“Manos Arriba" encara que no estiguin netes.

Que un pseudo-sindicat de funcionaris de la ultra dreta espanyola defensora del franquisme a ultrança, es faci anomenar "Manos Limpias" té la seva conya marinera. Si més no, per voler-se disfressar de Robin Hood per a la defensa de causes justes. 

En la meva opinió era prou evident que l'extrema dreta espanyola, post franquista, estava camuflada dins de la banda del Partit Popular i la FAES. Des d'allà s'han teixit totes les estratègies, hagudes i per haver, per influir en els tres poders de l'Estat. En el legislatiu fent intents de retrocedir en lleis progressistes com la de l'avortament o impulsant la Llei Mordassa, en l'executiu ignorant lleis com la de la memòria històrica i protegint imputats del règim franquista sol·licitats per jutges argentins, en tercer lloc fent que el poder judicial es converteixi en una titella en mans de la "crosta de sempre", que és la que ha tutelat el viatge del franquisme a la monarquia parlamentària.

Com a ciutadà sento autèntica vergonya que hagin de ser gent com aquesta, la que hagi abanderat causes com la de la germana del Borbó petit. A la que ni els propis advocats de l'Estat han estat capaços de defensar els interessos de la ciutadania espanyola i en la qual el fiscal s'ha convertit en el principal actor de la defensa borbònica.

La primera pregunta que em faig és: Qui hi ha darrere de "Manos Limpias"? Segons un excol·laborador del sindicat (l'empresari Fernando Martínez Dalmau), darrere d'aquesta escenografia es mouen els interessos de grups de comunicació o presidents de grups immobiliaris.

Aquesta organització es defineix com un "sindicat d'àmbit nacional", en canvi no tenen representació en cap centre de treball. Va ser fundat per Miguel Bernad, que va ser exsecretari general del "Frente Nacional", partit d'ultradreta creat al 1986 per Blas Piñar per reconstruir "Fuerza Nueva". 

Aquest grupuscle feixista ha estat presentant centenars de denúncies per captar l'atenció dels mitjans de comunicació. La gran majoria d'aquestes han estat desestimades pels òrgans judicials.

En la seva estratègia de defensar els interessos de la casta franquista que continua instal·lada en els llocs de poder, ha teixit estratègies d'atac furibund contra l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, al que finalment van inhabilitar acusant-lo de prevaricació en declarar-se competent en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme.

Aquesta oligarquia que havia tingut el poder durant el franquisme, necessitava una organització que fes la guerra bruta per atacar els punts claus del sistema. Necessitava una mà executora que es guanyés la simpatia popular i que fes atacs selectius per acovardir qualsevol intenció de trencar el status quo existent.

En la seva ànsia alimentada pels èxits aconseguits, han trepitjat alguns ulls de poll de gent massa influent. Protagonitzar l'atac directe a la Monarquia que ha acabat assentant a la germana del Borbó a la banqueta, ha suposat passar una línia vermella imperdonable. Però molt més imperdonable és el atrevir-se a fer xantatge a aquesta oligarquia econòmica que ha dirigit les grans empreses del IBEX-35 i bancs del país. Mare de Déu! Fins aquí podíem arribar!

Aquesta organització ha funcionat durant 20 anys recollint èxits i nodrint-se econòmicament de moltes empreses que es consideraven defensades per aquesta organitzacio. Aquesta eufòria els ha impedit que mesuressin correctament les seves forces a l'hora de buscar objectius per atacar. Per tant, veurem què és el que aquesta oligarquia amenaçada permet que surti a la llum pública.

Per ser sincer, no tinc grans expectatives que s'airegin els autèntics ressorts d'aquesta "presumpta" organització criminal.