d'Artur Mas que s'aprovarien a temps, però una petició d'última hora del PP de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries els va acabar demorant igualment. I les del 2015 tampoc van rebre llum verda fins entrat l'any.

Resulta obvi que el bloqueig pressupostari i l'infra-finançament que l'Estat espanyol, mitjançant el govern del PP, ha perpetuat durant vuit anys per asfixiar l'administració catalana, ha tingut continuïtat amb l'any i quatre mesos que el PSOE porta manant.

Davant d'aquesta perspectiva d'irresponsabilitat política i de país demostrada pels partits polítics, tant de l'àmbit independentista (JXC, CUP i ERC), com els del Club del 155 (VOX, PP, Ciutadans i PSOE), el COCARMI va decidir apostar per la creació del Pacte Nacional per a disposar d'una eina de treball que permeti pressionar el Govern català o denunciar l'incompliment dels seus compromisos.

Independentment del control i denúncia de les polítiques i els incompliments que pugui cometre el Govern de la Generalitat, també es fa necessari el control i la denúncia de l'asfíxia econòmica que continua allargant l'actual Govern en funcions de l'Estat espanyol dirigit pel PSOE, que entre altres casos, continua retenint part de la recaptació de l'IRPF que per sentència judicial ha de lliurar a Catalunya.

Així doncs, el col·lectiu de les persones amb discapacitat, representat pel COCARMI, ha decidit donar un vot de confiança al Govern Català, participant en la constitució de la Taula del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, per un compromís amb les pròpies persones amb discapacitat i per un compromís amb les organitzacions que ens representen.

Cap comentari: