L'atemptat de Barcelona ha posat sobre la
taula elements de debat que apunten cap a maniobres de l'Estat espanyol
encaminades a frenar l'independentisme. Una ciutadania catalana madura i
reflexiva, comença a deixar de creure en les coincidències i es qüestiona el
per què succeeixen les coses.
Poques hores després del sagnant atemptat
perpetrat a Barcelona per una cèl·lula terrorista d'Estat Islàmic, les xarxes
socials començaven a qüestionar-se si la deixadesa que el Cos dels Mossos
d'Esquadra estava patint per part del Govern d'Espanya, era una coincidència o
formava part de una estratègia desitjada per desbordar l'actuació del cos
policial català i donar arguments als indecisos perquè comencin a fugir
d'ideologies independentistes.
Les principals xarxes socials com Facebook,
Twitter, Instagram o LinkedIn (per anomenar les que tenen més nombre de
seguidors), van començar a convertir-se en un formiguer de missatges. I com
sempre, hi havia una gran majoria que lloaven els sentiments de solidaritat i
de fraternitat davant la tragèdia. Altres posaven en dubte el lloc i les dates
de l'atemptat.
La gent del carrer vam començar a buscar
informació per tenir referències de primera mà del que estava succeint. Un dels
primers fenòmens que vam poder presenciar va ser el de l'autocensura per no
difondre imatges escabroses de les víctimes de l'atemptat per respecte a elles mateixes
i les seves famílies. En el cas de Twitter es va fer una crida per penjar
imatges de felins, tal com va passar després de l'atemptat de Bèlgica el 2015.
Una de les primeres reflexions que començaven
a aparèixer en les xarxes eren sobre si els successos havien estat una
casualitat o un desig. Fets constatats com la prohibició de participar al Cos
dels Mossos d'Esquadra en organismes de control de la seguretat, en què
participen altres policies d’Espanya i que comparteixen informació tant a
nivell nacional com internacional, iniciava un debat sobre la idoneïtat del
atemptat per tenir l'excusa perfecta i poder iniciar actuacions contundents
davant d’una suposada deficient actuació de la policia catalana.
A hores d’ara ja s'ha confirmat, en diferents
mitjans de comunicació digitals i de premsa escrita, que la vicepresidenta del
Govern d'Espanya (Soraya Sáez de Santamaría) el mateix dijous dia 17 a la nit es
va reunir amb destacats membres del Comitè Federal del PSOE per pujar el nivell
d'alerta antiterrorista al nivell màxim de cinc. Això permetria utilitzar a
l'exèrcit als carrers, per suposadament prevenir nous atemptats. Però tothom
sap que això a Catalunya hauria suposat de facto, el prendre el control dels
carrers i del Cos dels Mossos d'Esquadra en vigílies d'un mes de setembre que
ha de desembocar en el referèndum del dia 1 d'octubre.
El que a aquelles hores de la matinada
apuntaven les xarxes socials, ho han confirmat a dia d'avui 22 d'agost, les organitzacions
majoritàries de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat com l'Associació
Unificada dels Guàrdies Civils (AUGC) i el Sindicat Unificat de Policia (SUP), amb
una nota de premsa on denuncien la manca de coordinació entre els serveis
d'intel·ligència d'aquests cossos policials amb els dels Mossos d'Esquadra.
Posant en perill la seguretat dels ciutadans i exigint-li al govern de de
Madrid que compleixi amb els acords de cooperació signats entre el Govern
d'Espanya i el govern de la Generalitat.
Que el Govern d'Espanya no li va fer gràcia l’eficàcia
de la policia catalana, ja ho vam poder
percebre quan el Rajoy va arribar a Barcelona set hores després de l'atemptat i
es va reunir amb totes les policies, a excepció dels Mossos d'Esquadra. En la
mateixa línia el ministre de l'interior (Juan Ignacio Zoido) va fer la seva
primera compareixença pública 48 hores després de l'atemptat. A més aquesta
compareixença va servir perquè poguéssim apreciar lo desinformat que estava,
quan va anunciar que "la cèl·lula terrorista havia estat
desarticulada". Minuts després els Mossos d'Esquadra comunicaven que la
cèl·lula no la donaven per desarticulada i que continuaven buscant el dotzè
membre del comando que constava com a fugitiu i que va ser abatut el dilluns 21
d'agost.
Així doncs, ahir vaig agrair la bona feina
feta pel Cos dels Moscos d'Esquadra i avui vull agrair la sinceritat de
l'Associació Unificada dels Guàrdies Civils i del Sindicat Unificat de Policia
per la nota de premsa conjunta que han emès i per l'últim paràgraf que diu
"SUP i AUGC reiteren el seu suport al treball dut a terme pels Mossos, que
han arriscat les seves pròpies vides per protegir la dels ciutadans, i per això
precisament, es fa més necessària una acció conjunta que no relegui la
solvència i el bagatge de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat,
ignorades en aquesta ocasió en perjudici de la Seguretat Pública ".
Com es pot observar, les "Clavegueres de
l'Estat" continuen funcionant a ple rendiment i la ciutadania catalana
cada vegada està més convençuda que "Catalunya no és Espanya".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada