Mossos d'Esquadra: un país i una policia!

Molts periodistes i molts opinadors del nostre país, s'estan fent ressó del nivell de maduresa que estan prenent les estructures d'Estat a Catalunya. Arran del sanguinari atemptat realitzat per l’Estat Islàmic, Catalunya ha demostrat de forma transversal que ja és un país. Ho ha demostrat per la professionalitat de la seva policia, per la maduresa de la seva ciutadania i per la coherència de les seves institucions de govern.

Hem vist com, tot i les traves que ha posat el govern d'Espanya, el Cos dels Mossos d'Esquadra ha estat al nivell de les millors policies europees. Ha actuat amb la professionalitat, amb la rapidesa i amb l'eficàcia d'un cos policial de primer ordre. Tranquil·litzant, amb la seva actuació, a un país trasbalsat per uns atemptats esperats.

L'èxit de l'actuació dels Mossos no ha estat fàcil pel gran nombre de pals a les rodes, que el govern d'Espanya (amb el Rajoy al capdavant) ha posat perquè la nostra policia fracassés una i altra vegada.

Van començar per vetar l'assistència dels Mossos a les reunions de la Interpol. L'objectiu d'aquesta decisió no era altre que el d'ocultar a la policia catalana la informació internacional que en aquelles reunions es compartia. Jo em pregunto, quin era l'objectiu final per ocultar aquesta informació? La resposta sembla bastant òbvia, l'objectiu no era un altre que impedir que els Mossos d'Esquadra poguessin treballar de forma eficaç.

No contents amb això, van deixar de convocar les reunions periòdiques de la Junta de Seguretat Nacional des de l'any 2009. Per tant, mitja legislatura del govern del Zapatero i tota la legislatura del Rajoy (un total de vuit anys), es va deixar de convocar a aquest grup d'experts, sabent que estàvem en Alerta 4 (d'un màxim de 5) de risc de patir un atemptat.

Per aprofundir més en l'aïllament dels Mossos d'Esquadra, aquests no van ser convocats a cap reunió del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme (CITCO) des de l'2011, any en què Mariano Rajoy va assumir la Presidència del Govern. Per tant, la policia catalana havia de proveir-se de informació a través d'altres policies europees i de l'Ertzaintza (policia basca) que aquesta si que assistia a aquestes reunions i disposava d'informació.

No contents amb tot lo descrit anteriorment, al juny de 2017 van impedir la creació de 500 places noves d'agent dels Mossos, amb pretextos tan grollers com el límit pressupostari. L'objectiu ha estat el de limitar al màxim els moviments i l'eficàcia de la policia catalana.

Per acabar de tancar el cercle, hi havia avisos dels serveis d'intel·ligència dels principals països de la Unió Europea, en els quals s'assenyalava a Espanya com un dels països candidats a patir el pròxim atemptat integrista. Per aprofundir més en la maniobra criminal de l'Estat espanyol, fa tot just quatre mesos la Central Intelligence Agency (CIA) o el que és el mateix l'Agència Estatal d'Intel·ligència dels Estats Units, va enviar informació a l'Estat espanyol, apuntant a Barcelona com l'objectiu de l'atemptat imminent. Prova d'això són les declaracions, del passat 12 de juliol, de l'exministre d'Afers Exteriors (García Margallo), en què deia "A partir de la segona quinzena d'agost començaran a passar coses a Catalunya". La veritat és que tampoc necessitàvem a la CIA per saber que l'objectiu era Barcelona. La capital de Catalunya és un dels pols turístics més destacats del món i era obvi pensar que un atemptat aquí tindria un ressò mundial.

Per si no n'hi hagués prou, al maig de 2015 el Cos dels Mossos d'Esquadra va presentar una denúncia davant el jutjat, assenyalant a la Policia Nacional espanyola com la responsable d'un delació als membres d'una Cèl·lula gihadista que els Mossos estaven investigant . Tots els membres d'aquest grup terrorista van fugir i tres d'ells van ser detinguts per la policia búlgara. El jutge va arxivar la denúncia per no haver d’estirar de la manta i i exposar a la llum pública les clavegueres de l'Estat espanyol.

Durant les hores posteriors a l'atemptat, Catalunya va estar deixada de la mà de Déu i va haver de fer front a l'embat terrorista amb els seus propis mitjans. Només teníem a la nostra policia per combatre els assassins que ens atacaven. Doncs bé, els Mossos van actuar i van vèncer.

Doncs bé, malgrat totes les traves posades pel Govern d'Espanya, els Mossos d'Esquadra van estar al nivell que els catalans esperàvem d'ells. Una actuació eficaç, ràpida i contundent per desmantellar la cèl·lula gihadista, ha posat a la policia catalana al mapa europeu i de retruc ha focalitzat a Catalunya com un país amb aspiracions d'Estat.

No vull pertànyer a un estat en què el seu president apareix amb set hores de retard a l’hora dels assassinats. No vull pertànyer a un país que els seus mitjans de comunicació i el seu President es pengen les medalles de l'èxit, silenciant el nom de la policia catalana.

Vull agrair el treball realitzat pels Mossos i transmetre tot el meu suport per als agents que van haver d'intervenir.