La poca vergonya del Partit Popular.

Aquest cap de setmana hem assistit a la presentació de l'estratègia contra l'independentisme català, que Mariano Rajoy va anunciar fa pocs dies al Congrés dels diputats. De fet no ha suposat cap sorpresa saber que la seva estratègia consistia únicament en l'amenaça, així com el vaticini que als catalans ens caurien totes les plagues bíbliques existents i per existir.

Han desembarcat a Barcelona amb la pedanteria i la xuleria d'aquell que té por al futur que se li acosta i que l'única manera que coneix perquè no se li noti la seva por, és la fugida cap endavant. Lluny de plantejar estratègies intel•ligents per convèncer al 70% de l'electorat català que vol ser consultat, arriben aquí com els hooligans dels falangistes que van mostrar el seu estil en la celebració de la diada oficial a Madrid.

Aquesta gentussa del Partit Popular no se n'ha adonat que estem en ple segle XXI. Que l'Estat espanyol no pinta res a nivell internacional, tal i com ho prova la submissió als designis de la Unió Europea o el que és el mateix de l’Angela Merkel.

Estem veient constantment proves de nerviosisme i de debilitat política en tots els moviments del govern d'Espanya. Hem vist com el ministre Moratinos ha enviat un dossier de 200 fulls a totes les ambaixades perquè puguin contra argumentar les reivindicacions de Catalunya. Quan un ministre d'afers exteriors ha de donar aquestes instruccions als seus ambaixadors, és que aquests no tenen gens clar què és el que han de respondre quan els diferents governs els pregunten què és el que està passant a Catalunya.

Una altra prova d'aquest nerviosisme ho estem veient en la forma en què el Partit Popular està orientant el conflicte català. Ha obert, d'una forma clara i rotunda, la campanya electoral per a la defensa del NO a la independència i, tal com va dir el president de la Generalitat, això indica que ja tenen coll avall que d'una forma o d'una altra hi haurà una consulta a la ciutadania.

Però el que més m'ha indignat de tota aquesta estratègia, és la manca d'ètica i d'escrúpols a l'hora d'utilitzar el dolor de les famílies que han tingut en el seu si víctimes d'ETA. No descobriré la sopa d'all quan afirmo que la sang vessada pels terroristes d'ETA, ha estat un filó de vots que la dreta espanyola (representada pel Partit Popular) ha utilitzat sense cap tipus de vergonya. El que ja passa la línia vermella de la tolerància, és les acusacions que la Camacha ha fet públicament dient que el Partit Popular de Catalunya s'ha sentit amenaçat igual que passava al País Basc. Catalunya mai ha viscut, ni de prop, la tensió ni la pressió terrorista basada en l'ús de la força a punta de pistola. A Catalunya no s'ha vessat ni una gota de sang per defensar el nostre país i la nostra cultura. L'únic moviment que defensava l'ús de la violència "Terra Lliure", mai va tenir la cobertura social que ha tingut i té ETA a Euskadi.

Aquest és el Partit Popular que hem d'esperar d'ara endavant, un Partit Popular que vindrà a casa a insultar-nos, acovardir-nos i, ells creuen que és possible, adoctrinar-nos. Els catalans i les catalanes estem en un punt en què no ens espanta el xoc de trens, així que els recomano a totes aquestes ments tan brillants del Partit Popular, que abans d'amenaçar tinguin clar si les seves amenaces són creïbles, perquè en cas contrari només fan el ridícul.