El mateix govern espanyol, a través del seu ministre d'afers exteriors, ha enviat un document a les ambaixades i consolats amb arguments per neutralitzar el procés sobiranista català amb arguments com que el independència comportaria "un empobriment econòmic segur" i que la "vocació europeista de Catalunya es veuria truncada ". A més, en el manual elaborat pel govern d'Espanya, es nega que hi hagi un "espoli fiscal" sinó que, segons ells, es tracta d'una "contribució a la solidaritat prevista a la Constitució. Però el que sí que està clar, és que el govern espanyol admet i reconeix que té un litigi amb Catalunya, al qual no hi troba solució.
D'altra banda, el govern de la Generalitat ha enviat una carta a tots els líders polítics de la Unió Europea i als caps d'Estat dels principals països del món, en el qual fa una glossa de l'actitud pacífica del poble català, entenent aquest pacifisme com una aposta decidida per governar-se a si mateix i deixar de ser menyspreat i extorsionat pel govern d'Espanya. A més de la carta, Mas també ha inclòs en el seu envio un memoràndum enviat als 27 líders dels Estats de la UE i 45 països més. El memoràndum del departament de Presidència aclareix que la celebració de la consulta és una qüestió política i no de legalitat perquè "cap llei espanyola ho prohibeix". Mas subratlla que el seu Govern sempre ha estat disposat a dialogar, una actitud que ha volgut contrastar amb l'actitud sempre negativa del Govern espanyol.
És clar que el xoc de trens està servit i en tot aquest procés, tots i cada un de nosaltres, com a ciutadans a títol individual, tenim un paper transcendental. A partir d'ara hi haurà una lluita desigual entre un aparell de l'Estat espanyol, amb servei d'intel·ligència inclòs (si és que se li pot dir així), i un govern català asfixiat econòmicament des de Madrid i que l'única arma que té és el compromís de la ciutadania explicitat en les dues últimes edicions de la celebració de la diada nacional de Catalunya.
De moment, la premsa estrangera està descobrint que a Catalunya hi ha una majoria social a favor d'una consulta o un referèndum sobre la independència. El que no acaben d'entendre aquests periodistes estrangers, és l'actitud del govern espanyol d'amagar el cap sota l'ala i fer veure que no passa res. Han estat massa anys de foment d'actituds català fòbiques, tant des de governs del Partit Popular, des de governs del PSOE, que ara es troben en una situació que l'única sortida que els proporciona és la de la negació de la realitat catalana.
Davant d'aquesta situació, ha hagut de ser la pròpia societat civil catalana que mitjançant mobilitzacions ciutadanes, aconseguis crear la pressió suficient com perquè els representants dels nostres partits polítics, es vegin forçats a aparcar les seves misèries partidistes i a prendre decisions en clau d'Estat català. La gent hem passat per sobre de la classe política i els hem enviat un missatge clar i contundent que comencin a treballar, d'una punyetera vegada, en la resolució del conflicte que el nostre país té amb Espanya. La resposta a aquesta pressió ha estat l'anunci de les preguntes encadenades de la consulta i l'establiment del 9 de novembre com a data per a la consulta. El fet de publicar el contingut de les preguntes i l'establiment de la data, han generat una gran dosi de nerviosisme a les Espanyes, ja que es visualitza com a real, allò que fins ara els havien venut com una il·lusió electoral dels nacionalistes catalans.
És ben cert que des de les diferents institucions espanyoles es posaran en marxa campanyes de desprestigi i d'assetjament personal a individus que tinguin certa notorietat en tot aquest procés. Per a això s'utilitzaran referències constants al marc legal existent, que teòricament fou creat per dotar-nos d'un ordre en les nostres relacions, però que a la pràctica servirà per subjugar els anhels del poble català a les directrius d'una Espanya atrotinada. Aquest és just el moment en què es visualitza d'una forma clara que les lleis de tot aquest entramat, tenien com a objectiu encotillar i emmordassar els anhels independentistes dels catalans. Espanya va pensar que d'aquesta manera ho tenien tot lligat i ben lligat, ja que si algú s'atrevís a aixecar-se contra aquestes lleis, la resposta no podia ser una altra que l'enviament de l'exèrcit com sempre havien fet . Però van oblidar un petit detall, ara i avui Espanya està a Europa i només per aquest fet , hauran de ficar-se els tancs per on els càpiguen. El que tinc molt clar és que quan les lleis es converteixen en cadenes, no queda més remei que tallar-les sigui com sigui.
El reguitzell d'esdeveniments que viurem durant aquest any 2014, seran oportunitats que la nostra generació tindrà per canviar la història del nostre poble. Cada generació només té una oportunitat, al llarg de la seva vida, d'incidir en el canvi de la història del seu poble. En aquest cas (més per sort que per desgràcia) ens ha tocat a la nostra generació el poder incidir en els canvis necessaris per a l'autodeterminació. Preparem-nos per una lluita pacífica llarga i dura. Guanyarem-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada