Triomf total, i sense pal·liatius, de
la diplomàcia catalana a Copenhaguen. Aquest dissabte passat, el president del
govern espanyol, va iniciar un atac desesperat llançant grans amenaces
d'activar la euro ordre de recerca i captura, si el nostre president sortia de
Bèlgica. Doncs bé, el President de Catalunya (el Molt Honorable Carles
Puigdemont), carregat de determinació i de valentia, ha anat Copenhaguen i a posat en ridícul al regne
d'Espanya.
Aquest viatge de Puigdemont a
Copenhaguen ha forçat que la Fiscalia General de l'Estat espanyol, corregués a
sol·licitar al jutge Llarena per activar l'ordre de "cerca captura internacional", tal com havia
amenaçat Rajoy dos dies abans. Però el jutge s'ha adonat que ja havien fet prou
el ridícul, com per tornar a ballar-la i perdre encara més credibilitat.
Estem davant d'una olimpíada de despropòsits
de l'Estat espanyol. Una mostra més d'això, és que a finals de la passada
setmana, l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez dels Cobos
(germà del cap de l'operatiu policíac que es va desplegar l'1-O), es va
presentar a una prova d'avaluació per entrar a formar part del Tribunal Europeu
dels Drets Humans. En la documentació de la seva candidatura constava que
parlava, llegia i escrivia perfectament en anglès. Doncs bé, quan els membres
del tribunal examinador li van fer preguntes, el Pérez dels Cobos no se li va
acudir res més que preguntar-los "Me lo pueden preguntar en español?".
Així doncs, aquí es demostra una altra batalla perduda en territori europeu per
l’Estat espanyol.
És més que evident que el Govern
d'Espanya no porta la iniciativa en el procés de creació del nou govern català.
Es fa palès que la bilis i l'odi són els que indueixen les decisions del govern
d'Espanya, que es supera per moments amb mesures cada vegada més
esperpèntiques. Rajoy va donant batzegades, a tort i a dret, per respondre a
les iniciatives del Parlament de Catalunya i del President a l'exili. Basa la
seva estratègia en una improvisació contínua, tal com ha vingut fent al llarg
de tot el seu mandat.
Tot i aquesta disbauxa, independentment
de com acabi formant-se el Govern català, és imprescindible que es comenci a
governar en interès de país, per donar solució als problemes enquistats dels
últims anys. Cal empoderar a les institucions catalanes de la capacitat de
gestió segrestada amb el cop d'Estat del 155.
El nou govern haurà de tenir la cintura
suficient per conjugar la gestió diària que necessita la societat catalana, amb
la defensa dels drets nacionals de Catalunya i amb l'alliberament dels ostatges
retinguts a les presons castellanes i la repatriació dels exiliats pel brot
franquista del 155.
Estem davant d'una situació en què la
societat catalana necessita un projecte de país que tingui en el seu nucli les
necessitats de la població. Catalunya no necessita ni líders messiànics ni
màrtirs de la causa. Tots i cada un dels que han participat en portar fins al
final el procés català, tindran el nostre reconeixement i agraïment, però ningú
és imprescindible perquè el procés continuï avançant fins a la victòria.
Jo demano que els parlamentaris que
estan segrestats a la presó i els que estan a l'exili, dimiteixin dels seus
càrrecs públics i donin pas a les persones de les seves candidatures que han de
substituir-los. El principal objectiu que ens hem de marcar és el servei a la
nostra ciutadania, sense oblidar el llibre de ruta del procés, ni les persones
que han donat la cara per defensar una societat democràtica i un país compromès
amb els pilars fonamentals de l'Estat democràtic.
Hem entrat de pet a l'etapa de la generositat.
El 21-D el poble català va parlar d'una forma clara i rotunda amb una
participació del 82% de la població i atorgant una majoria absoluta
independentista al parlament. És una majoria que permet governar de forma
clara, però que encara no permet vel·leïtats independentistes. Centrem-nos en
el que ens ha encarregat el poble i treballem per sumar més gent al carro de la
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada