El Partit Popular ha donat recer a tot el ventall de la dreta espanyola, des del centredreta moderat fins a l'extrema dreta totalitària. Per tant, se li plantejava un panorama molt complicat a l'hora de gestionar el "tempo " democràtic.
En el seu moment va gestionar els assassinats d'ETA, com un valor electoral del qual va treure grans rendiments per les Espanyes profundes. Tenir al davant un enemic clar i reconegut per tota la comunitat, facilita molt el missatge a l'hora de comunicar en unes eleccions. Aquest afany sagnant de la dreta espanyola va arribar fins a tal punt, que no només es beneficiava dels assassinats dels seus propis coreligionaris, sinó que a més s'apuntava els morts socialistes. Podíem veure com la dreta més reaccionària, amb Aznar al capdavant, era capaç d'utilitzar la sang vessada per ETA per amagar, a l'electorat, l'ala més feixista del franquisme.
Els fets són evidents i els resultats obtinguts amb aquesta estratègia van ser excel•lents. Però els temps canvien i la dreta espanyola necessita altres al•licients per oferir com a carnassa. Després de la desaparició d'ETA, estava clar que el Partit Popular es quedava sense enemics i corria el risc que es fessin visibles substrats més feixistes, que aparegués en públic aquesta dreta franquista que sempre han volgut amagar.
Està clar que en aquesta estratègia no els ha importat gens ni mica la fractura social que han ocasionat, no només en la població, sinó també en les institucions democràtiques d'Euskadi i d'Espanya. Així doncs, la gran disjuntiva que es planteja ara als responsables del Partit Popular és convertir o no el debat sobre Catalunya en una nova causa de fractura, en una manera de recuperar vot a costa de provocar el rearmament del nacionalisme espanyol més feixista. El silenci del president del Govern, la immobilitat total del Partit Popular, pot tenir com a conseqüència la radicalització de l'independentisme català, de manera que l'opció secessionista acabi associada a Esquerra Republicana de Catalunya i a la CUP, convertides en minories majoritàries més fortes que una indefinida Convergència i Unió. Un escenari de fractura que tindria costos, però que convindria segurament a la maquinària de poder dels Populars, disposada sempre a llançar el preu dels seus fracassos sobre les esquenes de les institucions de l'Estat.
A la fundació FAES (laboratori ideològic del Partit Popular), tenen molt clar que és millor córrer el risc de deixar a Catalunya en mans d'Esquerra Republicana i la CUP (amb un PSC desaparegut i una CiU extremadament debilitada) i optar a controlar totes les regions d'Espanya, que fer polítiques integradores però que no tinguin els resultats electorals esperats (sobretot a curt termini). La fractura social que es pot generar a Catalunya, la dreta espanyola l'assumeix com un cost col•lateral de la seva estratègia electoral. Encara més, si aquesta estratègia electoral comporta el reduir el pes del PSOE a la mínima expressió.
Deixar als socialistes que vagin repetint el seu mantra del federalisme, és una victòria segura ja que el federalisme que proposen només es pot dur a terme si el Partit Popular li dóna el vist i plau, per obtenir la majoria suficient que es necessita per modificar la constitució. És com aquell antic proverbi xinès que deia "asseu-te al teu portal fins veure passar el cadàver del teu enemic".
Per tant, el "problema català " pinta que serà l'estratègia que utilitzarà el Partit Popular perquè no es parli dels 6 milions d'aturats, ni de la corrupció del propi partit, ni de el desmantellament de l' Estat del benestar, ni de cap tema dels que avui surten a les capçaleres dels mitjans de comunicació. Amb un PSC i amb un PSOE cantant serenates sota la llum de la lluna, els catalans hem d'estar preparats per a una carrera de fons. Una cursa que té l’intentés de desgastar la moral d'un poble que ha sortit al carrer en massa i que ha de jugar les seves cartes amb intel•ligència i sense precipitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada