El
descontentament amb el President de la Taula, Oriol Illa, ve des de fa prop
d'un any. Un conjunt d'entitats de la Taula, concretament 7 de les 13 federacions
que formaven part de la Junta Directiva, van demanar la dimissió del president
Oriol Illa, argumentant que com a president no havia respectat els acords i
posicionaments pactats a la junta sobre qüestions estratègiques del sector.
Aquesta actitud del president ha generat un problema greu de governabilitat de
l'entitat. Cal recordar que l'Oriol Illa presidia la Junta Directiva de la Taula,
en representació del Moviment Laic i Progressista, tot i que paral·lelament
havia estat militant d'Esquerra Republicana.
Una
de les crítiques més dures que es fa sobre l'expresident, és la seva debilitat
de negociació amb el Govern de la Generalitat, posant en moltes ocasions a la Taula
en una posició de debilitat respecte als acords amb el Govern de la
Generalitat.
Durant
l'assemblea el Oriol Illa va fer un últim esforç per mantenir la seva poltrona
oferint-se com a president, amb el compromís de convocar eleccions a l'octubre
i no presentar-se a l'elecció. Davant d'aquesta posició, el sector crític es va
oposar i el va instar a dimitir o afrontar una moció de censura.
Aquesta
crisi posa de manifest la perillositat que suposa introduir "troians"
que silenciïn les crítiques al govern. Aquesta politització del sector social
l'únic que aconsegueix és crear divisió en el mateix sector. Evidentment
aquesta divisió afavoreix de forma clara, els posicionaments del govern a
l'hora d'afrontar negociacions sectorials.
El
sector crític amb la gestió del president Illa, estava composat per entitats de
gran rellevància dins el sector social a Catalunya com: COCARMI (plataforma
representativa del sector de la discapacitat), Dincat (Plataforma
representativa de la capacitat intel·lectual), ECOM (plataforma representativa
de la discapacitat física), ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), Federació
Catalana de Voluntariat i la Federació de Cooperatives d'Iniciativa Social.
Aquestes entitats van reivindicar en nombroses ocasions, en el si de la Junta
Directiva, la necessitat de tenir un paper més crític amb el govern de la
Generalitat i també reestructurar les funcions del director general Toni Codina
per evitar que assumís funcions de representativitat política i dediqués el seu
esforç a funcions de governança interna.
És
evident que aquesta crisi interna apareix en el pitjor moment. Quan la gestió
dels recursos públics destinats a l'àmbit social està a la corda fluixa. Ara
era més necessari que mai tenir una plataforma representativa de les persones
més vulnerables, amb un gran nivell de fortalesa i capaç d'afrontar nous reptes
socials pendents de resolución.
La
situació política actual comporta riscos en la gestió de polítiques socials
dedicades als sectors més desfavorits. El fet d'haver treballat durant dos anys
amb pressupostos prorrogats, ha suposat un greu problema de gestió i tresoreria
a les entitats d'iniciativa social. És per això que aquestes entitats
necessitaven d'un president i d'un director general capaços d'aglutinar i
defensar els mandats que emanaven de l'òrgan de govern de la Taula com és la
Junta Directiva.
Estem
en mig d'una crisi generada per les ambicions per començar la seva carrera
política d'un president i les ambicions presidencials d'un director general.
Així doncs, la Taula haurà de plantejar-se un canvi substancial si vol
continuar representant a tot el tercer sector social de Catalunya. Al meu
entendre la Taula només pot reorganitzar-se políticament si posa ordre en la
seva organització tècnica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada