L’Ada Colau ha fet gala dels seus
propis principis, polítics i personals, posats al servei de la causa, i tal i
com va dir Groucho Marx "aquests són els meus principis, però si no li
agraden, no es preocupi que en tinc d'altres".
Si l'amor a la poltrona és el que
caracteritza a la classe política en general, la Colau pretenia transmetre la
imatge d'una lideresa impol·luta, que estava per sobre de qualsevol desig
malaltís pel poder. Doncs tot el contrari, la Colau és com la majoria de
polítics i s'ha passat pel angonal qualsevol principi de compromís polític amb
un projecte social o nacional.
La seva supeditació al suport del liberalisme
més voraç de Monsieur Valls (gran perdedor de les municipals a Barcelona), i la
seva claudicació a les directrius marcades pel Pablo Iglesias des de les
Espanyes, ha fet que la Colau s'hagi hagut d'empassar uns gripaus de la mida
d’elefants.
PODEM es va emportar una bona
clatellada a les eleccions nacionals del mes de març, però tot i això, aspira a
anar de la mà d'un PSOE que ha triomfat més per demèrits de l'oposició
ultradretana de Ciutadans i PP, que per mèrits propis.
Així doncs, als COMUNS no els ha quedat
més remei que convertir-se en la sucursal política de Pablo Iglesias a
Catalunya. Renunciant a la seva sobirania al territori català i deixant
abandonada a la seva sort a la secció catalanista d'Iniciativa.
Aquesta decisió de alinear-se amb
"l’eix nacional espanyol", obre un nou camí de conseqüències
totalment imprevisibles. La Colau i els COMUNS han passat a formar part del
club del 155. Aquest és un club privat que compta amb el beneplàcit de l'Ibex
35. És ben cert que quan l'oligarquia de l'Ibex 35 no et tem, és perquè tu ja
has passat a formar part de la seva cartera de clients. La Colau que
s'enfrontava a la banca pels desnonaments, res té a veure amb aquesta nova
alcaldessa, que agrada a la banca a la qual ella s'enfrontava en olor de multitud.
Cal no oblidar que el règim del 78 es
va teixir amb el suport dels militars franquistes, per garantir els interessos
econòmics de les famílies que van finançar el cop d'Estat del genocida
Francisco Franco.
Aquests nous companys de viatge de la Colau
marcaran en gran manera el futur de la ciutat de Barcelona. Aquest
posicionament de situar-se més a la dreta, fa que una bona part del seu
electorat s'hagi quedat orfe de lideratge.
El Miquel Iceta va ser el primer que va
proposar fer un "cordó sanitari" a l'independentisme, perquè aquest
no pogués liderar des de la capital de Catalunya. Doncs bé, per dur a terme
aquest projecte havia de tenir un "col·laborador necessari". La Colau
s'ha posat a punt per jugar aquest paper que li garanteix quatre anys més al
govern de Barcelona. Tot i que no hem d'oblidar que aquest oferiment del PSOE
pot suposar "l’abraçada de l'ós", exactament igual com el que li va
passar a l'Àngel Ros a l'última legislatura al capdavant de l'Ajuntament de
Lleida, deixant la terra cremada al seu successor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada