Arxiu del blog

dijous, 20 de setembre del 2018

"A por ellos": el clam del règim del 78.

El concepte de "Règim del 78" l'hem de situar en la Constitució espanyola que va recollir tot el procés cap a una suposada transició democràtica. El 23-F va suposar la posada de llarg d'un Cap d'Estat que aixecava molts dubtes a l'entorn de les democràcies europees.

Les famílies benestants durant el franquisme necessitaven prolongar el seu "statu quo" més enllà de la mort del dictador. Per tant, era necessari mantenir el control: del poder econòmic, del poder judicial, de l'Església catòlica, de l'exèrcit i dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.

El múscul del moviment antifranquista, veient l'èxit de les revolucions portugueses i gregues que havien fet caure a les seves dictadures, despertaven moltes pors i va fer que el Règim del 78 entrés a negociar, mitjançant la UCD, una sortida a una crisi que amenaçava amb desbordar els marcs del sistema capitalista. Per la seva banda, les burgesies basques i catalanes ja feia temps que havien trencat la col·laboració amb el règim franquista, eren part d'aquesta oposició democràtica, i amb la seva presència qüestionaven una de les potes del poder de l'Estat Espanyol, la seva unitat territorial i una administració centralista.

La mal anomenada "Transició" va començar proclamant la Llei d'Amnistia General, deixant impunes els responsables de tots els crims comesos durant el franquisme. El règim del 78 va ser com les institucions principals de l'antic règim, la judicatura amb l'Audiència Nacional, era la hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista, l'exèrcit i el rei, degudament maquillats, passaven de ser criminals a ser "democràtics". Cap d'ells va tenir que respondre mai pels seus crims. Més encara, el poder judicial es va encarregar "d’executar judicialment" al jutge Baltasar Garzón com un "avís per a navegants" per a tots aquells que gosessin traspassar les línies vermelles del franquisme.

Amb aquest escenari i després d'innombrables exemples que qüestionen la separació de poders a Espanya, podem veure com la suposada democràcia de l'Estat espanyol, salta definitivament pels aires amb la relació de correus electrònics enviats entre membres de la judicatura abans del Referèndum del 1- O. En aquests correus emesos pel canal oficial del Consell Oficial del Poder Judicial es qualifica de "nazis", "criminals", "colpistes", "violents" o de "fills de puta" als líders del procés català. Aquest canal és compartit per tots els jutges i que suposadament hauria de servir per intercanviar informació i documents. Només aquest fet fa que avui estiguem parlant d'un sistema judicial més pròpi d'una monarquia bananera.

És evident que no només afecta de manera directa a la separació de poders de l'Estat, sinó que afecta l'organització del suposat sistema democràtic del que l'unionisme espanyol tant es vanta.

Tenim davant nostre una prova irrefutable de la baixa qualitat del sistema judicial espanyol. A partir d'aquí ningú pot esperar sentències que estiguin en línia amb la legalitat internacional.

L'oligarquia del règim del 78 ha retorçat al màxim l'actual sistema legislatiu espanyol per utilitzar-lo com a excusa per intervenir, d'una manera decidida, el Procés català. Per això compta amb que les forces i cossos de seguretat de l'Estat els facin la feina de tergiversar la realitat per oferir atestats a la carta.

L'absència de capacitat política per afrontar una resposta democràtica amb les aspiracions catalanes, ha fet que no hi hagués cap escrúpol per tensar el sistema judicial. Amb aquests correus electrònics podem veure l'absència total de garanties judicials en el sistema espanyol.

El clam del "A por ellos" no era només una consigna per arengar a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, era el crit de guerra transversal a tots els poders de l'Estat espanyol. La consigna no era altra que la de "la fi justifica els mitjans".

El "Procés" català ha deixat en pilota picada al sistema democràtic espanyol. El món sencer està comprovant la qualitat democràtica d'Espanya. Així com la continuïtat del franquisme després de la mort del propi dictador assassí.

No espero res del Club del 155 (PP, PSOE i Ciutadans), ja que són ells els que han apuntalat el franquisme fins al dia d'avui. Però he de reconèixer que especialment em fa mal el silenci d'aquella esquerra del 14-M, que s'aixecava per lluitar contra el propi règim del 78. S'han convertit en uns xais més del ramat del 155.