L'Àngel venia embolicat en paper de
cel·lofana, com un gran executiu que havia fet carrera amb un peu en el sector
públic com a informàtic a l'Ajuntament de Barcelona de l'època gloriosa
socialista, i amb un altre a l'empresa privada ocupant càrrecs d'alta
responsabilitat en multinacionals com Coca-Cola.
L’Antoni Siurana sabia el que es feia.
Havia configurat una llista electoral amb persones rellevants de la societat
lleidatana, com una persona amb discapacitat física, el company i amic Candi
Villafañe i un crac de l'àmbit empresarial, però desconegut en l'àmbit polític
com era l'Àngel Ros. Ros va tenir una legislatura plàcida seguint a roda el
projecte que havia iniciat Antoni Siurana 23 anys enrere.
Dues legislatures seguides obtenint
majoria absoluta, el van transformar en un megalòman de manual. Segons
expliquen alguns periodistes, aixecava freqüentment el telèfon per a
"donar instruccions" per reorientar el rumb de qui estigués
despistat. En altres paraules, darrere d'una imatge de persona progressista i
amb un cert interès social, s'amagava una ideologia liberal de centre-dreta
exercida amb mà militar. Mai oblidaré l'escarni públic al quel va sotmetre a la
seva Regidora Marta Camps, quan es va atrevir a aixecar una cantonada petita de
la catifa. Senzillament era un avís per a navegants.
L'Àngel Ros és una persona molt
intel·ligent, ho sap tothom. Sabia que grans alcaldes havien caigut al no tenir
controlat al seu propi partit. Senzillament es va posar a la feina i a la
primera relliscada del PSC, va liquidar el Quim Llena com a president local del
partit i s’hi va posar ell mateix. Es va assegurar un sobresou entrant com a
Diputat en un Parlament on el PSC encara tenia rellevància.
Dins Grup Socialista del Parlament es
va alinear amb l'ànima "catalanista" del PSC. Es va convertir en una
de les veus que clamaven en la defensa d’un partit molt més arrelat amb Catalunya
i la seva gent. Però com que no tenia ni un pèl de ximple, ben aviat es va
adonar que per aquest camí tindria menys futur que una pinta en una associació
de calbs. I seguint la lògica del Groucho Marx; "Aquests són els seus
principis, però si no us agraden en tinc uns altres", i llavors va deixar
el càrrec de diputat i va prometre fidelitat a l'ala espanyolista del PSOE
català. Quan el partit ja entrava en caiguda lliure, l'Àngel Ros va prendre el
comandament per redreçar un rumb que l’ha acabat conduint al buit ideològic,
convertint-se en un president del PSC simbòlic i servil a l'estructura de
Madrid.
En l'àmbit lleidatà ha jugat molt bé
les seves cartes. En totes les llistes electorals que ell ha configurat, s'ha
cuidat molt bé de no posar a cap persona que política o intel·lectualment
pogués fer-li ombra. Res més fàcil que crear equips de perfil baix i mediocre,
perquè ningú tingui temptacions de usurpar-li la poltrona. Així i d'aquesta
manera, s'ha deixat portar per la inèrcia del vot socialista fidel de la ciutat
de Lleida per fer els seus tripijoc particulars.
Les dues legislatures amb majoria
absoluta l'han transformat en una persona que es creu que està tres graons per
sobre dels demés, permetent-se tirar de nepotisme i col·locar a familiars
directes, com el seu gendre, en càrrecs de confiança sense ruboritzar-se.
La patacada electoral que es va endur
el 24 de maig de 2015 en les municipals, el va obligar a deixar-se d’escrúpols
i fer un govern municipal de bracet de la ultra dreta espanyola. S'havia quedat
sense asos a la màniga per seguir fent jocs de mans. O pactava amb l'esquerra
independentista en ple "Procés", o sense escrúpols es deixava fer
"l'abraçada de l'ós" per garantir-se la poltrona l'última legislatura
i després buscar-se la vida.
De fet ha abandonat el vaixell abans
que aquest s'estavelli contra les roques. S'ha garantit un modus vivendi
indefinit amb un càrrec amb poca rellevància política, però que li permetrà encara
bé la jubilació i una bona agenda de contactes per a futurs "networkings
empresarials" en un país que “casualment” és un paradís fiscal.
Això sí, no podia deixar al seu gendre
solet en una alcaldia que ja no controlaria. Per tan, s’ho ha arreglat per
garantir que el pare dels seus néts pugui continuar vivint de l'erari públic. Així
doncs, que la Tere Cunillera va tenir que tragar i nomenar al gendre de l’Àngel
Sotsdelegat del “Gobierno” a Lleida.
L'Àngel Ros se n'ha anat de l'Alcaldia
de l'ajuntament de Lleida de la mateixa manera que va accedir a ella. Va entrar
per la porta falsa amb l'Antoni Siurana i ha sortit per la porta falsa camí de
l'ambaixada espanyola a Andorra. Jo em trec el barret, és un autèntic crac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada