Aquesta gran majoria de ciutadans i ciutadanes que ens vam manifestar, teixint una gran cadena humana que unís la Catalunya Nord amb el País Valencià, ho vam fer sota el lema "Via catalana cap a la independència". Un lema prou clar com per no generar cap tipus de dubtes sobre que més d'un milió i mig de persones vam sortir a les carreteres clamant per la independència del nostre país.
Aquesta va ser la gran majoria que no es pot discutir per què es va fer palesa i el seu missatge era clar i concret. Per tant, era de preveure que el Partit Popular elaborés un argumentari per als seus càrrecs públics, en què fes un especial èmfasi en apropiar-se la representativitat de molts catalans i catalans que no van voler o no van poder assistir a l'escenificació d'aquest acte públic. Un pobre argument per intentar diluir un èxit de convocatòria i d'organització, ratificat per la premsa internacional i que no donava lloc a cap tipus de dubtes.
Davant d'aquesta evidència de participació ciutadana i de claredat del missatge, la conclusió més unànime de partits, intel·lectuals, observadors polítics i mitjans de comunicació després d'aquesta mobilització sense precedents, ha estat que el Govern espanyol no té més remei que afrontar la situació i moure fitxa. La unanimitat es limita a exigir al Mariano Rajoy que reaccioni , perquè les formes que es proposen de reacció són contradictòries amb les que reclamen diàleg i voluntat d'acord, per altra banda sorgeix la dreta extrema exigint mesures de repressió contra el sobiranisme .
Aquest èxit de mobilització ha trencat en mil trossos l'estratègia del Govern espanyol que jugava a ignorar aquest assumpte. Un any més la Diada ha agafat a molts polítics amb el pas canviat. Ja no es tracta només de partits o dirigents que històricament han fet equilibris jugant amb la Puta i a la Ramoneta. En l'edició d' aquest any s'han fet caure les caretes de personatges com: el Pere Navarro que va haver de veure com el seu pare participava en la Via, el Duran Lleida que va haver de marxar urgentment a Panamà (potser a fer un altre canal) i la cúpula de Iniciativa per Catalunya Verds (el Joan Herrera i la Dolors Camats) que van haver de cedir a la militància del cinturó roig de Barcelona per no haver de posicionar públicament a favor de la independència.
Aquest desconcert ha agafat en fals fins al propi govern, que a través dels seus ministres han enviat missatges contradictoris entre si. D'una banda Sáenz de Santamaría va minimitzar l'impacte de la Via catalana, assegurant que prestaria atenció als que no van anar a la via. D'altra banda García Margallo es posicionada en favor que el govern havia d'escoltar la veu del carrer.
Per això, després del tsunami de la Via catalana , al dos líders que necessiten guanyar temps al temps. El Mariano Rajoy, per una banda, necessita que es refredin els ànims independentistes i així esperar que millorin les condicions econòmiques del país per poder desactivar part del suport social que té el moviment secessionista. D'altra banda tenim al Artur Mas que està veient com el seu partit té una via d'aigua per la qual se li escapen milers de vots que van a parar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual cosa té un interès especial a aconseguir algun èxit en el àmbit sobiranista per redreçar el desgast que té en la gestió de govern.
Per tant, el Mariano i l’Artur entraran en un període en el que mantindran converses que s'allargaran més enllà del 2014. Al nacionalisme espanyol no li interessa que Convergència i Unió (amb l’ Artur Mas al capdavant ) es foti una patacada electoral , perquè aquesta patacada aniria en benefici d'Esquerra Republicana, que aquestes sí que suposaria un autèntic gra al cul per a qualsevol govern de Madrid, que en aquests moments està molt preocupat per l'interès de la premsa internacional per l'èxit de la mobilització independentista, fenomen agreujat amb la negativa imatge que va oferir l'atac terrorista de l'extrema dreta a la seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid i a la llibreria Blanquerna . El mateix dia que el president Mas va reunir als corresponsals estrangers per explicar-los el "català way", és a dir , "la manera de fer les coses a la catalana amb democràcia, diàleg, legalitat, civisme, esperit pacífic, àmplies majories i respecte a les minories ".
Des d'aquí vull agrair públicament l'ajuda d'aquests nois falangistes, que van boicotejar l'acte de celebració de la Diada a Madrid, perquè ells van posar el colofó a una jornada en què va quedar molt clar per a l'opinió internacional, qui eren els demòcrates i qui eren els feixistes. Sembla que aquesta ha estat una setmana " horribilis " per al nacionalisme espanyol, ja que en pocs dies ha vist com no se’ls hi concedia els Jocs Olímpics del 2020 per Madrid, els catalans ocupaven les portades de la premsa mundial amb el seu " Catalan Way " i l'extrema dreta espanyola feia gala de les seves habilitats deixant amb el cul a l'aire a la dreta del Partit Popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada