Quan
Jordi Pujol i Soley (president) va accedir a la presidència de la Generalitat,
al març de 1980, el seu tercer vailet Jordi Pujol Ferrusola (des d'ara Junior)
tenia tot just 17 anys. A aquesta primerenca edat i a recer de la quota de
poder del seu pare, el Júnior va començar la seva carrera de "empresari de
pa sucat amb oli". Aquest noi de casa bona, va començar per heretar
l'arrogància i prepotència que té el clan Pujol a l'hora d'interactuar al món
dels negocis.
La seva
visió empresarial consistia a trobar inversors que estiguessin disposats a fer
negocis amb els diferents serveis que emanaven del govern dirigit pel seu pare.
Per una
banda, el President (Pujol i Soley) manifesta en una entrevista a La Vanguardia
que té certs càrrecs de consciència, per no haver dedicat prou temps a la seva
família i en especial a l'atenció dels seus fills quan aquests eren petits i
més ho necessitaven. Fruit d'aquesta mala consciència, Pujol deixa fer als seus
fills (especialment al Junior). Per tant, la relació del patriarca del clan
Pujol amb els seus fills, vindrà marcada pel fet que el cap de família va
dilapidar, mentre forjava les seves iniciatives per construir el país, els
diners de l'avi Florencio sense pensar en fer diners per als seus fills,
obcecat com estava a reconstruir Catalunya. Segons un baró convergent i molt proper
al llavors president, els fills sempre han cregut que Pujol va fer una mala
passada a tots plegats, al seu avi Florenci, a la seva mare i ells mateixos.
És amb aquest
entorn familiar afavoreix que el Júnior decideixi iniciar tot un seguici de
negocis que giren a l'entorn del poder del govern que presideix el pare. Junior
no té un perfil professional i acadèmic que li garanteixi la perspicàcia
suficient, com per moure’s en aquest món de taurons dels negocis. Durant els 23
anys del govern del seu pare (1980-2003) Junior es dedica a entrar i sortir de
les diferents conselleries del Govern de la Generalitat, per donar instruccions
als titulars i noms de recomanats en determinades activitats.
Junior
conscient que moltes de les seves actuacions podrien ser discutides pel seu
pare utilitza una estructura de matriarcat, en la qual la seva mare Marta
Ferrusola es converteix en la protectora de les activitats (lícites o il·lícites)
de tots els seus fills.
Per
tant, Junior madura personal i empresarialment en un entorn en el qual ell
marca les pautes e ningú li discuteix els mitjans utilitzats per aconseguir els
seus objectius. Ell al costat de companys de col·legi com Felip Puig i el seu
germà, establir les regles de relació amb el poder que ostenta el govern de les
Generalitat.
De la
taula familiar dels Pujol-Ferrusola és qui ha generat una llegenda pròpia més
variada i qui té un perfil més polèmic i controvertit. El seu nom va saltar amb
força als diaris quan es va produir la crisi entre Pujol i Roca els anys 92-93,
com un dels caps principals de les guerrilles antiroquistes, però la seva
peripècia arrenca molt abans. Està casat amb Mercè Gironès, filla de Ramon
Gironès, militant que ha estat gerent i un dels puntals de l'agrupació
Sarrià-Sant Gervasi de CDC, i va participar en les pugnes contra Roca a 1992.
En resum
que el Júnior (o el Nen) ha tingut sempre un punt d'arrogància, que feia que es
sobre valorés en relació als altres. O sigui, seria d'aquest tipus de persones
que si el compres per el que val i el vens pel que ell es pensa que val, pots
fer el negoci del segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada