El director general de CaixaBank, Juan
Antonio Alcaraz, ha assegurat que els desnonaments "forman parte de la
leyenda urbana, nosotros no hemos desahuciado a nadie", va dir "Los
bancos no queremos desahuciar a nadie; evidentemente tenemos una hipoteca, una
propiedad y queremos que la hipoteca se pague". Està clar que si noi!!! Tu
ets dels que creuen que una mentida repetida 1000 vegades acaba convertint-se
en realitat.
CaixaBank empastifa la seva imatge una
vegada i una altra amb els èxits socials que aconsegueix a través de la seva
"Obra Social la Caixa". En la meva opinió només hem de veure els jocs
de mans que fan amb la Responsabilitat Social Corporativa de la seva fundació,
per després mostrar les totes les seves polítiques neoliberals més radicals.
Són molt els projectes que desenvolupen
amb els col·lectius més vulnerables; amb la infància per a la seva alimentació
diària "cap nen sense bigoti", amb els col·lectius més desfavorits a
través del seu programa "incorpora", amb els emprenedors per donar
ajudes i crèdits als que intenten fugir de l'atur i la desesperació muntant la
seva pròpia empresa "emprèn". Aquesta és la cara més amable d'aquest
gegant bancari, que com tots té el seu revers de la moneda.
Ja fa anys que CaixaBank desenvolupa
estratègies de mercat en les quals es mostra bel·ligerant amb els moviments
socials. Corria l'any 2013 quan líders socials com l’Arcadi Oliveres (president
de Justícia i Pau) o la monja benedictina Teresa Forcades, durant la Diada
nacional de Catalunya l'11 de setembre, van plantejar encerclar les torres de
CaixaBank de l'avinguda Diagonal de Barcelona, amb la intenció de crear les
bases per a un canvi de règim polític, econòmic i social basat en una economia
cooperativitzada, una democràcia horitzontal i unes finances ètiques.
L'elecció de CaixaBank no va ser
casual. La Caixa s'ha convertit en el símbol del poder econòmic i financer de
Catalunya i a nivell estatal és la primera entitat d'Espanya en valor dels seus
actius: 350.989 milions d'euros, després d'absorbir a Caixa Girona, Banca
Cívica, Banc de València, etc. . De les 6300 oficines que posseeix el grup,
només 1581 són a Catalunya i el 65% del seu volum de negoci procedeix de fora
de Catalunya i de les Balears.
A més, el radi d'acció de CaixaBank
s'estén molt més enllà del propi sector financer i arriba al negoci dels
carburants, l'aigua, les telecomunicacions, les infraestructures i la salut. És
líder en pensions, assegurances i targetes bancàries. Amb més de 13 milions de
clients i una quota de mercat a Espanya del 14,6%, articula la seva influència
a través del poder econòmic de les seves empreses, els seus vincles amb mitjans
de comunicació, partits polítics i, fins i tot, amb la Casa Reial per la
vinculació de l'exresponsable Fernando Almansa o la pròpia filla del Rei emèrit
d'Espanya.
Cristina de Borbó va entrar a treballar
amb un gran endoll trifàsic que li reportava un sou de 200.000 euros anuals i
un lloc molt interessant, directora de l'Àrea Social ". Aquest salari
arriba avui als 300.000 euros anuals, i la infanta els percep en el seu nou
destí a Suïssa, on s'ha instal·lat fugint de la polèmica suscitada pel cas
Urdangarín. CaixaBank també va trobar un lloc de treball per a l'excap de la
Casa del Rei Alberto Aza, al que va nomenar membre del consell d'administració
de Criteria.
Com podem veure aquest monstre econòmic
estén els seus tentacles en tots els nivells del poder a Espanya, disposa de
més de 13.000 habitatges socials a Espanya i encara que s'omplen la boca dient
que "CaixaBank no realitza desnonaments d'habitatge habitual",
l'informe realitzat per la plataforma d'afectats per la hipoteca (PAH) al
costat del Observatori DESC indica que el 13,8% de les persones afectades per
un desnonament tenien la seva hipoteca a CaixaBank.
Per tant, el director general de
CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha quedat retratat públicament per la
provocació de les seves declaracions. Aquest no és l'estil que CaixaBank ha
utilitzat al llarg de la seva història. Sempre ha estat un monstre bancari que
ha mesurat molt les seves manifestacions públiques per cuidar la seva imatge i
mostrar-se com una entitat propera a la ciutadania.
És per això que el Juan Antonio Alcaraz
ha fet el paper de "l'enfant terrible" amb la seva intervenció per
omplir titulars dels mitjans de comunicació. Exhibint múscul i deixant molt
clar que en la nostra lògica occidental i capitalista, qui té diners mana i qui
no en té obeeix.
D'aquesta manera estem veient com un
banc com CaixaBank estan fent un gir copernicà per mostrar-se com una entitat
agressiva, que res té a veure amb el missatge ensucrat de la Fundació la Caixa
que s'està quedant sense ànima. Si "l'ànima de la caixa" de la qual
tant s'han omplert la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada