Espanya és un país on la religió ha
tingut un pes important en totes les anades i vingudes al llarg de la seva
història. No cal recordar que l'Església Catòlica va prendre partit d'una
manera decisiva al cop d'Estat encapçalat pel dictador Francisco Franco.
No fa molt de temps hem pogut sentir
com ex ministres de la talla de Fernández Díaz, feien afirmacions en què
comparaven l'avortament amb pertànyer a la banda terrorista ETA. L'expresident
del parlament valencià, el popular Juan Cotino va defensar que les dones que
volguessin avortar, tinguessin que veure primer la ecografia del fetus.
Aquest és un problema de la religió
viscuda des del integrisme, com ho fan sectes com l'Opus Dei, els Legionaris de
Crist i altres sectes que conformen el nucli dur del poder econòmic, polític,
mediàtic i empresarial del nostre país.
Amb això podem veure que l'integrisme
no és només patrimoni de l'islamisme. L'integrisme és una actitud d'alguns
col·lectius que interpreten els principis d'una confessió religiosa des d'un punt
de vista immobilista, aportant part de la seva doctrina en la interpretació que
realitzen.
Avui hem tingut un bon exemple amb la
nota emesa per la cúria vaticana en la qual fan una interpretació de la religió
catòlica, des d'un punt de vista ultraconservador i molt allunyat de la
percepció social majoritària, tal com vénen fent al llarg de la història.
En una carta als bisbes de tot el
planeta, el cardenal Robert Sarah va dir que les osties poden tenir baix
contingut de gluten, però va aclarir que han de tenir suficient proteïna de
blat perquè no necessiten majors additius. Els catòlics sostenen que el pa i el
vi servits en l'Eucaristia es converteixen en el cos i la sang de Crist a
través d'un procés conegut com transsubstanciació.
En resum, que de cop la cúria vaticana
ha menyspreat a tots els feligresos practicants que tinguin celiaquia. Suposo
que això deu ser obra de la "caritat cristiana", que un cop passada
per la llinya de les autoritats eclesiàstiques de la cúria vaticana, són
capaços d'emetre sentències tan absurdes i tan poc solidàries com la sentència
del cardenal Robert Sarah.
Una cosa és la religió i una altra molt
diferent la interpretació que determinats "avis senils de la cúria
romana" són capaços d'emetre sense posar-se vermells. Està clar que la
poca vergonya també circula per la Ciutat del Vaticà.
Cada vegada tinc més clar la certesa de
l'equació: "com més és l'educació, menor és la submissió religiosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada