La
que va ser la "nena prodigi" de Rodríguez Zapatero, portava una
carrera professional fulgurant. Estava acostumada que accedia als llocs de
màxima representació per designació digital, és a dir, per nomenament a dit.
El
2004 va entrar al congrés com a diputada per la província de Barcelona, les
seves bones estratagemes van fer que de seguida la nomenessin vicepresidenta
primera de la Cambra. El 2007 va hipnotitzar al Zapatero i la va nomenar Ministra
de l'Habitatge, deixant la seva empremta en el seu pas per aquest ministeri amb
el marrón dels lloguers barats per a joves. El 2008 va ser nomenada ministra de
Defensa pel mateix dit que la va nomenar en l'altre ministeri.
La
fam de poder i d'escalar políticament va fer que fos un dels voltors carronyers
que aspiraven a esquarteren el cadàver del Pérez Rubalcaba, després de la gran
hòstia electoral que aquest es va pegar en les eleccions de 2011. Aspirava a
ser la redemptora de la " Gauche Divine " i instaurar el somriure del
règim del puny i la rosa. Llàstima que els barons andalusos i castellans no es
van fiar d'una noia jove talentosa, però que tenia un llast que acabaria amb la
seva ambició de coronar-se reina del PSOE. Aquest llast no era un altre que el
fet de ser catalana.
Al
Congrés del PSOE de Sevilla va mantenir expectatives reals d'aconseguir el tron
fins a l'última nit. Els Guerra, González, Bono i Patxi López van començar a
fer trucades, com a bojos, perquè en la votació del dia següent la "nena
dels somriures" es fotés una morrada. Era millor un paio mal·leable i sense
ànima com el Pedro Sánchez! El disgust va ser tan gran que va agafar una
rebequeria i es va exiliar a Miami per plorar la seva ira continguda, amenaçant
amb tornar.
La
seva última gran derrota va ser el passat 20 de desembre, quan complint la seva
amenaça de tornar, va recollir els pitjors resultats socialistes a Catalunya.
Només li quedava la possibilitat que Pedro Sánchez pogués fer govern i el dit
màgic tornés a assenyalar-la per a un càrrec públic.
Un
cop arribat al punt que la ineptitud del Sánchez i els barons del PSOE han
impedit un govern progressista d'esquerres, la "nena prodigi" es veia
en l'obligació de sotmetre, per primera vegada a la seva vida, a la valoració de
les bases socialistes de Catalunya. Haver d'afrontar unes primàries mai havia
format part de les seves estratègies polítiques. El dit màgic sempre havia
solucionat les seves aspiracions i anhels.
Afrontar
unes primàries a Catalunya on no tenia asos a la màniga (perquè els seus amics
estan a Madrid) per guanyar-les, era un suïcidi polític que ella no es podia
permetre. Un cop més presa del pànic surt corrent amb la cua entre les cames a
la recerca de dits que la assenyalin per continuar vivint de la política.
Personalment
considero que la carrera política de la "nena prodigi" està totalment
liquidada. Fugir per no afrontar les derrotes i estructurar una carrera
política a base d'amiguismes que t’assenyalin amb el dit per créixer
políticament forma part de la política del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada